Sebastián Trapote, cap del CNP a Catalunya durant l’1-O, va ser objecte d’una llarga investigación arran de la mort a Badalona d’un obrer i pare de set fills, José Luis Herrero Ruiz, el 8 de juny de 1974. L'obrer estava ja contra la paret mentre un policia li posava les manilles, quan Trapote s'hi va acostar i va disparar-li per l’esquena a un pam de distància. El tret que va provocar la mort d'Herrero va travessar-li el cor i va sortir pel pit.

Aquesta és la pel·lícula dels fets, segons el testimoni del mateix Trapote, que va reconèixer haver disparat trets per l’esquena, i els resultats de l’autòpsia i els informes dels forenses.

Això no obstant, el 6 de desembre de 1977 es va decretar el sobreseïment de la causa en aplicar-se al policia els indults de 1975 i 1977. Amb tot, la vídua i els set fills van denunciar el Ministeri d’Interior, que l’octubre de 1983 va ser condemnat a indemnitzar la família. La sentència va titllar de negligent Trapote per haver utilitzat “des del primer moment el més extrem i violent dels mitjans que es poden utilitzar: la pistola”, segons van publicar els diaris de l’època.

Tota aquella polèmica ha tornat a saltar avui a l’actualitat arran de la resposta de Trapote quan el president de la sala que jutja el procés, Manuel Marchena, li ha demanat si havia estat mai processat. “Mai”, ha respost.

La resposta de Trapote, actualment jubilat, ha provocat múltiples reaccions, inclosa la d'un dels observadors internacionals que segueix el judici. "A preguntes sobre les generals de la llei, sembla que oblida la mort d'Herrero el 1974. Sembla que el passat d'aquest cap de la Policia Nacional no és el mes honorable", ha denunciat Iñaki Rivera, director de l'Observatori del Sistema Penal, en declaracions a El Nacional.

La reacció també s'ha multiplicat a les xarxes. Una de les primeres ha estat la de l'exdiputat de la CUP David Fernàndez.