L'estratègia ha estat senzilla: desbordament. Si dilluns el públic que seguia el judici des de la sala de plens del Suprem tenia un perfil clarament unionista, o directament simpatitzants de Vox que lluien un pin verd a la solapa, després de tres dies, l'independentisme ha après la lliçó.

A les cinc del matí els primers a arribar a la porta on fa cua el públic han estat un grup de membres del grup parlamentari i d'amics de Jordi Turull que són des de dilluns al vespre a Madrid. L'ANC i els Madrilenys pel dret a decidir han vingut darrera. Entre els simpatitzants de Vox, el judici en l'actual moment ha perdut interès. Ja tornarà. Quan s'han repartit els 40 números per entrar, aquests grups en tenien més de 30.

A la gent de l'ANC s'hi han sumat els representants de les famílies i fins i tot algun membre del Govern, com el conseller Damià Calvet que tot i no figurar entre els dos representants assignats avui per l'executiu per acompanyar els presos, és a Madrid per ser present quan intervingui el conseller Josep Rull.

També els diputats de Madrid s'han espavilat. La setmana passada el banc reservat al Congrés havia quedat sovint sense cap representant perquè demanaven les places diputats d'altres grups per deixar-les buides. El diputat republicà Joan Olòriz ha aconseguit identificar el parlamentari del PP que tenia avui entrada per reclamar-l'hi.

Tots ells han pogut assistir a la confessió amb que Jordi Turull ha engegat la seva declaració tan bon punt el fiscal Jaime Moreno li ha preguntat si era soci d'Òmnium Cultural o de l'ANC. Confessa que és soci d'Òmnium Cultural, de Càrites, de la Fundació Catalana de l'Esplai, d'Intermon Oxfam, del RACC d'assistència automobilística... "D'Òmnium sóc soci des de fa més de 20 anys i no em consta que sigui cap delicte. No ho era durant el franquisme, em sorprèn que se'm faci aquesta pregunta ara", ha replicat.

Dins la sala fa fred, com la setmana passada. Hi ha una mena d'aire condicionat que va deixant anar onades de fredor intensa. "Te quedas pajarito", descriu un dels assistents a la veïna de banc. Jordi Cuixart no es treu la bufanda en tota l'estona. Entre el públic hi ha gent amb jaqueta.

La declaració que desplega Turull davant del tribunal se situa en una estratègia a mig camí entre la d'Oriol Junqueras i Quim Forn. Respon al fiscal i l'advocada de l'Estat, però també exposa un contundent al·legat polític. Recorda un cop i un altre que fer un referèndum no és il·legal, subratlla els repetits intents per pactar amb l'Estat i que la determinació ciutadana no contemplava la possibilitat resignar-se.

El fiscal Jaime Moreno, molt incisiu en tot moment, no mostra les imprecisions amb què havia sorprès Fidel Cadena la setmana anterior. El fiscal "martelleja" en paraules d'un expert jurista present entre el públic. Intenta les seves ofensives un cop i un altre... Com un tauró rodejant la presa. Fins i tot, el mateix Turull reclama l'empara de Marchena perquè no se li permet acabar les respostes.

La tensió a la sala es pot palpar mentre interroga el fiscal, la qual cosa no impedeix algun -sorprenent- moment de distensió. Turull ha de traduir-li al fiscal un document en català i ironitza que no s'ho esperava haver de fer aquest paper, mentre el fiscal intenta llegir el text. "Vaig fent els meus pinitos", li replica Moreno tot recordant que va intervenir a la causa del 9-N. I el comentari perd la gràcia. Són petites treves aparents. Perquè les ofensives no s'aturen en cap moment. I són implacables.

Fins i tot l'advocat de Junqueras, Andreu Van Den Eynde i el de Turull, Jordi Pina, han d'intervenir davant algun dels envits.

No obstant, el to cau en picat quan apareix l'advocada de l'Estat. Només arrencar, el president del Tribunal l'ha d'interrompre davant una pregunta llarguíssima i incomprensible. "A veure, a veure, ja m'he perdut", s'exclama Marchena, provocant riures entre el públic tot i l'amenaça que ell mateix va llançar la setmana passada davant aquesta mena de reaccions.

Quan el president aixeca la sessió pel recés del migdia i del dinar, els presos també tenen la lliçó apresa, s'acosten a la primera fila del públic per saludar el govern i les famílies. Avui, però, hi ha molt més públic que s'intenta acostar a saludar-los. Turull s'acosta a la seva filla i l'abraça. "Aprofito per felicitar-te que dissabte fas 18 anys", li diu a cau d'orella. I marxa saludant tothom qui pot. L'interrogatori encara no ha acabat. Després del dinar continuarà.