El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, corre el risc de quedar atrapat en un bon escàndol d’espionatge al seu país. Des de la setmana passada, el jutge Eric Schammo investiga si Juncker, quan era primer ministre de Luxemburg, sabia que funcionaris al seu servei van falsificar la transcripció d’una conversa telefònica per protegir-lo en un cas d’espionatge il·legal, segons informa el diari londinenc The Times.

El diari hi suca pa, recordant que mentre negociava el Brèxit amb la premier britànica Theresa May, un jutge del seu país el reclamava.

Aquella conversa presumptament manipulada és la prova central en la investigació parlamentària i posterior judici contra tres antics responsables de la intel·ligència luxemburguesa (SREL). L’instructor investiga si funcionaris del departament de Juncker van entregar a la comissió parlamentària una transcripció manipulada de la conversa entre Marco Mille, exdirector del SREL, i el mateix Juncker.

Aquesta conversa, enregistrada en un gravador amagat en un rellotge, és del gener del 2007. La investigació parlamentària i judicial sobre el cas, dels anys 2012 i 2013. La transcripció de la conversa, utilitzada al parlament i al judici contra els tres caps del SREL, omet paraules que poden indicar que Juncker havia autoritzat les escoltes telefòniques a un tercer.

"Estàvem escoltant"

En la frase omesa de Juncker diu “estàvem escoltant”, és a dir, que coneixia les punxades telefòniques. Com a primer ministre, Juncker podia autoritzar-les, en canvi va negar-ho molt taxativament, tant al parlament com en la posterior instrucció judicial. En aquell moment estava en joc el seu futur polític. Els canvis en la transcripció es van descobrir entre els milers de documents del cas lliurats el mes passat a la defensa de Mille i dels altres dos espies encausats.

Mille, que ara treballa com a cap de seguretat de la multinacional alemanya Siemens, ha declarat que “la falsificació de proves i l'engany deliberat al parlament, al poder judicial i, en definitiva, als ciutadans, són un atac insuportable a la llei” i una “manipulació escandalosa”.

El 2015, Juncker va declarar com a testimoni en aquest cas i dir al jutge instructor que “de cap manera es va autoritzar cap intervenció telefònica completa”. El jutge el va refutar acarant-lo amb la transcripció sense retallar, que, curiosament, ningú s’havia adonat que era diferent de la que s’havia fet servir en la investigació de 2012-13.

El jutge va dir a Juncker: “La conversa tracta clarament sobre una intervenció telefònica durant un període de dos dies”. Juncker al·legà que li feia l’efecte que les paraules utilitzades “eren molt confuses” i que “no podia recordar” cap telefonada amb el seu cap d'intel·ligència en què autoritzés una punxada telefònica.

No acut a declarar

La Comissió Europea tot just ha dit que no discutirà “suposats comentaris o documents”.

Frank Schneider, un altre dels espies del SREL processats, ha criticat que Juncker s’absentés d'una audiència programada pel dimarts de la setmana passada, cosa que va provocar la suspensió del procediment.

“Es podria pensar que Juncker no s’ho agafa seriosament”, ha ironitzat Schneider, tot recordant que “aquest cas va forçar Juncker a dimitir i avançar les eleccions el 2013”. “Estic segur que si pot venir a Luxemburg a parlar amb estudiants sobre el futur d'Europa, com ho va fer enguany a l'octubre, pot trobar dues hores entre les vuit dates que se li van proposar per acudir al tribunal”.

Un portaveu de la Comissió Europea ha justificat Juncker: “Està molt disposat a declarar, però és també president de la CE, per la qual cosa hem de trobar una data que encaixi amb les seves obligacions institucionals”.