L'estratègia pel diàleg va obrir dimarts un nou pols de tensió entre els dos partits del Govern, ERC i Junts, per l'anunci sobre la reunió entre la consellera Laura Vilagrà i el ministre Félix Bolaños. La reactivació del diàleg, que en els últims mesos havia estat a l'ombra pel CatalanGate i per les eleccions andaluses, s'ha tornat a situar al tauler de joc un cop passats els comicis on el PSOE ha patit una bona patacada, i ara ERC torna a insistir a apuntalar aquesta estratègia. De la reunió d'aquest dimecres entre els representants del govern català i l'espanyol s'espera que en surtin noves informacions o concrecions d'aquesta taula de diàleg que suposadament s'havia de reunir "a principis d'any", i els republicans insisteixen que aquesta és la via per defensar les idees.
"Estem tan convençuts de la bondat de les nostres idees i de la raonabilitat en la defensa d'aquestes, que estem convençuts que convencerem els altres, i no hi ha cap risc que ningú ens convenci a nosaltres d'allò que no volem fer", ha expressat el president d'ERC Oriol Junqueras en el transcurs d'un acte dels republicans per recordar que el dijous farà un any de la concessió dels indults als presos polítics. Junqueras ha insistit, una vegada més, que la negociació és útil per defensar les idees, i que saben que el govern espanyol voldria estalviar-se la taula i que per això sempre posa tota mena d'excuses: "El govern espanyol voldria estalviar-se aquesta taula. L'últim que nosaltres hauríem de fer és estalviar-li la taula de negociació que li incomoda", ha dit el líder dels republicans, que ha recordat que l'existència d'una taula implica "el reconeixement d'un conflicte polític".
"Defensarem la negociació sempre, de govern a govern, en tots els àmbits, a dins la societat catalana i amb la comunitat internacional que ens demana constantment que estiguem disposats a negociar", ha afegit Junqueras, que ha dit que estan centrats a treballar per acumular forces i construir complicitats per fer possible un nou referèndum d'autodeterminació. Així mateix, ha insistit que l'amnistia és l'única eina que impedirà que els tribunals continuïn fent política "en servei a l'extrema dreta": "És la millor eina per acabar amb la repressió perquè depèn de la voluntat del poder legislatiu".
Llibertat vigilada
En la mateixa jornada que els republicans han celebrat a la seu de Calàbria hi ha participat la secretària general d'ERC, Marta Rovira, a més dels ex presos polítics Raül Romeva, Carme Forcadell i Dolors Bassa. Rovira, des de Ginebra, ha insistit també en la via de l'amnistia per aturar la repressió, que desmobilitza el moviment i fa que les idees no es puguin defensar en les mateixes condicions que les d'altres projectes polítics. "Estem represaliats i per fer política hem de superar l'exili, la presó i l'amenaça. Reivindiquem la fi de la repressió perquè tenim dret com qualsevol altra a defensar el que creiem millor per la ciutadania", ha proclamat, i ha acusat l'estat espanyol de fer servir qualsevol element per represaliar els moviments polítics independentistes.
També ha fet referència al recent informe del Consell d'Europa que, per segona vegada, li diu a l'estat espanyol que té "moltes qüestions pendents". "Li demana al govern espanyol que s'hi posi d'una vegada per totes. Reconeix el primer pas dels indults però diu que no és suficient perquè són parcials i no retornen els drets civils i polítics a les persones", ha afegit. Segons la secretària general d'ERC amb els indults "no es va acabar absolutament res" i per això aquest dimecres el partit fa un acte per demanar la fi de la "repressió política". Rovira ha recordat que el president Sánchez es va comprometre a resoldre el conflicte polític. "No sabem què pensar, si està acomplexat o no té valentia. Si no té prou valor per erigir-se com a alternativa democràtica a la dreta més desbocada a Europa i l'estat espanyol. Nosaltres seguirem en el camí de l'amnistia i l'autodeterminació", ha afegit.
Per la seva banda, els ex presos polítics han recordat com els indults no són un retorn de la llibertat, ja que si bé és cert qua han permès la sortida de la presó, els exconsellers i l'expresidenta del Parlament segueixen en una llibertat vigilada i revisable, i sobretot amb un llast a sobre: les inhabilitacions que no permeten que puguin tornar a les seves feines en els fronts educatius i/o a les institucions. Més enllà de la seva situació invidual, han reivindicat aquest acte com una acció per donar visibilitat a la "repressió col·lectiva" que pateix la ciutadania catalana, tant amb els represaliats que tenen causes judicials obertes com pels atacs contra la llengua o contra els acords que pren el Parlament. "Molta gent pregunta si ha pagat la pena la presó. La resposta és que sí, perquè hem entès la presó com una eina política. Va ser necessari afrontar un judici i una condemna per demostrar que estaven equivocats", ha tancat Romeva.