La de Mireia Boya era una de les declaracions més esperades d'aquest dilluns a la sala del Suprem que jutja el procés. L'exdiputada de la CUP s'ha presentat davant del tribunal amb el seu advocat, una samarreta amb el lema Feminisme per canviar-ho tot i un llaç groc. Dins la sala, seguia la seva declaració l'exlehehdakari Juan José Ibarretxe, que ha volgut assistir al judici per fer costat als presos. Amb tot, el lehendakari no ha estat autoritzat a saludar-los aprofitant la pausa del judici al migdia.

Boya ha explicat que les crides a concentrar-se en protesta pels escorcolls del 20-S no tenien com a objectiu impedir-los; que aquell vespre Jordi Cuixart i Jordi Sànchez van demanar ajuda a les representants de la CUP per dissoldre la concentració, que va mantenir una discussió pujada de to amb Sànchez perquè no hi estaven d'acord; i que quan es van enfilar damunt del cotxe de la Guàrdia Civil el vehicle ja tenia destrosses.

Però el tribunal no ha demostrat especial entusiasme a escoltar el seu relat. La principal preocupació del president de la sala, Manuel Marchena, semblava més aviat marcat de molt aprop la testimoni i tallar-la cada cop que l'exdiputada anava més enllà dels fets per entrar en les raons de la protesta. "Tots els afegits sobren", li ha advertit el jutge.

Marchena s'ha mantingut tens i vigilant tota l'estona i no ha dubtat a frenar igualment l'advocada de Cuixart, Marina Roig, amb un "això ja ho ha explicat", quan intentava insistir en les esforços de Cuixart i Sànchez per desconvocar la concentració.

Amb tot, l'exdiputada cupaire ha aprofitat per titllar d'"atemptat contra la CUP com a partit polític" l'intent de la Guàrdia Civil d'entrar a la seu de la formació anticapitalista; ha emmarcat en la "desobediència civil no violenta" les protestes que es van produir aquell 20-S; i ha explicat que davant de la seu d'Economia hi havia gent que representava la transversalitat del moviment independentista i sobiranista -atès que hi havia persones no estrictament independentista-. "A veure, formuli la pregunta", ha tallat Marchena.

Quan ha arribat el torn de les acusacions, un rere l'altre, el ministeri fiscal, l'advocada de l'Estat i l'acusació popular, de Vox, han rebutjat plantejar cap pregunta a Boya. No els ha interessat ni què va veure aquell 20 de setembre a la conselleria d'Economia ni què hi feia l'aleshores diputada damunt d'un cotxe de la Guàrdia Civil. I aquí ha acabat la declaració de Boya, que ha abandonat la sala, sense poder creuar una salutació amb els presos, tot i intentar-ho.

Ibarretxe escoltava des de la primera fila del públic. A la dreta, el conseller de Territori, Damià Calvet, a l'esquerra, la seva txapela negra. No ha volgut fer declaracions en els recés de la sessió. Ha assegurat que només venia al Suprem per fer una abraçada als presos i ha lamentat la injustícia que aquesta situació representa per ells que han vist la seva vida interrompuda d'una manera tan brusca. Tot i que no ha pogut saludar els presos, Ibarretxe abans de marxar ha fet una piulada fent-los costat amb un "Jo sí us crec!" en català, castellà i euskera.

La falta d'interès que han demostrat les acusacions davant de Boya, ha contrastat tot seguit amb el detallat interrogatori a què han sotmès el director del Gabinet Jurídic de la Generalitat, Francesc Esteve, i la directora general de Contractació Pública, Mercè Corretja. La malversació ha estat l’element central d’aquestes declaracions.

El director del gabinet jurídic ha assegurat que l’exconseller de Presidència Jordi Turull li va ordenar en una conversa el mateix 20-S al palau de la Generalitat complir totes les ordres judicials i facilitar l’actuació de les comitives policials encarregades dels escorcolls. Esteve, que està sent investigat pel jutjat 28 de Barcelona pel concurs per a la compra d’urnes, ha assegurat que no han detectat cap actuació administrativa que hagi comportat despesa o compromís de diner públic per a l’organització del referèndum.

En el cas de la directora de Contractació, el detall a què han arribat les preguntes i la frondositat de la seva prolixa explicació ha acabat traient de polleguera Marchena que ha arribat a reclamat una pregunta per "alleugerir" l’allau d’explicacions amb què ha inundat la sala.

Això no ha fet desistir Corretja que, malgrat les reclamacions del president del tribunal ha insistit a desplegar detallades descripcions de contractes i procediments de l'Administració catalana, i s’ha ofert a fer totes les explicacions que calgui. “No és necessari, no és necessari”, frenava Marchena.

La conclusió de la responsable de contractació és que “la llei catalana de transparència és molt més exigent que l’espanyola” i que de totes les recerques que han realitzat no han trobat cap contracte vinculat amb l’1-O.