El Tribunal Suprem rebutja demanar el suplicatori a les Corts per seguir el judici, i no accedeix a la suspensió de la vista. Els processats electes d'ERC i Junts per Catalunya tenen el dret que un cop escollits diputats o senadors demanar que s'aturi el judici contra ells perquè tenen immunitat parlamentària. El tràmit és un pas judicial que ha de fer el mateix Suprem i que és demanar a les Corts si els càrrecs electes han de continuar el judici o queda suspès. Però el tribunal que jutja el procés ha desestimat fer aquest tràmit i per tant no demanarà el suplicatori. 

Manuel Marchena argumenta que la decisió de suspendre el judici afectaria els drets de la resta de processats. El Tribunal Suprem també ha rebutjat la nova petició de llibertat de Oriol Junqueras, Josep Rull, Jordi Turull, Jordi Sànchez i Raül Romeva.

El que si que permetrà el tribunal és que Junqueras, Rull, Turull, Sànchez i Romeva puguin recollir l'acta i assistir als plens de constitució del Congrés i el Senat dimarts vinent, 21 de maig.

El tribunal del judici del procés ha desestimat que hagi de demanar un suplicatori a les Corts per continuar el judici als cinc acusats en la causa que han estat elegits diputats o senadors en les eleccions del 28 d'abril, en considerar que no tindria "justificació constitucional que el normal desenvolupament d'un procés que ja se situa en els debats del judici oral exigeixi per a la seva normalitat democràtica el 'nihil obstat' de l'òrgan parlamentari".

La Sala, en una interlocutòria, rebutja a més la suspensió del judici i la petició de llibertat dels mateixos cinc acusats basada en la seva elecció com a parlamentaris, però autoritza que surtin de la presó el proper 21 de maig per assistir als plens constitutius del Congrés (en el cas d'Oriol Junqueras, Josep Rull, Jordi Turull i Jordi Sànchez, elegits diputats) i del Senat (Raül Romeva, elegit senador).

El tribunal resol en l'acte si en l'actual estat del procediment resulta obligat demanar l'autorització parlamentària per continuar de les sessions del judici oral, activant així el corresponent suplicatori, i arriba a la conclusió que no és procedent recolzant-se en quatre blocs argumentals: el pla de la constitucionalitat; l'àmbit de la legalitat ordinària; l'examen dels precedents jurisprudencials dictats per la mateixa Sala, i la jurisprudència constitucional que ha perfilat la naturalesa de la prerrogativa de la immunitat parlamentària.

Pels magistrats, "una interpretació gramatical i sistemàtica, associada a la naturalesa mateixa de la prerrogativa de la immunitat, avala la idea que l'autorització de l'òrgan legislatiu és necessària 'per processar', és a dir, per atribuir a un diputat o senador electe la condició formal de part passiva, subjectant a un procés penal que podria afectar el normal funcionament de les tasques legislatives. Es tracta, per tant, d'una previsió a futur. El sentit constitucional de la immunitat i la seva pròpia justificació històrica no permeten igualar l'autorització per processar amb l'homologació parlamentària del ja processat".

"No té justificació constitucional –afegeix la interlocutòria– que el normal desenvolupament d'un procés que ja se situa en els debats del judici oral exigeixi per a la seva normalitat democràtica el 'nihil obstat' de l'òrgan parlamentari. No forma part de les garanties pròpies de l'estatut personal del diputat o senador –si la seva incorporació a les llistes i la seva elecció han tingut lloc quan ja havia començat el judici oral– imposar una valoració retroactiva de la incidència que aquest procés penal pot tenir en la normal activitat de les cambres".

 

 

Interferència no raonable

Per al Suprem, la interpretació contrària "suposaria una interferència no raonable en l'exercici de la funció jurisdiccional, ja que permetria una 'revisió' o 'control' del poder legislatiu sobre l'exercici de la funció jurisdiccional respecte a determinades persones pel fet mateix d'haver estat elegits parlamentaris durant la celebració del judici oral –qualsevol que fos el fet que va motivar en el seu moment la incoació del procés–, convertint així la immunitat parlamentària en un 'privilegi' o 'dret particular' de determinades persones. L'exercici no només no preservaria la composició i funcionament de les Corts, sinó que vulneraria el dret a la tutela judicial efectiva en la seva vessant d'accés als tribunals".

La interlocutòria indica que aquesta interpretació, d'altra banda, "és coherent amb el significat històric de la garantia d'immunitat i, el que és més important, és l'única sostenible a partir d'una lectura constitucional del procés penal. Entendre que la immunitat opera fins i tot quan el procés penal ja es troba en el seu tram final suposaria desbordar l'espai constitucionalment reservat a aquesta garantia. Implicaria oblidar, en fi, que la immunitat protegeix enfront de l'obertura de processos concebuts per alterar el funcionament normal de la cambra legislativa, no per impedir el desenllaç d'una causa penal en què el diputat o senador electe ha estat ja processat i acusat, havent-se decretat l'obertura del judici oral".

Afegeix que "l'exigència d'autorització legislativa perquè el poder judicial culmini el procés penal iniciat ja fa més d'un any, quan els processats no eren diputats o senadors electes, suposaria subordinar l'exercici de la potestat jurisdiccional a una tutela parlamentària aliena a l'equilibri de poders dissenyat pel poder constituent".

La suspensió afectaria els drets dels altres acusats

Per la Sala, la conclusió que no s'ha de demanar el suplicatori permet també la denegació de la suspensió. Així, destaca que "l'eventual possibilitat de la suspensió per un temps indefinit, en espera de la constitució de les dues cambres i de la tramitació i decisió de les peticions de suplicatori, amb les seves corresponents vicissituds, pugnaria frontalment amb altres drets consagrats per l'art. 24.2 de la Constitució. Es tracta, és clar, dels drets que assisteixen a la resta d'acusats no parlamentaris, respecte dels quals es demoraria la conclusió del judici, amb l'efecte negatiu que comportaria per a la vigència del dret a un procés sense dilacions indegudes".

A més, assenyala que la suspensió podria determinar la impossibilitat de conservar la validesa de la ingent prova practicada fins aquest moment. També recorda que les causes de suspensió d'un judici estan taxades i són molt restrictives i entre elles no hi ha la falta d'autorització de les cambres.