Després de quatre mesos de judici, el darrer torn ha estat per als acusats. Els dotze, asseguts de nou al centre de la sala, han pres la paraula per refermar les seves conviccions, per defensar tornar el procés a la política, per reclamar diàleg, per agrair el suport a les seves famílies... i per advertir al tribunal de la transcendència de la decisió que hauran de prendre.
La sala, plena de gom a gom. A la primera fila, el president de la Generalitat, Quim Torra, i el president del Parlament, Roger Torrent, al capdavant d'una àmplia representació política que avui ha obligat a desallotjar bancs que habitualment ocupava la premsa.
Només prendre la paraula, Oriol Junqueras ha evocat els versos del Canzoniere de Petrarca, apresos en la infància a l'Institut Italià, per advertir que de poc serveix parlar si ningú no escolta. I el tribunal ha escoltat amb atenció. A tots i cadascun dels presos, als quals el president de la sala, Manuel Marchena, ha anat cridat un rere l'altre advertint-los, prèviament, que no podien parlar més dels quinze minuts que s'han acordat.
Junqueras ha consumit tot just cinc dels minuts que li tocaven per acabar reclamant retornar el pols català a la política. Al diàleg, la negociació i l'acord. Raül Romeva ha advertit que en el banc dels acusats no hi ha només 12 persones sinó, més de dos milions, per la qual cosa ha reclamat als jutges que siguin "valents" a l'hora de prendre la seva decisió.
A la dreta de la sala, els fiscals Jaime Moreno i Fidel Cadena, que han hagut d'encaixar retrets dels acusats, han seguit les intervencions amb més educació que interès. Javier Zaragona i Consuelo Madrigal no hi eren. Sí que ha seguit des del seu lloc els parlaments l'advocada de l'Estat, Rosa María Seoane. Els dos representants de l'acusació popular, els diputats de Vox Javier Ortega Smith i Pedro Fernández, han evitat ni tan sols mirar els acusats. De fet, Ortega ha deixat escapar algun badall.
Joaquim Forn ha recordat només prendre la paraula que porta gairebé 600 dies a la presó, ha retret que se'l condemna per les seves idees, però que segueix lluitant per la democràcia i la lliure determinació de Catalunya. "No crec que sigui delicte", ha reblat.
L'escoltaven entre el públic la seva esposa i la seva filla, asseguts amb les famílies, esposes, marit, fills i companys de la resta d'acusats. A mesura que avançaven les intervencions l'emoció s'ha anat concentrant a la sala de plens del Suprem.
També en la veu dels acusats. Jordi Turull ha advertit al tribunal que "Catalunya la paraula resignació no la coneix", però se li ha trencat la veu quan ha agraït el suport de la seva família. Josep Rull ha evocat "el Govern del president legítim, Carles Puigdemont". "Ens en sortirem", ha assegurat.
"No m'agradaria estar a la seva pell", ha advertit als jutges Jordi Sànchez, que ha citat Sòcrates i Hannah Arendt, i la norma Lamardi creada per un pres que va conèixer a Lledoners, segons la qual al final cap porta es resisteix. Ha estat un moment curiós en què, malgrat la tensió, Sànchez ha aconseguit arrencar un somriure dels presents, inclòs entre els jutges, abans d'advertir del seu convenciment al 100 per 100 que també Catalunya aconseguirà obrir la porta.
La carregada més directa contra la fiscalia ha estat la de Carme Forcadell que, vestida amb jaqueta i pantaló groc, ha recordat que ha patit ja "447 dies de presó injusta" abans de fer repàs de les inexactituds i errors de l'informe de les acusacions. "Espero que tinguin en compte totes aquestes circumstàncies i jutgin tots els fets comprovats i no les falses especulacions que falsegen la realitat", ha reclamat als jutges.
També Dolors Bassa ha refermat les seves conviccions alhora que advertia al tribunal de la transcendència de la decisió que han d'adoptar ja que la sentència que dictin no sols marcarà el final de la seva vida sinó "el principi de la solució per a moltes persones".
La major part de les intervencions no han consumit el temps assignat, però les frases que anaven deixant caure ressonaven amb potència en les parets vermelles i adomassades d'una sala que un altre mes de juny de fa 84 anys va viure un judici inquietantment similar.
El darrer dels presos que ha parlat ha estat Jordi Cuixart. Ha deixat clar que es considera un pres polític i que sempre ha actuat amb consciència i coherència i amb cap penediment. "Ho tornarem a fer", ha assegurat tant en començar com en acabar el seu torn. Mirant al tribunal ha replicat amb fets a la pregunta de si va cridar la gent a sortir al carrer i ha exclamat en català: "Catalans, mobilització pacífica, democràtica, permanent i cívica!".
Santi Vila ha obert el torn dels encausats que es troben en llibertat. Quan Vila ha pres la paraula, Torra ha abandonat uns moments la sala, la qual cosa ha provocat tota mena de comentaris. Després d'un breu recés, han acabat el torn amb una emocionada Meritxell Borràs, que ha invocat el procés com un capítol més de la "història de supervivència" de Catalunya, i Carles Mundó, que ha insistit que aquest judici és un fracàs de la política i ha expressat el desig -"segur que compartit per milions de persones"- que els presos surtin el llibertat.
Molt abans de l'hora prevista i després de quatre mesos de sessions, el judici al procés ha acabat i el Marchena ha pronunciat l'esperat vist per a sentència.