L’expresident d’ERC, Oriol Junqueras, ha exigit al president del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, que l’ha d’amnistiar pel delicte de malversació de l’1-O “perquè és la voluntat del legislador”, segons un nou escrit que ha presentat aquest dimecres (el darrer dia per fer-ho) per donar resposta a les preguntes concretes que va fer l’alt tribunal als polítics condemnats i que tenen en vigor la inhabilitació a càrrec públic pel delicte de malversació de fons. Són, a més de Junqueras, els exconsellers Raül Romeva i Dolors Bassa, a més del secretari general de Junts, Jordi Turull, que ja ha demanat a la sala penal que “no tingui la temptació” de reproduir els arguments dels fiscals del Suprem per no amnistiar-los, i que van ser desacreditats per la Junta de Fiscals, tot i que en una votació ajustada. Després del debat intern, la Fiscalia del Suprem també ha presentat un escrit al tribunal, aquest dimecres, en el qual demana l'amnistia per a tots els condemnats i pendents de judici per l'1-O.
L’advocat de Junqueras, Andreu Van den Eynde, juntament amb altres advocats, ja va demanar l’aplicació de l’amnistia per als càrrecs d’ERC, el mateix dia que entrava en vigor la norma en publicar-se al BOE, la setmana passada. En dues planes, la reclamació del penalista és clara: “La literalitat de la Llei orgànica 1/2024 (LLOA) així com la voluntat i l’orientació politicolegislativa expressada pel legislador, tant en el seu articulat com en la seva exposició de motius, defineix clarament els efectes de l'Amnistia en la situació de Junqueras”, del qual recorda que es troba complint pena d'inhabilitació absoluta i que va ser condemnat a pena de presó, totes dues per temps de 13 anys, i que l’extinció de la seva responsabilitat penal que se li han d'aplicar es regulen en el títol II de la llei d’amnistia.
Comparar-la amb la sentència de l’1-O
En el nou escrit, també ben concís, Van den Eynde recorda a la sala penal del Tribunal Suprem que la Llei orgànica 1/2024 “ha de comparar-se amb els fets provats declarats en la sentència de condemna”, dictada pel mateix tribunal, i redactada per Marchena, i “sempre sota la tutela del principi a favor reo". I conclou que aquests fets provats de la sentència als líders independentistes “troben encaix en el seu àmbit temporal i en el seu àmbit objectiu” i de la llei d'amnistia i que "resulta inaplicable qualsevol de les exclusions previstes en l'article 2”.
Precisament, el fiscal general de l’Estat, en la seva detallada ordre, critica obertament els fiscals del Tribunal Suprem per reinterpretar la sentència de l’1-O i assegurar que Junqueras i els altres onze condemnats per sedició volien la separació de Catalunya d’Espanya. Álvaro García Ortiz també va deixar clar que “no es van afectar les finances de la Unió Europea”, que és un dels motius per no aplicar l’amnistia i que el magistrat Marchena no en va fer cap referència a la seva resolució.
La petició del Suprem
En concret, la sala que va jutjar els líders independentistes va demanar a la Fiscalia, defenses i Vox, que exerceix l’acusació popular, que presentessin “les al·legacions que considerin procedents sobre els efectes de la llei d'amnistia” als quatre excàrrecs del Govern condemnats, que tenen en vigor la inhabilitació a càrrec públic fins al 2030 i el 2031. El tribunal hi especificava que es detallessin “les conseqüències derivades del que es preveu en els articles 1 i 2 de la llei en regular els fets amnistiables i les seves exclusions”. És a dir, si el delicte de malversació ha de ser inclòs o no. La llei precisa que no seran amnistiables els delictes de malversació on hi hagi “enriquiment personal i patrimonial” de la persona, fet que no es compleix en l’1-O, segons les defenses, i ara també ho comparteix la Fiscalia General de l’Estat en la seva versió oficial.