"Després de moltes converses i idees Carles Puigdemont va arribar a la conclusió que era bo que hi hagués una segona consulta i un referèndum a Catalunya sobre el mateix que la del 2014, quan jo era president de la Generalitat". Artur Mas, el segon testimoni del judici, cridat per Vox, ha explicat els fets i ha seguit el fil dels acusats sempre anteposant el diàleg.

Artur Mas ha explicat que mai es va oposar al referèndum però que va alertar que no es perdés mai "la capacitat d'iniciativa institucional en un marc legal que la Generalitat pogués controlar. En el fons estava dient 'no abandoneu mai la possibilitat de convocar unes eleccions al Parlament perquè allà és on el Govern de la Generalitat té la capacitat de control de la situació'", i ha concretat que en el terreny de les consultes "es perd el control".

Mas ha recordat que un 80% dels catalans estava a favor del dret a decidir. I ha admès que tot i la voluntat de dialogar "no es van parar màquines".

Artur Mas ha estat molt explícit a l'hora de desvincular els Mossos d'Esquadra de les decisions polítiques. I ha descartat que el control de les forces policials formés part de cap pla secessionista.

Referèndum dialogat i legal

"El diàleg, cabdal per poder identificar solucions davant una realitat social i política". Aquest era el camí que es va encetar des de la Generalitat, ja amb Artur Mas com a president, segons ha explicat ell mateix.

"Vam intentar mantenir sempre viu el fil del diàleg i identificar possibles solucions a una realitat política que estava plasmada al Parlament català amb àmplies majories", ha insistit.

"Sempre vaig mirar d'acordar els termes del referèndum amb el govern espanyol", ha exposat. "Puigdemont visitava Rajoy i li oferia de pactar la data, la pregunta i les condicions anteriors i posteriors al referèndum", ha dit Mas a les preguntes de la fiscalia.

Mas ha negat la unilateralitat. "No s'ha de descartar al 100% perquè perdríem capacitat de negociació, però mai és ni la primera ni la segona ni la tercera opció de la part sobiranista catalana. Sempre és buscar l'acord amb les autoritats de l'Estat", ha concretat el president de la Generalitat.

Artur Mas ha negat que la llei de transitorietat fos una mena de Constitució. I ho ha emmarcat en un espai legal. "Mai es va voler entrar en un buit legal", ha concretat. "La meva recomanació va ser que, si s'anava al referèndum, no es perdés la capacitat d'iniciativa institucional", ha insistit.

I ha conclòs: "Es va voler que el referèndum de l'1-O fos jurídicament vinculant, però no es va aconseguir". Artur Mas també ha negat la malversació i ha dit que no es va gastar ni un euro del pressupost públic.

L'1-O

A preguntes de l'advocat Jordi Pina, Artur Mas, ha exlpicat les càrregues del dia del referèndum i la conversa que va tenir amb una de les persones ferides a l'escola Infant Jesús.

Pina ha fet posar unes imatges de Betevé que han provocat la irrupció per segon cop de les càrregues policies de l'1-O durant el judici.

El 9-N

El 9-N s'ha reproduït en el judici. S'ha reviscut el judici pel qual es va condemnar Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau per la consulta del 2014.

"Es va voler que fos vinculant des del punt de vista jurídic però no es va aconseguir", ha explicat Artur Mas, que ha relatat que poc després s'organitzen unes eleccions amb un 75% de participació on hi ha una majoria absoluta a favor de la independència.

I ha recordat que pel 9-N només se'ls va acusar de desobediència.

Artur Mas ha admès que el 27-O es va fer una proclamació de la independència, però també es van fer unes eleccions encara amb més participació.

El veto a Mas al judici

Mas ha hagut d'explicar per què va plegar, per què no va ser president per Junts pel Sí i es va investir finalment Carles Puigdemont. I la versió quatre anys després és: "Vaig marxar perquè vaig voler".

Artur Mas, però, ha tornat la pilota a la CUP explicant que va incomplir els seus compromisos i que després de no aprovar els pressupostos es va haver de convocar la qüestió de confiança que va originar el "referèndum o referèndum".

D'investigat a testimoni

La fiscalia ha encarat l'interrogatori de Mas com si fos un investigat, cosa que ha provocat que Marina Roig hagi intervingut per aturar el setge.

El fiscal Javier Zaragoza, que és qui ha interrogat Mas, és un dels fiscals més durs en la seva lluita contra l'independentisme, cosa que va provocar que la CUP en demanés la reprovació al Parlament.

Artur Mas ha ratificat la declaració que va fer com a processat davant del jutge instructor Pablo Llarena ara fa just un any.

Vox ha preguntat al president si l'any 2015 va crear "una comissió restringida". Mas ha apuntat que es va crear un consell assessor per a la transició nacional el 2013 i estava format per persones "que aportaven un criteri, una experiència un coneixement, un talent específic sobre el que es pretenia, que era identificar escenaris possibles, mai segurs, però sí possibles" sobre el dret a decidir.

Mas ha recordat que és durant aquest època que es fa el llibre blanc amb el full de ruta.

Artur Mas ha començat exposant: "He estat processat. Condemnat per desobediència, com vostès saben. El Suprem va tenir l'última paraula. Estic inhabilitat fins al febrer de l'any 2020".