Respondre a les preguntes de l'acusació popular que encarna Vox es converteix en un via crucis per alguns dels testimonis que han comparegut. Els exdiputats Eulàlia Reguant i Antonio Baños es van negar a respondre les seves preguntes i això va impossibilitar la seva declaració, sol·licitada per les defenses. Altres testimonis han optat per expressar la seva protesta però salvant la declaració. Va ser el cas de l'exdiputat David Fernández i aquest dilluns, el de Lluís Llach.

Llach, havia estat citat per Vox arran de la seva presència al departament d'Economia el 20 de setembre. Ha començat responent les preguntes de Javier Ortega Smith però al cap d'1 minut i mig de declaració i quatre preguntes no ha pogut callar. Ha demanat la paraula al president del tribunal, Manuel Marchena, per advertir que "com a ciutadà homosexual, independentista i aspirant a ciutadà del món" està en desacord amb el fet d'haver de respondre a les qüestions de Vox.

La resposta de Marchena és ja de manual. "La sala respecta perfectament el seu model de vida, absolutament en tot. Només vol que l'acte es faci com estableix la llei", ha demanat.

Questionar l'acció popular

Però avui, precisament el dia en què l'advocat de l'acusació popular i número dos de Vox ha aparegut al tribunal convertit en diputat electe del Congrés, el president de la sala ha anat més enllà.

Ha explicat al testimoni que el lletrat que fa les preguntes "personifica l'acció popular" i que aquesta figura està contemplada al sistema jurídic espanyol. Però ha admès la possibilitat de qüestionar no ja la presència de Vox sinó l'existència mateixa de l'acció popular. "Cadascú pot tenir una actitud intel·lectual sobre l'existència o no de l'acció popular però està al sistema jurídic", ha argumentat.

Marchena ha parlat com si Llach hagués plantejat no un debat ètic sobre l'esforç que li representava haver de respondre a Vox sinó un debat jurídic sobre l'existència mateixa d'aquesta figura legal.

Sense violència

L'exdiputat, que ha explicat que va ser ell qui va aconsellar als Jordis parlar des de dalt dels cotxes als concentrats el 20-S, s'ha presentat a la sala amb una camisa blava, que feia destacar un contundent llaç groc. Al seu costat ha deixat el llibre de Raül Romeva, Esperança i Llibertat.

Des del moment mateix en què s'ha assegut s'ha esgargamellat a intentar explicar l'absència de violència de les protestes independentistes i de la protesta que es va registrar aquell 20 de setembre a Barcelona. Així mateix ha desgranat meticulosament els esforços de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart per evitar cap mena d'incident i facilitar la sortida de la comitiva judicial, incloses les protestes que van haver d'entomar els presidents d'Òmnium i de l'ANC dels manifestants. "A mi en un escenari mai m'havien xiulat així, amb perdó", ha assegurat en referència a l'esbroncada que va rebre Jordi Cuixart, quan va demanar els manifestants que marxessin.

La intervenció de Llach ha tancat una jornada centrada bàsicament en la compareixences de testimonis internacionals, que han posat en evidència les deficiències del servei de traducció del Suprem, amb una intèrpret d'eslovè incapaç de traduir els conceptes jurídics que se li plantejaven i una eurodiputada portuguesa que ha optat per parlar directament en castellà, mentre que l'advocat Andreu Van den Eynde ha hagut de matisar de nou al traductor d'alemany.

Testimonis internacionals incòmodes

Els testimonis internacionals no han fet el pes de les acusacions. L'eurodiputada portuguesa, Ana Gomes, tampoc no ha agradat al tribunal quan ha explicat que l'1-O passava el dia amb els seus néts quan van veure els esdeveniments que se succeïen a Catalunya a través de la tele. Aquell mateix dia hi havia també eleccions a Portugal i quan va dir als néts que anaven a votar aquests van replicar: "però àvia, és perillós, no veus el que passa?". "Això no és aquí, desgraciadament és Espanya, no hi ha perill aquí", va replicar l'àvia, en una resposta que avui Marchena ha tallat argumentant que no aportava res a la causa.

Tampoc ha entusiasmat a les acusacions el testimoni de la política canadenca Manon Massé, fins al punt la fiscal Consuelo Madrigal li ha preguntat si sabia que l'1-O es votava amb cens universal, la qual cosa volia dir que es podia votar a qualsevol lloc "i vàries vegades". Les protestes del públic han estat tan sorolloses que han obligat Marchena a posar ordre a la sala i donar un toc d'atenció a la fiscal.

La felicitació del dia se l'ha emportat Paco, l'auxiliar del tribunal responsable de la videoconferència amb el Canadà. Després dels problemes amb els traductors, el fet que la conferència es pogués realitzar sense problemes -tot i les interferències similars a una rentadora en constant activitat- ha estat motiu d'alegria per al president de la sala. Ningú ha preguntat sobre el missatge que ha aparegut uns instants en pantalla: "El temps de joc supera 80 minutos".