La politització de la justícia a l’Estat espanyol es cronifica, ja que el PP i el PSOE mantenen les disputes per renovar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), els candidats del qual tenen el mandat caducat des del desembre de 2018. És una irregularitat democràtica que fins i tot recull el Consell d'Europa en el seu informe del 2021. Per la seva part, el sector més conservador del Poder Judicial, que és majoritari, manté el torcebraç amb el PSOE per la renovació de quatre magistrats del Tribunal Constitucional (TC) (dos han de ser nomenats pel govern espanyol i 2 pel CGPJ). Aquesta renovació és vital, ja que canviarà la majoria al tribunal de garanties, amb 7 magistrats progressistes i 5 conservadors, fet que hauria de permetre al govern espanyol que no se li tombin les lleis que aprova.

Ara, des de Madrid, se sosté que el CGPJ no troba candidats. Un d’ells era Manuel Marchena, president de la sala penal del Tribunal Suprem i ponent de la condemna als líders independentistes catalans, que hauria refusat la proposta d’una part del Poder Judicial. Hi ha un sector del CGPJ que no vol proposar cap candidat. Marchena ja va viure com se li esguerrava la possibilitat de ser el president del Poder Judicial: el novembre de 2018 va refusar el càrrec quan el PP va filtrar que col·locaven un dels seus. També ha sortit com a possible candidat al TC el nom del magistrat Pablo Llarena, instructor del Suprem de la causa catalana, pel fet d’haver estat president de l’Associació Professional de la Magistratura (APM), com s’ha mantingut en altres ocasions.

L’any judicial, el primer xoc

El primer xoc entre el Poder Judicial i el govern espanyol es viurà el dimecres, 7 de setembre, al saló de plens del Tribunal Suprem, on es farà, com és tradició, l’acte d’obertura de l’any judicial 2022-2023, presidit pel rei. Hi intervindran el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, i el president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes. És previst que Lesmes torni a exigir al PSOE i el PP un acord per renovar l’òrgan de govern dels jutges, per tal de poder també cobrir les vacants de nomenaments destacats, com ara en les sales del Tribunal Suprem. El govern de Pedro Sánchez va modificar la Llei Orgànica del Poder Judicial per evitar que Lesmes i la majoria conservadora del CGPJ escollissin magistrats més afins al PP. Aquest estiu, el govern espanyol va modificar novament la llei de forma exprés per tornar la potestat al CGPJ però per només escollir els membres del TC pendents de renovar, i va fixar el termini de tres mesos, que es compleixen el pròxim 13 de setembre.

Abans de l’estiu, Lesmes va anunciar un ple extraordinari el 8 de setembre per tal que els vint vocals del CGPJ debatin i escullin els dos magistrats o catedràtics que han de substituir els que tenen el mandat caducat al TC. Calen 12 vots per aprovar un candidat.  Els quatre magistrats que s’han de substituir són: tres de conservadors -el president del TC, Pedro González-Trevijano, Antonio Narváez i Santiago Martínez Vares- i un progressista, el vicepresident, Juan Antonio Xiol. Des de Madrid  s'afirma que els vocals conservadors i progressistes del CGPJ ni s'han reunit per intentar consensuar els relleus, tal com els va instar Lesmes.

Pel que fa als candidats del govern espanyol a incorporar-se al Tribunal Constitucional ha aparegut el nom del magistrat de la sala penal de l’Audiència Nacional, José Ricardo de Prada, membre del tribunal del cas Gürtel, que en la sentència ratificada pel Suprem afirmava que el PP va fomentar “un autèntic i eficaç sistema de corrupció institucional a través de la manipulació de la contractació pública central, autonòmica i local”. De Prada també va ser el ponent que va redactar l’absolució del major Josep Lluís Trapero i l’anterior cúpula d’Interior per l’1-O. El magistrat ja va ser vetat per formar part del CGPJ el 2018. Hi ha experts que assenyalen que, al final, el govern de Sánchez es decantarà per magistrats i catedràtics no tan significats per tal que no s’hagin d’abstenir en temes importants on hagin dictat resolucions.

A banda dels quatre magistrats pendents de renovar, a finals de juliol passat, el magistrat del Tribunal Constitucional  Alfredo Montoya, escollit pel Senat el 2017, va presentar la seva renúncia per motius de salut.