Avui fa quatre mesos que els Jordis dormen a la presó de Soto del Real. També fa 106 nits que el vicepresident Oriol Junqueras i el conseller Joaquim Forn dormen a la d'Estremera, tancats també sense fiança. Això vol dir que ja hi han passat més nits de les que va passar l’exministre d’Interior socialista José Barrionuevo, que en va passar 105. No va ser provisional, sinó amb sentència ferma, després de ser condemnat pel cas dels GAL, el grup que, amb finançament del Ministeri de l’Interior, va practicar terrorisme d’Estat contra presumptes membres d’ETA.

Mentre Junqueras i Forn estan en presó provisional sense fiança -encara no hi ha ni tan sols interlocutòria de processament-, Barrionuevo va ingressar-hi després d’una sentència condemnatòria ferma, juntament amb Rafael Vera, exsecretari d’Estat per a la Seguretat. Tots dos van ser condemnats a deu anys de privació de llibertat pel segrest del ciutadà francès Segundo Marey, la primera acció reivindicada pels GAL.

Barrionuevo i Vera van passar entre reixes del 10 de setembre del 1998 fins al 24 de desembre del mateix any. A diferència de Junqueras, Forn i els Jordis, ells sí que van poder passar el Nadal a casa. Els exalts càrrecs del govern de Felipe González van sortir de presó al cap de tres mesos i mig, després d’un indult del govern de José María Aznar.

A diferència de Junqueras, Forn i els Jordis, els exalts càrrecs de Felipe González sí que van passar el Nadal a casa

Ben acompanyats

El Tribunal Suprem va ordenar l’ingrés immediat a presó, que va deixar en mans del Ministeri de l’Interior. Aquest, amb Jaime Mayor Oreja al capdavant, va donar-los 24 hores per presentar-se a la presó. Van fer-ho el 10 de setembre a la presó de Guadalajara, acompanyats de la cúpula del PSOE -amb l’expresident Felipe González al capdavant- i d’uns 7.000 militants socialistes, entre crits de “el PSOE unido jamás será vencido” i “Cascos, Aznar, lo vais a pagar”.

“És aquesta la fotografia que buscaven des de fa anys alguns polítics? Aquí està, ja la tenen”, va denunciar Felipe González des de davant del centre penitenciari. I afegia: “No la tenen de dos homes, la tenen de tres. És cert que un es queda per la part de fora, però els agradaria que estigués dins”. González va anar amb ells al mateix cotxe des de Madrid i va ser l’últim a acomiadar-se a les portes de la presó, amb una emotiva abraçada.

Barrionuevo i Vera van sortir de presó després de passar-hi 105 nits, el 24 de desembre del 1998, per passa la nit de Nadal a casa. A les portes de la presó els esperaven dos centenars de persones, que van rebre’ls al crit de “innocents, innocents”.

Indultats sense ni tan sols demanar-ho

Van poder sortir al cap de poc més de tres mesos gràcies a un indult que va aprovar el govern Aznar el 23 de desembre. Era un indult parcial dos terços de la condemna pel qual accedien a una modalitat especial de tercer grau gràcies a la qual no havien d’acudir a la presó ni tan sols per a passar-hi la nit. L’endemà ja eren lliures. El PSOE va criticar que la Moncloa no els donés l’indult total. Però la realitat és que Barrionuevo no va tornar a trepitjar una presó.

Els polítics presos ni tan sols van sol·licitar l’indult. “No demanaré ni un gram d’indulgència a aquells que han contribuït que estigui en aquesta situació injusta”, va assegurar Vera abans d’ingressar a presó. Barrionuevo va dir que l’acceptaria si no havia de demanar perdó “per una cosa que no he fet”. Aznar va fer-ho amablement.

Ni Barrionuevo ni Vera van sol·licitar l'indult, però el govern d'Aznar els hi va concedir

Cas Marey

El venedor de mobiliari d’oficines Segundo Marey va ser segrestat el 4 de desembre del 1983 a Hendaia, al País Basc francès, després que el confonguessin amb Mikel Lujúa, llavors dirigent d’ETA. Sobre les vuit de la tarda, va sonar el timbre de casa seva, va obrir la porta i dos individus van introduir-lo per la força en un cotxe. Durant el trajecte cap a Espanya, van adonar-se que no era la persona que buscaven, però van seguir endavant amb el segrest.

Marey va passar deu dies en una cabanya a Colindres (Cantàbria), on hi havia un llit, una cuina de ferro i un paller. Només li treien la caputxa per menjar. Tant els seus segrestadors com José Barrionuevo sabien que no tenia cap mena de vincle amb ETA.

L’objectiu d’aquell segrest era pressionar les autoritats franceses perquè alliberessin un inspector de policia i tres agent del Grup Especial d’Operacions (GEO) que havien estat detinguts en territori francès quan intentaven segrestar el membre d’ETA José María Larretxea.