El vicepresident, Oriol Junqueras (Barcelona, 1969), no es cansa de repetir que ERC està disposada a acceptar aquell camí que s'acordi per culminar democràticament el procés i tirar endavant la República catalana, encara que obligui a canviar el full de ruta, que parlava de lleis de desconnexió, eleccions i referèndum. El que sí que adverteix, però, és que perquè el procés continuï endavant no n'hi ha prou amb superar la qüestió de confiança del president, Carles Puigdemont, sinó que cal per part de la CUP un compromís d'estabilitat parlamentària que inclogui el debat de política general i el de Pressupostos del Govern.

Aquesta és l’última Diada de l’etapa autonòmica?
És evident que tenim la voluntat que sigui la Diada prèvia a la independència de Catalunya. En aquest sentit, segur que és una Diada rellevant. Totes ho han sigut d’alguna manera o altra, perquè totes han format part de les passes que hem seguit en aquest camí cap a la nova República, i estem convençuts que aquesta també. Farem que sigui la darrera Diada abans de la independència.

Per tant, la Diada de l’any vinent serà la primera de la Catalunya independent i la nova República?
Si hagués depès només de nosaltres, ja ho seria aquesta, una Diada plenament republicana, i seríem independents. Malauradament, no ha depès només de nosaltres fins ara. En tot cas, el que és segur és que tenim el compromís de fer-ho, hi dedicarem tots els esforços i estem convençuts que així serà.

La nostra prioritat és que els ciutadans puguin decidir. Estem a favor de tota opció democràtica

Han decidit quins mecanismes utilitzaran per fer aquest últim tram de la desconnexió?
Som partidaris de tots els camins democràtics que permetin que els ciutadans decideixin sobre el futur del nostre país. Entenem que en aquests moments hi ha sobre la taula dues possibilitats bàsiques: una, que hi hagi unes eleccions constituents seguides d’un referèndum, i l’altra és que hi hagi un referèndum seguit d’unes eleccions. En tot cas, els components són els mateixos amb un ordre diferent. Ens està bé una fórmula i l’altra. Per nosaltres, la prioritat és que els ciutadans puguin decidir democràticament, la prioritat és la nova República, i, per tant, no volem entrar en cap discussió al voltant d’aquesta qüestió. Estem a favor de l’opció primera i de l’opció segona, perquè totes elles són democràtiques.

Es tractaria, doncs, d’un referèndum unilateral d’independència?
Estem parlant d’un referèndum perquè es fa en un Estat que ja haurà aprovat les lleis de desconnexió i per tant amb la plena sobirania legislativa del Parlament. I la sobirania vol dir que les lleis del Parlament de Catalunya no reconeixen per sobre d’elles cap altra llei. Com qualsevol parlament sobirà de qualsevol país del món. Per tant, és un referèndum d’independència, com tants altres que hi ha hagut.

El president de l’ANC, Jordi Sànchez, ha demanat que en un termini de dos mesos es concretin quines seran les passes que s’hauran de seguir...
Ens sembla perfecte. Que es concreti al més aviat possible. Hi ha una concreció ja sobre la taula. Si algú la vol canviar, també ens sembla bé si va en aquesta línia. Per tant, totalment a favor de les concrecions.

La qüestió de confiança hauria d’incloure l'acord sobre com es culmina el procés

Tots aquests temes s’hauran de contemplar en la moció de confiança? O, més endavant, amb el debat de política general?
Nosaltres, com que som partidaris de concretar-ho tot al més aviat possible, de la forma més clara, positiva i consensuada possible, si ho podem decidir al llarg de les properes setmanes, millor que els propers mesos. Per tant, si la qüestió de confiança té com a objectiu garantir la culminació del procés, estaria molt bé que hi hagués un acord sobre com culmina el procés.

Això ho està parlant amb el president?
Fa molt que en parlem, des del mes de juny. Hi ha un consens generalitzat que, com que el que cal és garantir la culminació d’aquest procés –perquè el que es va posar en risc el mes de juny passat era la culminació del procés–, hi ha tot un seguit d’elements que estaria bé concretar, des de la qüestió de confiança mateixa, el debat de política general, el debat de política pressupostària, l’estabilitat parlamentària i finalment també aquesta possible decisió sobre l’alteració d’aquests dos mecanismes democràtics... Fins ara, hi ha acordat fer unes eleccions seguides d’un referèndum i ara, legítimament, hi ha grups que plantegen un referèndum seguit d’unes eleccions. A nosaltres ens està bé qualsevol d’aquestes opcions, perquè qualsevol és democràtica i totes han de servir per dissenyar la nova República.

Des del fracàs del debat pressupostari fins ara, ha percebut un canvi de posició de la CUP en relació amb la governabilitat?
És ben sabut que aquella negociació va anar bé. Estaven d’acord que el Govern aprovés els pressupostos, que es portés al Parlament; estava compromès en els acords d’estabilitat parlamentària, en els d’investidura de Puigdemont... Però, finalment, no hi va haver possibilitat de debatre els pressupostos en seu parlamentària. Entenem que aquesta vegada sí que es podrà. És bo que el Parlament pugui decidir sobre els pressupostos i que ho pugui fer amb plena transparència, a plena llum i davant la societat.

Entenc que la majoria independentista trobarà els mecanismes per garantir l’estabilitat perquè el procés culmini

Però, han notat algun canvi d'actitud en la CUP?
En aquell moment les converses eren positives i els compromisos eren molt explícits. Entenc que la qüestió de confiança vol recuperar aquell esperit, que estava per escrit. Entenc que, com que aquesta majoria independentista al Parlament està compromesa amb la culminació del procés, trobarà els mecanismes necessaris per garantir l’estabilitat perquè el procés culmini.

La CUP ha deixat clar que encara que votin la qüestió de confiança això no vol dir que votin els pressupostos, tot i que sí que s’han mostrat disposats a parlar-ne...
Nosaltres som partidaris de parlar amb tothom, especialment amb aquells amb què compartim objectius tan importants com en aquest cas és la creació de la nova República. És evident que tenim tota la predisposició a parlar-ne i a arribar als millors acords.

No aprovar els pressupostos tornaria a posar en risc la confiança imprescindible

Què passa si no s’aproven els pressupostos?
Si la qüestió de confiança es deriva precisament de la ruptura de la confiança perquè hi havia uns compromisos al voltant d’aquesta estabilitat necessària per culminar el procés, doncs tornaríem a posar en risc aquesta confiança, que és imprescindible. Per tant, és millor que els acords permetin la garantia que en un termini raonable podrem aplicar les fórmules democràtiques que permetin culminar el procés de creació de la nova República.

És a dir, que si no hi ha pressupostos, s’ha d’anar a eleccions?
Vol dir que la confiança dins de la majoria parlamentària no seria tan positiva com segur que la immensa majoria de nosaltres desitjaria.

Els pressupostos inclouran la partida per fer el referèndum?
Inclouran tot allò que formi part de l’acord per aprovar els pressupostos. La nostra intenció és escoltar totes les parts implicades i recollir les aportacions positives que, sens dubte, ens faran.

Un cop es produeix la desconnexió, què passarà?
El que és evident és que les estructures de l’Estat espanyol faran tot el que podran per no permetre que els ciutadans s’expressin democràticament. Sabem que l’Estat no ho posarà fàcil. La qüestió fonamental és si els ciutadans de Catalunya volen o no ratificar-ho a través del referèndum. Intentarem guanyar aquest referèndum i que la nova República neixi en les millors condicions possibles.

En quin moment es produirà la famosa desobediència?
Sempre hi haurà obediència a la voluntat democràtica dels ciutadans...

Però, fins ara s’està seguint la legalitat de l’Estat espanyol, en quin moment ja no serà així?
Evidentment, a partir de les lleis de desconnexió i immediatament després, perquè entenem que ha d’anar en un paquet breu el referèndum i les eleccions parlamentàries.

El termini de 18 mesos [per al procés] es tanca l'agost vinent; si el referèndum es fa abans o després dependrà dels acords

Això serà abans de l’estiu?
Hi ha un compromís previ que és fer-ho, si pot ser, en el termini de 18 mesos o al més breu possible. En tot cas formarà part dels acords que entenem que van associats a la moció de confiança, al debat de pressupostos i a l’estabilitat parlamentària. Evidentment, com més aviat millor. El termini de 18 mesos, comptant des de l’inici de l’actual govern, es tancaria abans de l’agost del 2017. Si és abans o després de l'estiu, dependrà dels acords. Si despengués de la nostra voluntat, ja estaria fet des de fa molt de temps.

Des del PDC s’ha expressat malestar per haver estat exclosos de l’acte de divendres de commemoració dels 40 anys de la Diada de Sant Boi. La coordinadora del PDC, Marta Pascal, ha dit que ERC demostra temptacions de reeditar el tripartit...
Nosaltres estàvem a favor de fer aquest reconeixement als 40 anys de la Diada de Sant Boi amb tothom qui ho volgués fer, igual com som partidaris de fer qualsevol reconeixement a qualsevol dels grans episodis de la lluita democràtica d’aquest país. Nosaltres som partidaris de treballar amb tothom. De fet, al Govern treballem amb uns, a Sant Boi érem amb uns altres –en una convocatòria oberta a tothom–. La voluntat de fer actes de reconeixement a la lluita democràtica d’aquest país no ens faltarà mai.

La temptació que tenim és fer una República catalana i tothom que hi vulgui col·laborar serà ben acollit

Però aquesta temptació que diu Pascal, existeix a ERC?
Nosaltres el que tenim és la temptació de fer una República catalana, justa, de llibertats; tothom que vulgui col·laborar en aquest projecte, per part nostra, serà ben acollit...

Què li sembla la presència avui d'Ada Colau a la manifestació convocada per l’ANC i Òmnium?
No tenim per costum opinar sobre decisions d’altres dirigents polítics. En qualsevol cas és evident que sempre és positiu que com més coincidim en objectius rellevants del nostre país, millor.

Quina via s’obrirà perquè Podem tingui entrada en el tram final del procés?
El camí perquè s’incorporin al projecte democràtic és el reconeixement de la voluntat democràtica dels ciutadans de Catalunya. Reconeixent que la democràcia és el referent de tot allò que estem fent i que, per tant, reconeguin que és la voluntat dels ciutadans de Catalunya expressada democràticament la que determina el futur del nostre país, ja sigui amb un referèndum i unes eleccions o amb unes eleccions i un referèndum.

L’alcaldessa Colau insistia que s’ha de tornar a l’esquema del 80% del dret a decidir...
Em sembla molt respectable el que opini tothom però la nostra posició és claríssima, la coneix tothom. No crec que pugui afegir res de nou al que tothom sap que opina ERC.

Imagina algun escenari en què es pogués plantejar la reedició de JxSí?
El que ens imaginem és que tenim un mandat democràtic que hem de complir, que inclou la creació d’una nova República, i això és prou rellevant perquè hi dediquem tota la nostra atenció.

Hem ajudat amb totes les nostres forces que aquest Govern fos possible i així serà fins a culminar el nostre compromís 

Però es podria plantejar reeditar JxSí?
Tenim molt clar que tenim un mandat democràtic. I això és tan rellevant que en aquests moments centra tota la nostra atenció. Seria per part nostra una mostra de poca responsabilitat respecte a la importància dels compromisos presents especular sobre escenaris futurs que ni s’han produït, i que ni tan sols sabem en quins terminis es produiran. Prou feina tenim per assegurar que els compromisos que tenim en aquest moment es compleixen.

Quina valoració fa del funcionament del Govern sorgit de JxSí?
És evident que per part nostra som molts els que hem ajudat amb totes les nostres forces que aquest govern fos possible, que treballi, que ho faci el millor possible, que compleixi el mandat democràtic i, afortunadament, com que som molts els que ens hi esforcem, així s’està produint. I aquest continua sent, i continuarà fins al moment de la culminació, el nostre compromís.