El judici al procés s'acabarà el 12 de juny. I haurà durat 4 mesos clavats. Com si d'un guió preestablert es tractés, ningú s'ha allunyat ni un fil del que estava previst. La Fiscalia no s'ha mogut ni un centímetre. La resta d'acusacions son poc rellevants a l'hora de dictar sentència. I les defenses no han volgut arriscar i potser en algun moment s'han quedat curtes. Amb tot, res del que haguessin pogut fer, sembla que hauria tingut efecte davant un judici que segueix el seu curs cap a un camí molt directe.

Dimarts començarà, ara ja sí, el tram final. A les 9:30h. Les defenses hauran de fer el seu informe final. I després cada un dels processats farà el seu últim torn de paraula. Cada advocat disposa d'una hora per defensar el seu acusat. Com que alguns en tenen més d'un, sumaran els temps. Però també cediran minuts als seus col·legues. En total tenen 12 hores per exposar els informes finals, entre tots. Però, per exemple, Andreu van den Eynde cedirà un quart d'hora a Xavier Melero. El tribunal també ha previst 10 minuts perquè cada un dels acusats exposi el seu últim torn de paraula. Això en total són 2 hores.

Dimarts i dimecres seran, per tant, dos dies intensos i perfectament calculats amb les pauses que fixa el tribunal i que és implacable a l'hora de fer-les, així com ho ha estat al llarg de tot el judici, també amb els horaris de començar i d'acabar. 

La sentència

Dimecres el judici quedarà vist per a sentència. La sentència es dictarà a la tardor. I res sembla fer pensar, a ningú, que rebaixi gaire les penes que es demanen. Manuel Marchena i la resta de magistrats de la sala segona es tancaran a valorar tot el que han vist i sentit durant aquests quatre mesos. La sentència s'espera a la tardor. 

Durant aquestes 16 setmanes de vistes s'ha vist una fiscalia rotunda. Els quatre fiscals, àmpliament criticats per la poca preparació del judici, van treure pit la darrera setmana i van parlar per primera vegada del procés com a "cop d'estat". Van carregar contra els acusats per "haver intentat liquidar la Constitució" a Catalunya, i van provocar un enfrontament entre "milers de ciutadans contra els servidors de l'ordre públic", una situació que, segons la Fiscalia, no només van admetre "abans d'avortar la via unilateral", sinó que van promoure.

La violència ha estat el centre del debat durant tot el judici. N'hi va haver o no? I la que hi va haver, per part de qui va ser? Qui la va motivar? Justifica el delicte de rebel·lió? La violència ha estat sempre un motiu de discrepància entre les dues principals acusacions, la Fiscalia i l'Advocacia. De fet, és el principal element que diferencia el delicte de rebel·lió del de sedició, els dos delictes que demanen cada una de les acusacions.

Mentre el ministeri fiscal té clar que a la tardor del 2017 va haver-hi la violència "suficient" per als "objectius" dels acusats —que la van acceptar i van impulsar— i que "sense violència física no hauria estat possible creuar camins necessaris" en el seu full de ruta. L'Advocacia considera que no va ser "un dels elements estructurals del pla" ni va ser "idònia, suficient o proporcionada" per aconseguir els seus fins.

La Fiscalia acusa de rebel·lió nou encausats, per als quals demana entre 16 i 25 anys de presó; l'Advocacia opta per la sedició i sol·licita condemnes d'entre 8 i 12 anys.

Junqueras vs Puigdemont

El tribunal no ha pogut jutjar Carles Puigdemont. Però qui no té tall rosega els ossos. I Oriol Junqueras ha passat a ser "el motor de la rebel·lió".

Impassible, com ha estat al llarg de tot el judici, i assegut a la seva cantonada com si la cosa no anés amb ell. Ha escoltat les dures paraules del fiscal Javier Zaragoza, que el va acusar de ser el "motor de la rebel·lió" i d'exercir el "lideratge" del procés, un paper que segurament no defuig el líder d'ERC, "qui ha empès des de fa moltíssim temps perquè això es produís".



La Fiscalia el va situar a tot arreu i li atribueix decisions clau del procés independentista, especialment a la reunió en la qual el Govern va desatendre les advertències dels Mossos sobre el risc de violència l'1-O. Després el fiscal va agafar la retòrica per a criticar-lo per convertir el "monòleg" de la seva declaració davant el tribunal en un "exercici de cinisme sense precedents". 

El 'cortijo' de la Generalitat 

La Fiscalia també va dedicar temps a condemnar l'"immens malbaratament" i "espoli" de fons públics dut a terme pel Govern de Carles Puigdemont, que va actuar segons el seu parer com una "organització criminal" que va fer de la Generalitat el seu particular "cortijo".

Uns tres milions d'euros calcula la Fiscalia que van sortir dels fons públics catalans per finançar el procés i fa responsable d'això els nou consellers que s'asseuen a la banqueta per haver signat, al costat dels altres que es troben exiliats, un acord solidari en què assumien les despeses del referèndum, declarat il·legal.

Però no hi ha proves que demostrin els pagaments. Els testimonis del delicte de malversació, els responsables de les empreses proveïdores i personal liberal, han estat els que millor ho han fet en aquest judici. Relats tranquils, despreocupats, alineats en una mateixa tesi i manera de fer, que van fer arrencar més d'un un somriure, i més d'una ganyota de ràbia i desesperació.

Cinema sense crispetes al Suprem

A quinze dies pel final del judici, després de 3 mesos i mig de sessions i 500 testimonis, per fi van arribar els vídeos al tribunal del procés. Sota la direcció de les acusacions i amb alguna ensopegada de la Fiscalia, el Suprem es va convertir en una sala de cinema amb l'exhibició d'imatges d'escarnis, escorcolls del 20-S i episodis de violència ciutadana als col·legis de l'1-O.

 

Tot es resumeix en dues imatges: La de Cuixart, amb un perfil baix al llarg del judici, enfilat als cotxes de la Guàrdia Civil i a un escenari davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya arengant la gent a seguir contra l'Estat. I la d'aquells ciutadans que prenen la iniciativa d'impedir l'entrada en col·legis i dificultar els escorcolls a les forces de seguretat de l'Estat que desemboquen en episodis violents, claus en la rebel·lió de la qual l'acusa la Fiscalia.

 

En mig del passi dels vídeos... el descontrol. Un vídeo que se li va colar a la Fiscalia d'una tertúlia del programa El gato al agua que ràpidament el president del tribunal va demanar treure. Vídeos que estaven repetits no una vegada sinó fins a tres vegades, sense que la Fiscalia fes un filtre previ. O els que van exhibir que van tenir lloc després del 27-O, sense connexió amb els fets.

Un nou capítol d'un judici que des del tribunal s'ha volgut vendre com rigorós i amb totes les garanties però que en alguns moments ha ratllat el ridícul. Com el testimoni repetit del que va advertir l'advocat Jordi Pina. 

L'after judici

Òmnium Cultural ha destapat una nova manera de fer el seguiment d'un judici. L'entitat, amb el seu president a la presó, ha desplegat una estratègia de defensa pròpia encapçalada per Marina Roig que, escortada per Benet Salellas i Àlex Solà, s'ha guanyat el respecte del propi Marchena, sovint força desagradable amb alguns advocats.

Però, a més, Òmnium ho ha posat tot fàcil perquè els moments destacats del judici que afectaven a Jordi Cuixart tinguessin el ressò que calia. Més enllà de les converses de passadissos amb tots els advocats, cada defensa i cada partit o entitat que hi havia darrere els processats ha mirat de tenir un paper destacat a la premsa i marcar l'opinió pública. Jxcat i ERC ho han fet amb portaveus i compareixences puntuals. Òmnium, amb un seguiment acorat del minut a minut del judici, contrastant al moment el que passava dins la sala amb el material audiovisual que no era possible exhibir durant la sessió, però sí als mitjans. A banda dels vídeos que s'han fet córrer des de Crida per la democràcia. Una nova manera, exemplar, i a l'alçada del que ja es considera el judici del segle.

Entre bambolines

L'altra cara del judici és la que es viu entre bambolines, als passadissos. El públic ha anat baixant i ha tornat a remuntar per les vacances de Setmana Santa i els dies finals amb els testimonis de la defensa, l'exhibició de les imatges i els al·legats finals.

Els presos han pogut rebre la visita de familiars i amics durant la pausa del migdia, gairebé sempre, de dues hores. Alguns acusats han perdut l'AVE algun dia i han arribat tard a la sessió. Entre la quotidianitat hi hagut les corredisses d'advocats i periodistes els dijous, a l'acabar la sessió, per poder agafar l'AVE de les 20 h. Les maletes a les diferents sales del Tribunal Suprem. Els cambrers dels restaurants de la zona que ja sabien fins i tot l'ordre de compareixences. Els policies de la porta que deixaven passar sense ensenyar l'acreditació, i els que encara continuen sense deixar-ne passar ni una. Les trobades amb advocats al Claustre...

Els encostipats, al·lèrgies, febrades, contractures i dolències diverses de 4 mesos de juristes, periodistes de Madrid, de Catalunya i advocats. I el còlic nefrític d'Andreu Van den Eynde que l'ha obligat a fer passejades pels passadissos. 

Quatre mesos de judici que es tanquen aquesta setmana i que es veuran arrodonits en una sentència, de cara a la tardor, que s'espera dura i exemplar.