"Arran d'un moment que considerem clau, que és la instrucció número 8 del fiscal en cap de Catalunya del 8 de setembre en què es deixa clar que hi ha un mandat per a tots els cossos per prevenir o evitar el referèndum". Així "es passa del pla teòric al pla real", segons ha explicat al Tribunal Suprem el que va ser secretari d'Estat de Seguretat, José Antonio Nieto.
Javier Zaragoza ha fet un interrogatori induït. El fiscal centrava i el que va ser director de la seguretat de l'Estat, rematava. Amb un Manuel Marchena absent en bona part de l'interrogatori de la fiscalia, José Antonio Nieto ha culpat els Mossos, Quim Forn, Carles Puigdemont i els CDR, i ha parlat de la violència en forma de tumult. Nieto ha dit que l'actuació de la policia espanyola va ser "correcta" l'1-O i s'ha mostrat inflexible, com ho va ser, de fet, el dispositiu policial el dia del referèndum. Nieto ha arribat a dir que hi va haver violència l'1-O per part de la ciutadania i que no hi va haver resistència pacífica en cap moment.
La força del braç armat de l'Estat s'ha tornat a deixar veure avui en el judici al procés durant les preguntes de la fiscalia directament centrades a demostrar la violència per defensar el delicte de rebel·lió.
"Hi havia una organització premeditada que tenia l'objectiu de deixar votar", ha reblat Nieto quan li ha preguntat la fiscalia.
"També ha dit que hi havia crides perquè la gent anés als col·legis a impedir l'acció policial. Hi va haver persones que no van actuar de bona fe i amb actitud de frontalitat. No hi va haver càrregues policials", ha dit Nieto, tot i que ha admès que hi va haver ús de la força.
No hi va haver càrregues policials però sí que vam fer servir la força
"Es va donar el pitjor escenari. Els Mossos no actuaven, havien d'actuar sols i hi havia un nivell de resistència major", ha dit Nieto, que ha arribat a negar la resistència pacífica dient que hi va haver violència.
Amb fredor extrema i mà de ferro, José Antonio Nieto ha relatat amb detalls l'actuació policial, minimitzant els ferits d'entre la ciutadania i emfatitzant les lesions dels agents.
Nieto també ha dit que el 3 d'octubre també hi va haver violència i els Mossos no van fer res per evitar que el país es col·lapsés.
Armes de guerra
Vox no ha desaprofitat l'oportunitat per preguntar sobre les armes de guerra que ja va treure en el judici l'exministre de l'Interior dijous passat. "Es demanava una quantitat elevada d'armes i munició", ha dit Nieto.
"Algunes armes no eren les habituals en un cos policial. Davant el dubte, van donar continuïtat a la petició expressa a la Guàrdia Civil i al Ministeri de Defensa i finalment es va demanar i es va fer una modificació. Es va reduir el nombre de material, es va eliminar les que tenien qualificació d'armes de guerra", ha explicat.
Les armes, però, es van comprar, durant la vigència del 155, autoritzades pel mateix Juan Ignacio Zoido i estaven destinades al GEI i a la BRIMO dins el pla antiterrorista en motiu de l'alerta 4 que hi havia i que encara hi ha.
Llei o convivència
José Antono Nieto ha exposat que davant l'ordre judicial la policia va decidir complir la llei i no deixar fer el referèndum. Sobre el fet que la jutgessa del TSJC Mercedes Armas demanés que és garantís la convivència i l'actuació fos proporcionada, ha dit que el qui va ser secretari d'Estat, i per tant qui prenia les decisions, era ell i només volia "complir i fer complir la llei".
I ha destacat que això "ens feia la sensació que no es volia complir des de la Generalitat de Catalunya".
L'actuació a l'1-O
En resposta al fiscal, Nieto ha manifestat que la Generalitat demanava que no s'actués i ell ha relatat que a Catalunya es vivia una realitat paral·lela, donant forma al relat de la violència: "S'havia creat un clima de legalitat paral·lela, gairebé una realitat paral·lela, hi havia una alteració tal d'aquesta realitat que podia haver moltes persones que formessin part d'una estratègia que en l'àmbit mediàtic funcionés".
"Com sempre, en les operacions que desenvolupa un cos policial, l'equilibri és necessari. Es tractava de complir l'objectiu que teníem marcat i es va fer amb una proporció de forces", ha dit justificant la violència policial del l'1-O: "Si caiguéssim en aquesta trampa podríem veure com es cometen delictes simplement si estem rodejats de persones. Hem d'evitar el delicte".
En qualsevol actuació policial hi ha un equilibri, en el cas del referèndum es va complir l'objectiu amb una proporció de força adequada
Nieto ha acusat els Mossos d'avisar la població dels horaris en què la policia aniria als col·legis.
Quan el fiscal li ha preguntat si els Mossos van tancar col·legis i requisar materials, ha dit: "No em consta i he fet un esforç perquè em consti. Dubto que es produís".
Nieto ha confirmat que es van desplaçar a Catalunya uns 6.000 efectius a proposta seva. "S'entén que és el nombre d'efectius segons la nostra capacitat logística. Proposo la dotació que requeria una dotació pressupostària que va aprovar el Ministeri de l'Interior. Vaig comptar amb el suport del ministre de l'interior i altres ministeris", ha detallat.
El 22 de setembre s'envia carta a la Conselleria d'Interior explicant el dispositiu que el mateix conseller, Joaquim Forn, diu que no és necessari perquè amb els Mossos "n'hi havia prou per atendre la petició judicial".
Nieto ha explicat la resposta de Forn i ha emfatitzant que la realitat es veia de maneres diferents, i els riscos que hi podia haver el 20 de setembre: "Forn va respondre que no hi havia hagut cap tipus de concentració tumultuosa i que tot el contrari, havia estat pacífica, familiar i ordenada. Una cosa que després de veure la concentració del dia 20 en què s'havien atacat vehicles policials i que no havia pogut sortir la comitiva judicial, ens va preocupar seriosament".
El 20-S i la violència
"Vaig poder comprovar com la situació s'agreujava", ha dit Nieto quan la fiscalia li ha preguntat sobre els fets del 20 de setembre davant la Conselleria d'Economia.
I ha dit que la violència podia derivar de la concentració que hi havia a la Rambla de Catalunya: "A conseqüència d'aquell tumult que s'estava concentrat allí els guàrdies civils podien veure's afectacts".
"Vaig poder comprovar els danys en directe, i vaig tenir constància dels danys seriosos. Els vehicles no es van poder reutilitzar", ha dit Nieto sobre els cotxes, que són els únics incidents que consten.
Però el secretari d'Estat de Seguretat ha insistit en els aldarulls: "Hi havia un nombre important d'incidents cada cop que hi havia una actuació de la Guàrdia Civil". Incidents que ha concretat que eren concentracions: "Cada vegada que hi havia una actuació de la Guàrdia Civil, immediatament es feia una concentració als voltants que dificultava la feina dels policies o que posaven en risc la seva seguretat. No era espontània, hi havia una organització. S'activaven per part de diferents grups i es produïa un efecte crida".
En total complicitat amb el fiscal, ha etzibat: "El 20-S tots vam veure la violència". Però no ha detallat els incidents més enllà d'una concentració massiva i els danys als cotxes.
Els CDR
José Antonio Nieto ha assenyalat com a organitzadors els CDR: "Els CDR tenien una estructura sòlida. Van fer una tasca de coordinació força important que va donar com a resultat aquesta capacitat d'organització". "Els CDR tenien una missió inicialment", ha remarcat.
Els Mossos
"La figura del coordinador va ser rebuda malament. Trapero va manifestar verbalment que no hi estava d'acord", ha dit José Antonio Nieto sobre el nomenament del coordinador per part de l'Estat per muntar el dispositiu de l'1-O.
"No tinc constància que els Mossos mostressin el més mínim interès, ja no dic a coordinar-se i a complir el mandat judicial. L'actitud de la direcció va ser molt reàcia a formar part de la coordinació i a exercir-la".
"Trapero va dir que no estava d'acord amb la designació de Pérez de los Cobos com a coordinador dels cossos policials", ha remarcat assenyalant novament el Major dels Mossos, que està processat per l'Audiència Nacional i pendent de judici.
"La alineació [de Trapero] era total" amb el Govern de la Generalitat, ha explicat Nieto, que ha reblat dient que es pensava que des de la direcció dels Mossos es reaccionaria perquè "la policia mai es pot posar d'esquena o de costat davant una ordre judicial. Però desgraciadament, no va ser així".