Les defenses de l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i dels exconsellers Dolors Bassa i Raül Romeva han presentat al Tribunal Constitucional un recurs d'empara davant de la no-aplicació de la llei d'amnistia. Concretament, sol·liciten que se'ls aixequi la inhabilitació per exercir càrrecs públics i la condemna per malversació que el Tribunal Suprem encara els manté arran del referèndum de l'1 d'octubre de 2017, per la qual no van ser indultats.
Els lletrats consideren que el Suprem s'aparta del principi de legalitat i no respecta la separació de poders en interpretar la llei aprovada pel legislatiu. Els escrits de les defenses posen en valor el vot particular d'una de les magistrades del Suprem, que assenyala que la literalitat de la llei, la voluntat del legislador i els precedents contradiuen la interpretació que ha fet el tribunal sobre l'amnistia. Per això demanen com a mesura cautelar que se'ls aixequi la pena d'inhabilitació. Oriol Junqueras està condemnat a 13 anys d’inhabilitació, Raül Romeva i Dolors Bassa estan inhabilitats durant 12 anys cada un.
Unes conseqüències "gravíssimes"
Els advocats en els seus escrits són molt crítics amb l’actuació del Tribunal Suprem, ja que consideren que s'aparta del principi de legalitat i que ho fa amb conseqüències gravíssimes sobre els drets dels tres polítics, als quals manté inalterada l'execució de penes que s'haurien de declarar extingides i possibilitar-ne la rehabilitació política plena.
"El tribunal s'extralimita"
Els tres dirigents polítics al·leguen que el Tribunal Suprem s’està extralimitant clarament de les seves funcions, erigint-se en legislador, i que se’ls estan negant drets fonamentals, com el dret a ser elegits democràticament. Les defenses dels dirigents independentistes demanen, per tal que el dany als tres afectats no sigui irreparable, "mesures cautelars per l’aixecament de la pena d’inhabilitació per exercir càrrec públic". L’advocat de Junqueras i Romeva, Andreu Van den Eynde, denuncia que el Tribunal Suprem té la voluntat de “mantenir la pena d’inhabilitació absoluta a tota costa” ja que la condemna de l’exvicepresident i l’exconseller s’ha utilitzat per escapçar el moviment independentista i denuncia que està vulnerant drets bàsics com el de representació i participació política.
Pel que fa a la defensa de Bassa, encapçalada per Mariano Bergés, també recalca que la “forçada interpretació que fa el Tribunal Suprem” per la “inaplicació” de la llei d’amnistia impedeix a l’exconsellera exercir els seus drets de participació política i a unes eleccions lliures, i també assenyala els efectes devastadors que la inhabilitació té sobre ella, ja que li impedeix poder treballar amb les administracions públiques.