Un dels retrets que més habituals de Xavier Godàs i Helena Solà al seu rival Oriol Junqueras durant la cursa per la presidència d'ERC és que la seva campanya sembla més pensada per a un candidat a la presidència de la Generalitat que per dirigir el partit. Els candidats de Nova Esquerra Nacional i Foc Nou també han reiterat que la seva voluntat si guanyen el congrés d'aquest dissabte és centrar-se en el partit, descartant de ple que la seva voluntat sigui presentar-se a la presidència de la Generalitat. Davant d'aquests retrets, Junqueras sempre ha contestat que ell no pot presentar-se a cap eleccions perquè està inhabilitat fins al 2031. Almenys fins que no se li apliqui la llei d'amnistia, cosa que, sembla, va per llarg. Aquest divendres, però, hores abans que els militants puguin començar a votar la futura direcció, Junqueras ha admès que li agradaria ser candidat a la presidència.
Preguntat per si, en el cas que es donessin les condicions, voldria ser candidat a la presidència de la Generalitat Junqueras ha respost així. "Sí. És clar que sí, jo vull ajudar des de tots els àmbits i potser des de la candidatura a la presidència de la Generalitat. Tota la predisposició del món en ajudar amb tot", ha deixat caure en una entrevista a Els Matins de TV3.
Una sola candidatura
Junqueras va arribar a la presidència d'ERC l'1 d'octubre del 2011, amb Marta Rovira com a secretària general. Des d'aquell congrés celebrat a Girona només ha estat candidat (efectiu) a la presidència de la Generalitat en una ocasió. Va ser en les eleccions del 2012, convocades anticipadament per Artur Mas, quan anava de número 1 pel partit i va aconseguir duplicar la representació dels republicans. Tres anys després, en les eleccions plebiscitàries del 2015 i sota la candidatura de Junts pel Sí, Junqueras anava de número 5, per darrere de Raül Romeva, Carme Forcadell, Muriel Casals i Artur Mas.
En les eleccions del 21 de desembre del 2017, les del 155, Junqueras va encapçalar la llista dels republicans, tot i que ja estava empresonat a Estremera. Eren altres temps i en una carta dirigida a la militància escrita des de la presó, quan ERC liderava les enquestes per aquells comicis tot i que va acabar en tercera posició per darrere de Cs i Junts, va assenyalar Marta Rovira com a candidata a la presidència: "ERC no em preocupa perquè no podria estar en millors mans. Ja és hora que en aquest país hi hagi una dona al capdavant".
Sí que va ser cap de llista a les eleccions generals de l'abril del 2019, i va arribar a entrar al congrés com a diputat, després que el seu partit superés el milió de vots i fos primera força. En la repetició electoral del novembre, ja no es va poder presentar perquè havia estat condemnat pel Tribunal Suprem.