Ja fa dues setmanes que Pedro Sánchez va endur-se la seva pitjor patacada des que és president del govern espanyol. A Ferraz i a La Moncloa es noten cada cop menys els efectes del terrabastall, i el president espanyol ja ha engreixat la seva maquinària, que fa dies que funciona amb normalitat, tot i el sotrac. Les línies mestres del manual d’instruccions per encarar el mes de juny semblen, de moment, clares: amenaçar amb l’arribada del PP de Feijóo al govern espanyol amb el suport de l’extrema dreta de Vox, comparar les dues formacions amb el ‘trumpisme’, i interpretar el 23-J com un plebiscit. I a partir del juliol, què pot marcar l’agenda del president? Sánchez haurà de tastar un còctel agitat a Brussel·les en què es barregen la presidència rotatòria europea amb el president Carles Puigdemont.
El juliol de Pedro Sánchez serà d’infart, i això ja es nota en els seus gestos. No només en el to de les seves intervencions, que ha perdut aquella pel·lícula de confiança que caracteritza al president del govern espanyol, sinó també en allò que deixa en negre sobre blanc: les paperetes de les eleccions generals. Tot i la voluntat d’intentar guanyar el 23-J i mantenir-se a La Moncloa, Pedro Sánchez ha volgut abans blindar els seus ministres i incloure’ls a pràcticament tots en les llistes electorals del PSOE perquè, en cas d’una victòria de PP i Vox, aquests tinguin igualment els seus escons assegurats al Congrés dels Diputats.
El 23-J genera, en ell mateix, diversos obstacles a Pedro Sánchez. En primer lloc, la voluntat del líder socialista de convertir-se en l’imant del vot útil pot topar amb un bon obstacle: la fatiga del votant. Farà menys de dos mesos que va ser cridat a les urnes, i ara sent que ha d’anar a votar en ple estiu per una estratègia electoral de Sánchez.
El president del govern espanyol, a més, haurà de girar per territoris que el 28-M van deixar de banda el PSOE i retrobar-se amb barons que han perdut els seus governs autonòmics a causa de la desfeta de les eleccions del mes de maig. Tots els períodes electorals són agònics, però aquest ho serà especialment, pel risc que té Pedro Sánchez de caure en desgràcia i haver de fer les maletes i marxar de La Moncloa. La vista, a més, l’haurà de fixar també a Brussel·les.
Presidència europea
La nit del 28-M, a La Moncloa, Pedro Sánchez i el seu equip van haver de resoldre una equació molt complicada. Moltes de les fortaleses socialistes arreu del territori s’ensorraven i eren conquerides pel PP. El seu laboratori va considerar, finalment, que el camí que donava més opcions a Pedro Sánchez de sobreviure i de mantenir el govern espanyol en mans del PSOE era convocar unes eleccions anticipades.
En els seus càlculs es van analitzar moltes variables. I una de les que hi havia sobre la taula és la presidència rotatòria del Consell de la Unió Europea. Abans de la desfeta de les eleccions municipals i autonòmiques, la idea era celebrar les generals el mes de desembre. I a l’estat espanyol li toca, precisament, ostentar aquesta presidència europea des de juliol fins al desembre. Com que Sánchez és un president que se sent especialment còmode en l’escena internacional, la intenció del líder socialista era aprofitar aquest escenari per fer-hi campanya electoral. No podrà ser. La seva sala de màquines, a últim moment, va considerar que de totes les variables aquesta era de les menys valuoses, i, per a promocionar-se, Sánchez només farà ús d’aquesta presidència rotatòria un màxim de 23 dies.
No només en podrà fer molt poc ús a escala propagandística, sinó que fins i tot sembla que ara mateix li faci una mica de nosa. El president espanyol ha sortit molt tocat de la debacle del 28-M, a Europa s’ho ensumen, i el PP vol fer-ne el màxim de sang possible. És per això que Sánchez ja s’ha vist obligat a fer el seu primer pas al costat en relació amb aquesta presidència europea: per evitar que el president espanyol utilitzés el ple a l’Eurocambra com a finestra pel 23-J, el Partit Popular Europeu va demanar a la presidenta de la cambra que ajornés fins a setembre la compareixença davant el ple en la qual es presentarien les prioritats de la presidència espanyola del Consell.
Abans que la sang arribi al riu, o que La Moncloa s’hagués d’endur una bufa per part de les institucions europees si Roberta Metsola li donava la raó al PP, Sánchez ha decidit aparcar el tema. El govern espanyol ha demanat ara que s’ajorni el discurs inicial de Pedro Sánchez sobre aquesta presidència, per tal que no coincideixi amb la campanya del 23-J. Paral·lelament, però, l’executiu de Sánchez ha pactat amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, avançar la visita del Col·legi de Comissaris al 3 de juliol a Madrid, per abordar els temes d’interès d’aquesta presidència rotatòria.
La immunitat de Puigdemont
Dos dies després, a dos quarts de deu del matí, arribaran a Madrid notícies provinents de Brussel·les. La sentència del Tribunal General de la Unió Europea sobre la immunitat del president de la Generalitat a l'exili, Carles Puigdemont, es farà pública el dimecres 5 de juliol. Qualsevol pronunciament del TGUE sacsejarà la imatge d’Espanya a Europa.
Si el tribunal manté la immunitat de Puigdemont, el president podrà passejar-se pel continent sense haver de patir per cap euroordre i, segons com, caldria veure si podria fins i tot trepitjar l’estat espanyol. Ara bé, si Puigdemont perdés la immunitat, començaria un nou procés judicial a Bèlgica que hauria d’analitzar si cal extradir-lo o no, tenint com a base el pronunciament que va fer el TJUE el passat mes de gener; i Espanya tornaria a centrar totes les mirades per perseguir un president pel fet d’haver posat les urnes.
Per molt que aquests escenaris podrien malmetre la imatge d’Espanya a Europa, és ben cert que el 28-M ha demostrat a Sánchez que a l’electorat espanyol no li han agradat els seus pactes amb l’independentisme, de manera que podria sortir airós de qualsevol cleca relacionada amb la situació del president a l’exili. Ara bé, sí que podria ensorrar-li part dels seus plans a Catalunya, un territori on aquest 23-J pot funcionar-li amb èxit el discurs de la por, del trumpisme i del ‘Si tu no hi vas, ells tornen’. Amb el terrabastall patit pels independentistes el 28-M, l’electorat català és un bon sac per arreplegar vots útils contra el PP i Vox.