El 19 de juny del 2017 Iñigo Urkullu i Carles Puigdemont es van trobar a la Generalitat amb motiu de la commemoració de l'aniversari de l'atemptat d'Hipercor i durant les quatre hores de reunió el president de la Generalitat li va demanar que fes de mediador davant "el bloqueig absolut" amb el govern espanyol.

Mariano Rajoy no va voler entrar ahir a explicar fins a quin punt es va negociar ni quin va ser el paper d'Urkullu. Només va dir que s'havien vist, cosa que va provocar que l'advocat Jordi Pina recordés a l'expresident del govern espanyol que estava sota jurament. Sense immutar-se, Rajoy va dir:  "No es preocupi, ja ens ho aclarirà el senyor Urkullu". I això és el que ha passat. Urkullu ho ha explicat tot amb detall.

El mateix dia que Puigdemont demana a Urkullu que mediï, el lehendakari ja parla amb Soraya Sáenz de Santamaría a la sala d'autoritats de l'aeroport i demana una reunió amb Mariano Rajoy, que té lloc el 19 de juliol. La reunió va durar dues hores.

"A partir d'aquest moment ja van ser moltes les trobades i converses mantingudes amb diverses persones de l'àmbit polític, institucional, cultural, econòmic, empresaris... Totes vinculades amb Catalunya".

"El 21 de setembre del 2017 mantinc una conversa amb Rajoy per telèfon, i a partir del 4 d'octubre "se'm sol·licita que intervingui i ho fan moltes persones", ha explicat. Del 4 al 27 d'octubre "les converses van ser prolífiques".

"Les coses no havien de continuar de la manera com s'estaven produint, i tot se n'estava anant de les mans. Calia mesurar molt les passes per no provocar situacions que creessin una fractura social, i Rajoy va respondre que cuidaria al màxim tot el que es fes".

A preguntes del fiscal, Urkullu ha aclarit que tot i l'ordre judicial el govern espanyol podia actuar de moltes maneres i ho va fer enviant la policia. Amb tot Rajoy li va dir que "l'actuació seria la mínima possible i amb la màxima delicadesa possible".

Referèndum pactat

"No entenc cap acció basada en la crispació", ha exposat Urkullu al tribunal a preguntes de l'advocat Francesc Homs, que representa Josep Rull. "A partir del 4 d'octubre vaig anar presentant quatre o cinc propostes als dos governs", ha relatat.

"Vaig fer plantejaments perquè no hi hagués la declaració unilateral d'independència ni l'aplicació de l'article 155. Eren propostes que tenien com a característica que fossin declaracions concordants i encadenades entre un govern i l'altre", ha detallat.

El lehendakari ha obert la segona sessió de testimonis i última de la setmana. 

Per part de Puigdemont sempre vaig trobar molta predisposició al diàleg

Urkullu ha explicat la receptivitat de Carles Puigdemont al diàleg i com va anar adaptant totes les decisions que havia de prendre tant el dia 10 com el dia 27. El dia abans de la declaració política Puigdemont va trucar a Urkullu per explicar-li que "tenia pressió de Junts pel Sí i que no podia procedir a l'acord adoptat de dissoldre el Parlament i convocar les eleccions aquella mateixa matinada".

El lehendakari ha relatat com des de l'estiu del 2017 "cerca la via de diàleg que produís una relació estable entre el govern espanyol i la Generalitat".

Urkullu ha estat taxatiu amb la fiscalia quan ha respost que s'estava negociant una consulta "legal i pactada, mai un referèndum que no estigués basat en el respecte a l'ordenament jurídic".

"Jo el 19 de juliol advocava per la via de la bilateralitat. Era una reflexió política que avui continua sent la pertinent, que desemboqui en una majoria social constatable per fer una consulta legal i pactada", ha dit el lehendakari. Urkullu ha explicat que Puigdemont ho compartia i que "no volia procedir a la declaració unilateral d'independència".

La situació de bloqueig era "reconeguda per part d'un i per part de l'altre", ha dit Urkullu sobre Rajoy i Puigdemont.