Totes les candidatures que opten a liderar Esquerra Republicana ja han reunit i presentat els seus avals, que han estat comptabilitzats i corroborats pel partit. Aquesta primera pugna de la batalla interna l'ha guanyada el fins al juny president dels republicans, Oriol Junqueras, que ha reunit 2.565 avals. La candidatura Nova Esquerra Nacional que encapçala el sociòleg i exalcalde de Vilassar de Dalt Xavier Godàs, batejada des de fora com a 'rovirista' i a la qual dona suport bona part de l'aparell del partit, n'ha aplegat 1.510. La tercera candidatura que ha passat aquest primer tall ha estat Foc Nou, encapçalada per Helena Solà i Alfred Bosch i procliu a tornar a "posar l'independentisme al centre" i ser menys pactistes amb els socialistes, que ha obtingut 468 avals.
La quarta candidatura presentada era Recuperem Esquerra, impulsada pel Col·lectiu Primer d’Octubre i encapçalada per Xavier Martínez. Aquesta candidatura crítica amb la darrera deriva de la direcció del partit ha caigut de la cursa per liderar la formació republicana, ja que no ha superat el mínim d'avals del 5% del cens de la militància —412 avals, donat que ERC té uns 8.500 afiliats—, en haver-ne obtingut només 157. En constatar-se els avals insuficients, des de Recuperem Esquerra han fet una crida a la militància a abstenir-se en la votació telemàtica per dirimir el nou lideratge del partit i així "no donar suport a cap de les tres candidatures oficialistes, que només persegueixen repartir-se càrrecs i perpetuar-se en el poder".
Finalment, doncs, la pugna per liderar Esquerra Republicana quedarà entre 'Militància Decidim', amb Oriol Junqueras com a candidat a president i la líder d'ERC a Barcelona, Elisenda Alamany, per a secretària general; Nova Esquerra Nacional, amb Xavier Godàs per a presidir i la diputada Alba Camps per a secretària general; i Foc Nou, amb l'exlíder d'ERC a Cerdanyola del Vallès Helena Solà com a candidata a presidenta i l'exconseller d'Acció Exterior Alfred Bosch per a ser secretari general. Tret de sorpresa —fins al 20 de novembre s'obre període d'al·legacions— totes tres candidatures lluitaran en el 30è Congrés Nacional d'ERC, que se celebrarà el pròxim dissabte 30 de novembre.
Ara les candidatures afrontaran una campanya de 15 dies. En aquest període es duran a terme dos debats: un entre candidats a la secretaria general, el diumenge dia 24, i un altre entre presidenciables, el dimarts dia 26. En cas que el 30 de novembre cap de les candidatures superi el 50% dels vots tindrà lloc una segona volta, el dia 14 de desembre. En cas de segona volta, Foc Nou podria ser determinant: Godàs ha obert la porta a integrar-los, com a corrent "de canvi" amb la qual podrien sumar per tractar de rivalitzar en números amb Junqueras, si bé els de Solà i Bosch ho han descartat a hores d'ara.
Un congrés convuls: post-Govern, patacada electoral, escàndols i acarnissada divisió interna
Aquest 30è congrés de partit es dona en un context internament convuls. Després del primer Govern en solitari d'Esquerra Republicana sorgit de les urnes des de la Segona República, encapçalat pel president Pere Aragonès —amb 33 escons al Parlament, primera força en escons empatats amb el PSC— , i d'haver tingut els seus líders a la presó o a l'exili per la seva implicació en els fets de l'1-O, els republicans han encadenat diverses davallades electorals —a les municipals i estatals— que el passat 12 de maig van culminar amb una gran patacada als comicis catalans, quan van passar de 33 a 20 diputats i van perdre tota possibilitat de reeditar Executiu al Palau de la Generalitat. Junqueras va dimitir i es va esborrar temporalment amb la intenció de tornar-hi, mentre Rovira va pivotar el pacte amb el PSC per investir Salvador Illa i evitar noves eleccions; un acord que ha estat molt criticat per alguns corrents del partit, com les que s'han presentat sota les sigles de Foc Nou i Recuperem ERC, que lamenten els apropaments amb els socialistes durant els darrers anys i advoquen per tornar a un independentisme més combatiu i que el debat sobiranista estigui al centre.
I quan les coses van malament, tots els draps bruts surten: més enllà de les disputes polítiques i retrets creuats entre candidats a presidir el partit, fa poc va esclatar l'escàndol dels cartells dels Maragall i l'alzheimer, sorgit de les files republicanes com a acció de falsa bandera. Va transcendir que hi havia una estructura B organitzada per fer aquestes pràctiques. Ningú sabia res i tothom s'ha espolsat responsabilitats, tot i que va dimitir Sergi Sabrià, proper a Rovira i Aragonès, i fins llavors responsable de Comunicació i Estratègia del partit. També s'ha descobert que el ninot penjat a un pont de Sant Vicenç dels Horts —poble de Junqueras— va sortir d'ERC. Aquests episodis, a més, han derivat en una guerra bruta d'atacs personals.