Sis homes i una dona seran els encarregats de dirimir la responsabilitat penal dels dotze líders sobiranistes acusats en el judici del procés, un tribunal presidit per Manuel Marchena i que serà qui definitivament determini si hi va haver o no rebel·lió.
El més veterà dels jutges penals del Suprem, el seu actual president, un històric fundador d'una associació judicial progressista i la primera dona que va arribar a la sala esmentada són alguns dels magistrats que jutjaran el cas.
La mitjana d'edat dels seus membres és de 63 anys; dos no estan associats a cap associació; dos són de l'Associació Professional de la Magistratura (qualificada de conservadora); dos més, de Jutges i Jutgesses per a la Democràcia (considerada progressista), i el restant, de l'Associació Judicial Francisco de Vitoria.
Un tribunal que va estar a punt de veure modificada la seva relació de forces després del pacte frustrat entre el PP i el PSOE, que van proposar Marchena de president del nou Consell General del Poder Judicial (encara sense renovar). Però després de la renúncia del jutge, que va reivindicar la seva independència del poder polític, les aigües van tornar al seu curs al tribunal, que integren:
Manuel Marchena
President del tribunal i ponent de la sentència.
Fiscal per oposició i de tarannà conservador, encara que desvinculat de les associacions professionals, Marchena va arribar a la sala penal el 2007 i set anys després va arribar a ser-ne president. Hi va instruir i va arxivar la causa dels suposats cobraments de l'exjutge Baltasar Garzón del Banc Santander durant la seva estada a Nova York, i va integrar el tribunal que el va condemnar a 11 anys d'inhabilitació per les escoltes de la Gürtel.
Entre d'altres, va ser ponent de les sentències que van revisar els casos de Mari Luz Cortés i del raper César Strawberry i també va presidir el tribunal que va sentenciar l'exconseller Francesc Homs pel 9-N.
Andrés Martínez Arrieta
En absència de Marchena, havia de ser el president del tribunal perquè és el més veterà.
A 25 anys es va convertir en el vocal més jove del CGPJ i, anys més tard, de la sala penal, a la qual va accedir el 1998. Va ser un dels fundadors de l'Associació Judicial Francisco de Vitoria.
Va redactar la sentència que va absoldre Garzón en el cas dels crims del franquisme i també la primera sentència ferma contra la Gürtel, la del cas Fitur, i la resolució que va arxivar la causa per tràfic d'influències contra l'exministre José Blanco.
Antonio del Moral
Fiscal per oposició, va exercir al Suprem des del 1999 fins al 2012, quan va ser nomenat jutge.
En el seu haver hi figura ser ponent de la sentència que va condemnar en ferm Iñaki Urdangarin i de la que va rebaixar la condemna d'inhabilitació a l'expresident Artur Mas pel 9-N.
També va instruir i va arxivar la causa derivada del cas Gürtel contra l'exalcaldessa de Jerez María José García-Pelayo. És membre de l'Associació Professional de la Magistratura (APM).
Juan Ramón Berdugo
Magistrat del Suprem des del 2004, ha estat ponent de la sentència que va revisar la condemna del cas Rocío Wanninkhof y la causa dels vestits, en la qual va ser absolt l'expresident de la Generalitat Francisco Camps.
Membre de l'APM, va formar part, amb altres magistrats que jutjaran el procés, del tribunal que va dictar la doctrina Botín i del que va establir la doctrina Parot, després anul·lada pel TEDH.
Recentment, va ser un dels quatre magistrats que van emetre un vot particular a la sentència que establia que qualsevol agressió d'un home a la seva parella o exparella ha de ser considerada violència masclista.
Luciano Varela
Històric fundador de la progressista Jutges per a la Democràcia, va ser l'encarregat de redactar el projecte de la llei del jurat el 1994.
Ja al Suprem, on és des del 2007, va instruir la causa contra Garzón relativa als crims del franquisme, la investigació de la qual li va costar dures crítiques.
Ha estat ponent de famoses sentències com la que va ratificar la condemna a 21 mesos de presó per a Leo Messi i la que va confirmar 4 anys de presó per a l'expresident de la Diputació de Castelló Carlos Fabra.
Ana Ferrer
L'única dona del tribunal ha estat la primera en moltes coses. El 2009 es va convertir en la primera dona que va presidir l'Audiència Provincial de Madrid i cinc anys després, el 2014, en la primera a accedir a la sala penal del Suprem.
De tendència progressista i membre de Jutges i Jutgesses per a la Democràcia, en la seva etapa en instrucció va investigar el cas Roldán i el cas BOE, sobre un suposat frau en la compra de paper per al diari oficial. Ja al Suprem, va instruir i va arxivar la peça de la Púnica contra l'exsenadora del PP Pilar Barreiro.
Andrés Palomo
Va accedir a la sala penal al mateix temps que la seva companya -abans va presidir l'Audiència de Segòvia- i, com ella, va ser l'últim a incorporar-se al tribunal del procés.
Palomo, que tampoc forma part de cap associació, ja té experiència en causes relacionades amb l'independentisme català, atès que va instruir el procés contra Homs.
Entre les sentències de les quals ha estat ponent destaca la que va anul·lar per falta de proves la condemna a 119 anys de presó a l'etarra Itziar Alberdi Uranga, fugida durant 22 anys, i la que va revocar per primera vegada una condemna a presó permanent revisable, dictada fa una setmana.