La Montserrat i el Ricard són de les Franqueses del Vallès. Han vingut a Madrid amb el seu vehicle per participar en la manifestació de dissabte. Abans de les vuit ja eren a la porta del Suprem per aconseguir un lloc entre el públic. No han tingut problema, eren dels primers de la fila. Les matinades al Suprem ja no són el que eren. Ja no hi ha aquelles cues dels primers dies agitats per l’expectació del començament del judici i la declaració dels acusats.

Avui el tema al tribunal de l'1-O continua sent la malversació. Després de dos dies d’anar i venir de palets de cartes d’Unipost, i de cartells que passen per les mans de dissenyadors gràfics i impremtes, les acusacions no han aconseguit exhibir davant la sala un sol testimoni que demostri que es va destinar diner públic per pagar el referèndum. No hi ha cobraments i tampoc encàrrecs.

Un cert brunzit de mosqueig ressona a la sala. Hi ha qui parla d’actituds evasives d’alguns testimonis. Curiosament es tracta d’una reacció que no han provocat altres intervencions que s’han escoltat aquests dies al judici i que han deixat tribunal i acusacions tan freds com el marbre de les parets. Sense anar més lluny l'exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría va assegurar davant del tribunal que no sabia si s’havia publicat o no la declaració d’independència, justament la declaració que va desencadenar el 155. No obstant, és l’exministre Juan Ignacio Zoido qui s’emporta la palma amb l'espectacular i cabalosa cascada de “no sé” i oblits amb què va inundar la sala i va generar tota mena de comentaris més enllà del Suprem.

En qualsevol cas, i després de cinc setmanes de procés, Manuel Marchena ha considerat que avui tocava recordar les regles del joc. Ha estat un avís a navegants, segons alguns. I li ha tocat el rebre al responsable de Difusió de la Generalitat, Jaume Mestre.

El testimoni recordava amb claredat meridiana que ningú havia pagat res, però assegurava haver oblidat molts dels detalls que li demanava la fiscalia, a més de negar en rodó que hagués parlat amb la presidenta de la CCMA, Núria Llorach, sobre l’anunci del referèndum que es va emetre als mitjans públics, tal i com ella sosté.

A l'enèsim no ho sé, Marchena l’ha interromput per llegir-li no la cartilla sinó l’article 460 del Codi Penal. Ha volgut advertir-li que el fals testimoni no consisteix només en no dir la veritat i que "quan un testimoni altera substancialment la veritat amb inexactituds o silenciant dades rellevants que coneix incorrerà en responsabilitat penal". “És evident que hi ha preguntes que està eludint”, ha reblat.

El xàfec no ha canviat el to de la declaració, malgrat que el fiscal, Jaime Moreno, hi ha tornat assegurant que donava una nova “oportunitat” al testimoni. Però les respostes no han variat. I la veu irritada del fiscal ha anat creixent fins que ha decidit entrar a rematar el toc d’atenció de Marchena. Moreno ha demanat que es dedueixi testimoni per delicte de fals testimoni, pero el president de la sala ha recordat que això no es pot anticipar, més enllà d’inexactituds i evasives, fins que acabi el procés.

Una part dels acusats segueix el judici des del centre de la sala, mentre la resta ho fan asseguts darrera dels seus advocats. L'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, amb una jaqueta rosa xiclet parla sovint amb la seva advocada; al seu costat, Dolors Bassa pren notes constantment. Al fons de la sala, també Oriol Junqueras, escriu i llegeix, mentre Raül Romeva escolta amb atenció la intervenció dels testimonis, que aquest dimecres ha tancat el qui va ser responsable del Diplocat, Albert Royo. Entre el públic, el corresponsal a Madrid del New York Times.

Quan s’aixeca la sessió la Montserrat i el Ricard observen a distància com els presos saluden alguns dels presents abans de marxar. La sessió s’ha aturat al migdia i ja no es reprén fins demà, dijous, quan està prevista la compareixença un dels testimonis més esperats, el major Josep Lluís Trapero.