El coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos tanca avui la seva declaració responent a les defenses d'Oriol Junqueras, Jordi Cuixart, Dolors Bassa, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull.

Als advocats els ha costat tombar els arguments de Diego Pérez de los Cobos, que ha rigut sense dissimular cada cop que Marchena els ha cridat l'atenció sobre la impertinència de les preguntes.

Andreu van den Eynde, Jordi Pina, Mariano Bergés i Àlex Solà han interrogat qui va dirigir el dispositiu de l'1-O centrats a puntualitzar tot el que va dir ahir i posant en relleu que Pérez de los Cobos va obeir la fiscalia tot i que hi havia una ordre judicial que hi passava per sobre. Avui el coronel s'ha ratificat dient que l'ordre de la fiscalia "continuava vigent en el que no contravenia la interlocutòria de la magistrada".

"Aquell dia no hi va haver cap càrrega policial", ha tornat a assegurar Pérez de los Cobos, com ja va fer ahir, cosa que ha provocat que l'advocat de Turull, Rull i Sàchez hagi volgut aclarir què és una càrrega i si es va pegar els manifestants més amunt de la cintura.

Jordi Pina ha acusat Diego Pérez de los Cobos de fals testimoni quan ha dit que el que va fer la policia espanyola no van ser càrregues. Manuel Marchena ha intervingut fins a tal punt que no ha impedit preguntar sobre aquest tema i ha encetat un cara a cara entre el president del tribunal i l'advocat. 

A preguntes d'Andreu van den Eynde s'ha ratificat en el fet que "és impossible la convivència ciutadana sense respecte a la llei", i l'advocat li ha fet notar que en la declaració d'ahir va assegurar que "el compliment de la llei estava per sobre de la convivència ciutadana". Pérez de los Cobos ha volgut matisar i ha dit que no ha fet mai aquesta afirmació, cosa que ha provocat que s'hagi hagut d'escoltar la declaració d'ahir.

També ha assegurat que no hi havia cap pla d'actuació que preveiés ni el número de votants ni el tipus de persones que es trobarien.

Com va fer ahir, Pérez de los Cobos no ha perdut l'ocasió per tornar a assenyalar el major dels mossos Josep Lluís Trapero: "Nosaltres havíem fet valoracions de la situació que ens podíem trobar. El que ens arribava era que ens podíem trobar amb força gent concentrada i inicialment amb la intenció de votar. El que va passar després és que hi va haver altres individus amb la intenció d'impedir l'acció judicial. Nens i persones grans el primer cop que ho sento és a la Junta de Seguretat quan ho diu el major Trapero".

"Les unitats de control de masses sempre van preveure la possibilitat que hi hagués persones vulnerables", ha matisat, tot i que ha dit que no hi havia cap previsió de com serien els manifestants. De fet, ha assegurat que "no fa falta un document per a això".

Sí que ha explicat que qui va parlar de nombre de participants va ser Trapero, que els va quantificar en 2 milions. 

Diego Pérez de los Cobos ha insistit que l'ordre de la fiscalia i la de la magistrada es consideraven "compatibles" i ha justificat l'actuació policial dient que va ser la més efectiva, a preguntes d'Àlex Solà, de l'equip d'advocats de Jordi Cuixart: "Tenint en compte l'esperit del mandat de la magistrada es va considerar que l'actuació que facilitava aconseguir aquell objectiu era subscriure-la sobre la confiscació del material i no el tancament dels locals, que hauria provocat un desallotjament i una actuació sobre les persones més contundent".

Pérez de los Cobos ha dit que en la majoria dels casos hi havia una "gran hostilitat" que va obligar a actuar i ha renegat de tenir la responsabilitat en el moment de prendre les decisions sobre si actuar o no, i l'ha derivada als comandaments policials.

El coronel també ha explicat la diferència entre resistència passiva i resistència passiva organtizada, i ha acusat els votants de fer un "bloc humà i distribuir responsabilitat. Alguns assumeixen el paper d'hostigament amb insults, llançament d'objectes i agressions".

Pérez de los Cobos no ha pogut explicar per què les imatges de les càrregues que van gravar els mateixos policies amb les càmeres que portaven al casc i la solapa no es van adjuntar als atestats. 

L'advocat de Dolors Bassa, Mariano Bergés, ha sortit al rescat preguntant si s'haurien pogut evitar els problemes d'ordre públic si no hagués actuat la policia, i Diego Pérez de los Cobos ha dit que "en cap moment es va plantejar permetre que l'activitat ilegal es realitzés".

Francesc Homs, representant Josep Rull, ha acabat de rematar l'intent de les defenses de fer veure que malgrat les càrregues policials no es va complir el mandat judicial i finalment es va poder votar en el referèndum i, per tant, no es va impedir.