La millor defensa és un bon atac. Aquesta màxima que Cruyff va instaurar al Barça, és l'estratègia amb què ha saltat al camp aquest dilluns l'advocat de Sandro Rosell, en la primera sessió del judici contra l'expresident blaugrana i cinc acusats més per suposats delictes de blanqueig de capitals i pertinença a organització criminal. Un cas complex, farcit de ramificacions. 

La primera jornada del judici s'ha dedicat a l'exposició de les qüestions prèvies per part de la Fiscalia i les defenses. Pau Molins -que també és l'advocat de Santi Vila al judici al procés-, ha disparat directament a la línia de flotació de la sala que jutja el cas, assenyalant la vulneració de tres drets fonamentals: la presumpció d'innocència, el de defensa i el dret a un judici imparcial. 

La Manada al carrer i Rosell a la presó

Molins ha qüestionat la imparcialitat dels magistrats que conformen la sala, que són els mateixos que petició rere petició han anat denegant la posada en llibertat de Rosell i el seu soci Joan Besolí. L'argument és que encara que sigui de manera involuntària, el fet que tots dos portin en presó preventiva gairebé dos anys -han batut el rècord a Espanya- condicionarà la decisió dels jutges a l'hora de dictar sentència. Segons la defensa, "costaria molt d'assumir per part de la justícia espanyola, de l'Audiència Nacional, un escenari en què s'acabés absolent uns acusats que porten dos anys privats de llibertat". 

En base a tots aquests raonament, Molins ha exigit a la sala que es deixi en llibertat "de manera immediata" Sandro Rosell i Joan Besolí i que s'acabi així amb la vulneració del dret de presumpció d'innocència i del dret a un judici imparcial. I ha proposat dipositar com a fiança tot el patrimoni de Rosell, 30 milions. En la mateixa línia ha insistit que la presó preventiva per un delicte econòmic no s'aguanta per enlloc i ho ha contrastat amb el fet que els membres de La Manada, ja condemnats, siguin al carrer. 

L'acusació, es defensa

Sobrevola el cas una pregunta sense resposta: Rosell continuaria a la presó i se l'estaria jutjant d'ofici si no hagués estat president del Barça i, encara més, el president del club que va autoritzar que la Via Catalana passés pel bell mig del Camp Nou o que l'estadi acollís el Concert per la Llibertat?

Doncs bé, el fiscal ha volgut sortir al pas contra aquest qüestionament assegurant que "de cap manera es tracta d'una persecució personal" i que "no té res a veure amb el Barça". 

Sense accés als arxius

Els advocats defensors han apuntat encara a un tercer dret vulnerat, el de defensa dels seus clients. Al·leguen que tenint en compte que els fets pels quals se'ls acusa es remunten a fa més de 10 anys i tenen a veure amb "operacions econòmiques complexes", no és normal que Rosell no hagi pogut accedir en cap moment al seu ordinador, ni tan sols al seu correu electrònic, per rastrejar la informació necessària a la qual es fa referència. 

La primera sessió ha estat accidentada. Ha començat amb més de mitja hora de retard i poc després d'haver arrencat, s'ha hagut d'interrompre durant mitja hora més per problemes tècnics. Els altaveus de la sala no funcionaven i els acusats i el públic no sentien res. Com a conseqüència d'aquestes incidències, no hi ha hagut temps de començar amb les declaracions. Així que caldrà esperar a demà per escoltar Sandro Rosell. 

Segons la defensa, no hi ha delicte

L'acusació sosté que Rosell i els cinc empresaris restants que l'acompanyen al banc dels acusats —entre els quals la seva dona— van crear una estructura estable dedicada a blanquejar a gran escala diners d'origen il·lícit, tot sota la batuta de l'expresident blaugrana, per a qui demanen 11 anys de presó i una multa de 59 milions d'euros per dos delictes: blanqueig de capital i pertinença a organització criminal. Es fixen, específicament, en dues operacions relacionades amb la selecció brasilera. Una és la compra-venda dels drets d’imatge dels partits amistosos; l’altra és un contracte de patrocini de Nike. En total, segons la justícia espanyola, un desfalc de 19,9 milions.

El fil argumental de la defensa és que l'origen dels diners és del tot legal, que no prové de cap delicte i que, per tant, no hi pot haver blanqueig de capital quan els diners són nets i no opacs. Molins i la resta d'advocats defensors han afegit, a més que la part suposadament perjudicada, la Confederació Brasilera de Futbol, no reclama res, al contrari, agraeix a Rosell els serveis prestats. 

Durant el seu torn, Molins ha negat que l'Audiència Nacional tingui competències per jutjar aquest cas. Al·lega que es tracta d’operacions negociades, tancades i fetes fora d’Espanya, tant pel que fa a la compra-venda dels drets televisius com al contracte de patrocini de Nike. Replica, també, que la tercera derivada, l'empresa que va vendre's Rosell un cop va arribar a la presidència del Barça, en tot cas hauria de jutjar-se a Barcelona. 

Tot es remunta al 2006, quatre anys abans, per tant, que Rosell esdevingués president del Barça. El grup empresarial àrab International Sports Events (ISE), especialitzat en la difusió d’esdeveniments esportius, vol comprar els drets per retransmetre els amistosos de la canarinha a la Confederació Brasilera de Futbol (CBF), una entitat 100% privada.

La versió de Rosell és que ISE va contractar-lo com a intermediari per fer les gestions amb el president de la CBF, Ricardo Teixeira​, i que després de mesos de negociació va aconseguir que amb l’oferta final dels qatarians, la CBF doblés els beneficis per partit amistós, de manera que es va convertir en la selecció més ben pagada del món. L’acord va traduir-se en un contracte de 6 anys per 24 partits. Pels serveis prestats, ISE va comprometre’s a pagar a Rosell uns honoraris de 8,3 milions d’euros que s’anirien ingressant a mesura que s’anessin jugant els partits a la seva empresa estatunidenca UPTREND, amb compte corrent a Andorra.

L’acusació creu que, com que tenia una relació d’amistat amb el president de la CBF, a Rosell no li va caldre moure ni un dit per convèncer Teixeira perquè signés amb el grup qatarià; que els 8,3 milions que va cobrar d’ISE eren en realitat comissions per untar Teixeira i que, durant els anys posteriors, Rosell, ajudat per la resta d’acusats, els testaferros, va anar transferint a Teixeria aquesta suma de manera fraccionada, a través d’ingressos d’un entramat societari i bancari dissenyat exclusivament per blanquejar. Tot, en perjudici de la CBF, que és la que hauria d’haver-se quedat amb els diners, segons la fiscalia.

Fa 642 dies que Sandro Rosell i Joan Besolí —el seu soci— esperen entre reixes que se'ls jutgi. Són les dues persones que més temps han estat en presó preventiva a Espanya, per un suposat delicte econòmic. Se'ls ha denegat la llibertat fins a deu vegades i s'han rebutjat mesures alternatives proposades per la defensa com la polsera telemàtica, la retirada del passaport o una fiança de 35 milions d'euros. Aquest dilluns, a les 10, comença el judici a l'Audiència Nacional. Rossell manté que és innocent. Es tracta d'una causa complexa, amb un munt de derivades, que es desgrana a continuació.

Sobrevola el cas una pregunta sense resposta: Rosell continuaria a la presó i se l'estaria jutjant d'ofici si no hagués estat president del Barça i, encara més, el president del club que va autoritzar que la Via Catalana passés pel bell mig del Camp Nou o que l'estadi acollís el Concert per la Llibertat?