Juli Fernàndez (Sabadell, 1977) no va ser escollit diputat el 12 de maig. Anava de número 13 a les llistes per Barcelona on Esquerra Republicana va aconseguir 12 diputats, però la renúncia del president Pere Aragonès va fer córrer la llista i ell era el següent. L'exalcalde de Sabadell i exconseller de Territori (càrrec que només va ocupar uns quants mesos) no només va tornar a ser diputat, sinó que també va assumir la secretaria segona de la cambra catalana després d'un pacte dels partits independentistes que va fer president Josep Rull. A més, és secretari general adjunt d'ERC i membre del seu equip negociador que coordina des de l'exili la secretària general i ara número u del partit, Marta Rovira, per a la investidura del pròxim president de la Generalitat. Fernàndez respon a les preguntes d'ElNacional.cat al Parlament, en una setmana marcada a ERC per la publicació d'un manifest que ja han signat prop de 900 militants reclamant la renovació de la cúpula. Aquest fet que s'ha entès com un missatge per al ja expresident Oriol Junqueras, que té la intenció de presentar-se al congrés del 30 de novembre per revalidar el càrrec, Fernàndez és un dels membres de l'executiva que ha optat per no donar suport al text. 

Juli Fernàndez, al Parlament de Catalunya  / Foto: Montse Giralt

 

Josep Rull ha decidit que no hi haurà un ple d'investidura sense candidat.  Vostès ho han anat criticant aquesta setmana. Quin dels dos candidats s'hauria d'haver presentat?
Més que criticar, el que creiem és que si hi ha dos candidats que s'han passat la campanya electoral dient que volen liderar i presidir el país, creiem que és important per a la ciutadania i també per al Parlament de Catalunya, per als diputats i diputades, que en un ple d'investidura solemne expliquin quines són les seves propostes pel país que volen liderar, què és el que volen fer, quin és el seu projecte per al país i per a la gent. Nosaltres, com vam fer ja fa una mica més de tres anys, quan teníem la responsabilitat i la voluntat de liderar el país, vam anar al Parlament de Catalunya, havent treballat prèviament per poder arribar a acords, a explicar-nos, intentar convèncer els diputats i diputades en una sessió plenària, però també a explicar-li al país quin era el projecte republicà per a Catalunya. I per això creiem que és important que qui vulgui liderar el país no digui que vol més temps, sinó que compleixi amb allò que va dir i expliqui a la ciutadania quina és la seva proposta.

No ens agradaria pensar que el PSC o Junts estan jugant o especulant amb noves eleccions

Per què creu que no ho han volgut fer el pas? 
A nosaltres el que ens agradaria és que expliquin la seva proposta, que contrastin el projecte de país, perquè és important saber el què i el perquè. Els motius els explicaran segur que molt millor ells perquè jo els desconec. El que a nosaltres no ens agradaria és pensar que estan jugant o especulant amb noves eleccions. Creiem que les eleccions ens han donat uns resultats que a nosaltres no ens agraden, preferiríem que fossin uns altres i ara aquells que tenen la responsabilitat de liderar la situació i que hi van arribar a partir d'una oposició al govern republicà que en cap cas era constructiva, com vam veure al Parlament ple rere ple, que assumeixin la seva responsabilitat. És senzill. Aquells que diuen que volen tirar endavant el país, el que haurien de fer no és amagar-se, sinó anar al Parlament de Catalunya a construir o intentar teixir aliances i explicar les seves propostes.

Els resultats del seu partit van ser especialment dolents. En aquest mes i mig que ha passat ja han pogut fer una reflexió de què els ha portat a treure un mal resultat?
Des del primer dia hem tingut la capacitat de llegir els resultats i d'assumir-los, per exemple amb la renúncia del president de la Generalitat i del president del partit, obrint una etapa on tenim obert un procés d'escolta amb la militància i amb el congrés nacional situat el 30 de novembre. Hem llegit i assumit les nostres responsabilitats i les compartim diàriament amb l'objectiu de ser l'eina útil que necessita el país perquè s'assoleixi la independència. És a dir, nosaltres, Esquerra Republicana de Catalunya, som la millor eina política al servei del benestar i la prosperitat de la gent i de la independència d'aquest país. I és per això que nosaltres treballem cada dia i és això el que farà que treballem per tenir la millor eina, la més ben preparada possible a partir del 30 de novembre. I aquí és on estem.

Durant les darreres setmanes les exigències del partit sobre el finançament singular han quedat molt clares, però també han dit que amb això no n’hi ha prou i que s'ha d'avançar en el referèndum o en qüestions com la llengua catalana. Si Illa vol els seus vots, com haurà d’avançar cap a l’autodeterminació? 
Jo crec que hem sigut molt clars. El que cal és avançar en el conflicte polític entre Catalunya i Espanya, en la resolució del conflicte polític i això és avançar en el referèndum, en l'exercici del dret d'autodeterminació del país. El finançament singular, la sobirania fiscal, el concert econòmic, tenir la clau de la caixa, que el que al final fa és que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya puguin tenir tots els recursos que generen per tenir millors serveis, millors hospitals, millors escoles, millor transport públic... I aquí m'agradaria ser molt clar: no valen jocs de paraules: estem parlant d'un concert econòmic, de recaptar tots els impostos, de gestionar-los i de decidir sobre els recursos que generem per tal que la gent visqui millor. No hi ha una qüestió de subterfugis al voltant d'això. I, a més, el país necessita enfortir-se nacionalment, i aquí la llengua és cabdal, és clau, és una eina de compartir, una eina de trobada i comuna entre tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya. També una eina en l'acollida de gent diversa que hi ha al nostre país i com una eina de lluita davant d'aquell populisme antimigratori d'extrema dreta en el país, perque nosaltres creiem que la Catalunya pura és la pitjor enemiga de la Catalunya lliure.

Durant la campanya, el president Aragonès va posar sobre la taula crear una conselleria específica per la llengua catalana. Aquesta pot ser una exigència a l’hora de negociar amb altres partits?
La proposta es va fer perquè creiem que era bona en la situació en què es troba la llengua a dia d'avui, que tingués tots els mecanismes que té una conselleria per posar al centre la llengua, i per tant és una proposta en què creiem. A partir d'aquí, jo he explicat quins són els nostres eixos en els quals estem entrant i posant sobre la taula i estem esperant propostes en aquest sentit.

Aragonès va dir que ERC havia de passar a l'oposició i que era responsabilitat de Junts i PSC arribar a un acord. Ara negocien amb els dos partits.  Què ha canviat des del dia de les eleccions? 
El que tenim clar és el que els resultats de les urnes ens han dit: nosaltres no hem guanyat les eleccions i que qui va tenir més suports que nosaltres van ser aquells que estaven a l'oposició del govern republicà, tant el PSC com Junts per Catalunya. Per això entenem que la responsabilitat principal en el lideratge de les opcions que hi puguin haver en aquest país els hi correspon a ells i que per aquest motiu haurien d'anar a una investidura. Ara bé, som Esquerra Republicana de Catalunya, amb 20 diputats. Som gent que ens agrada negociar, que ens agrada fer política i tenim quatre elements principals marcats: conflicte polític; finançament, concert i sobirania fiscal; model socioeconòmic i defensa de la llengua catalana. A partir d'aquí, es tracta de veure quines són les posicions de les altres i si hi ha possibilitat d'entrar en les negociacions i anar més enllà. ERC no dimiteix de fer que el país visqui millor, nosaltres, si tenim l'oportunitat, ho fem.

Juli Fernández, al Parlament / Foto: Montse Giralt

La CUP diu que Puigdemont fantasieja amb l’abstenció d’Illa. Creieu que aquesta és possible?
El que volem és que el president Puigdemont ens expliqui què vol fer per al país i com pensa construir les majories. A partir d'aquí nosaltres estem oberts a fer exploracions de negociacions, però és important que ens expliqui com pensa fer les majories, on és evident que cal la intervenció del PSC, i què pretén fer amb el país. 

El PSC ja s’ ha s’ha negat en rotund a l’abstenció. Té sentit llavors negociar amb Junts? 
En tot cas, són ells qui ens ha d'explicar si té o no té aquest escenari de possibilitat. Junts per Catalunya ha d'explicar com pensa construir una hipotètica majoria i és evident que és la seva responsabilitat, no la d'ERC. 

Junts per Catalunya té la responsabilitat d'explicar com pensa construir una hipotètica majoria i és evident que és la seva responsabilitat, no d’ERC

Existeix la possibilitat d’una repetició electoral a Catalunya. Creu que ERC en sortiria perjudicada o els independentistes que els han deixat de votar valorarien que no s’hagi arribat a un pacte amb el PSC?
Ara mateix, del que hauríem d’estar parlant és sobre quins són els projectes que hi ha perquè aquest país vagi endavant, perquè hi hagi un Govern, enlloc d'estar especulant sobre si s'anirà a unes pròximes eleccions. I nosaltres estem en aquesta posició. Si hi ha eleccions, Esquerra està preparada per anar-hi, però creiem que per al país el millor és que hi hagi una situació on ens centrem en quins són els projectes, què vol fer cadascú. Nosaltres hem explicat què volem per al país, ho hem deixat clar. Si arribem a una situació en la que allò que nosaltres creiem que és bo per al país no es planteja ni es resol i arribem a una convocatòria electoral, nosaltres hi participarem, explicarem què volem per al país, que és avançar en la independència i en el benestar i prosperitat de la gent i fer-ho en els termes en els quals estem situant la negociació com a passos necessaris per arribar-hi. 

El millor escenari seria que fossin investits Illa o Puigdemont?
El millor escenari, ara mateix, és que ells expliquin quins són els projectes que tenen per al país. Les seves formacions polítiques són les que tenen la responsabilitat de liderar aquest país, o que diuen voler liderar-lo, i això de moment no està passant. 

Marta Rovira ha dit que ella té al cap el nom del candidat d’una possible repetició electoral. Vostè en té cap?
Ho deia perquè aquesta és una de les seves feines com a secretària general. I nosaltres, evidentment, pensem en diferents escenaris, en diferents propostes i després ho compartim amb les nostres parts de l'organització i amb la militància.

Ara mateix el focus no hauria de ser en unes eleccions hipotètiques que no se sap si hi seran o no hi seran. Aquells que tenen la responsabilitat de liderar el país estan parlant d’això en lloc de com ho faran

Llavors no en té cap? 
O en tinc molts. Al partit hi ha moltíssima gent que pot ser una molt bona candidata. Nosaltres no ens volem situar en l'escenari d'unes noves eleccions. N'hi ha hagut unes fa poc més d'un mes, hi ha hagut uns partits que volien guanyar aquestes eleccions i que volien tenir la presidència de la Generalitat. Doncs som-hi. En tot cas, si hi ha un hipotètic escenari electoral, Esquerra Republicana de Catalunya farà d'Esquerra Republicana de Catalunya. Ara mateix el focus no ha d'estar en unes eleccions hipotètiques que no se sap si hi seran o no hi seran. Aquells que tenen la responsabilitat de liderar el país estan parlant d’això en lloc de com ho faran. Quan la responsabilitat va ser nostra, no vam tenir cap dubte, ens hi vam posar, ens vam arremangar, vam venir al Parlament de Catalunya, vam fer una investidura, no vam tenir els suports i vam acabar tenint la presidència de la Generalitat. Doncs tant el senyor Salvador Illa com el senyor Carles Puigdemont el que han d'explicar-nos és com pretenen construir les majories i què volen fer i a partir d'aquí intentarem veure si podem construir acords. No podem estar tres pantalles més enllà. 

Juli Fernàndez, als despatxos de la cambra catalana / Foto: Montse Giralt

A quin model s’assembla més el d’ERC, al de Junts o al del PSC? 
ERC és un partit que posa quines són les seves condicions. Les treballarem amb uns i altres i veurem si hi ha punts de coincidència.

Dilluns es va fer públic un manifest que ja han signat més de 800 militants, però vostè no figura en aquesta llista. No hi està d’acord?
Jo tinc els espais on explicar la meva opinió internament al partit com tots els i les militants, i és el que he fet des de sempre, en les diferents circumstàncies polítiques que m'ha tocat viure, i és el que seguiré fent d'ara endevant. El meu objectiu és que el partit, com he dit abans, el 30 de novembre continuï sent una eina útil, la millor i la més forta possible, per avançar en els nostres objectius fundacionals que són el progrés social, el benestar de la gent, la prosperitat i la independència d'aquest país. Entenc a tothom que ho fa d'una manera o d'una altra, però jo personalment no en tinc la necessitat.

Jo tinc els espais on explicar la meva opinió internament al partit com tots els militants i les militants. Entenc a tothom que ho fa d'una manera o d'una altra, però jo personalment no en tinc la necessitat

No sé si creu com a persona que s'encarrega de negociar en nom d'Esquerra, que el fet que s'hagi publicat el manifest en plenes negociacions els pot debilitar a l’hora de parlar amb altres partits. 
Els temes de la negociació d'ERC i aquests són marcs compartits i les bases de la nostra negociació. Tenim molt clar en quina situació viu el país i també que la gent que ha tingut més suports és qui ha d’assumir les seves responsabilitats . En tot cas, el partit ha establert els seus mecanismes, el 30 de novembre tenim congrés i segur que seran una eina millor, més forta i més útil en el context en què vivim actualment.

Però tem que aquest manifest pugui debilitar la posició negociadora d’Esquerra? 
Com que allò que fa que entrem en la negociació és un marc molt clar i fixat d’ERC, tenim tota la capacitat i força negociadora en aquest sentit.

A ERC hem de ser-hi tots, hem de ser més forts, tan útils com poguem i hem de ser més 

Aquest manifest s’ha llegit com una reclamació a Oriol Junqueras perquè abandoni la presidència del partit. Creu que seria un error? 
Jo les meves opinions del partit, d'ERC, les comparteixo en els espais interns de la meva organització. Però estic convençut i sé que això ho comparteix tothom, és que hem de ser-hi tots, hem de ser més forts, hem de ser tan útils com puguem i hem de ser més.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!