Catalunya vol negociar la seva independència oferint fer-se càrrec de l'11% del deute públic del Regne d'Espanya, segons ha explicat el vicepresident i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, a Global Capital, un servei de notícies i dades econòmiques de referència de la city de Londres (abans Euromoney). Un acord en aquestes condicions aixecaria de cop la proporció del deute públic espanyol sobre el PIB del 99% al 111%.

"El criteri que el nostre Govern s'estimaria més posar sobre la taula de negociació amb l'Estat espanyol sobre la quantitat del deute públic de què hem de fer-nos càrrec és la despesa estatal efectiva a Catalunya, en lloc del nostre PIB, la demografia o el lucre cessant. [El criteri de] la despesa de l'Estat és el que més es fa servir en dret internacional. Equivaldria a l'11% del bilió d'euros que importa el deute públic d'Espanya", diu Junqueras. És a dir, 110.000 milions.

Divorci pacífic

Aquesta xifra, la més beneficiosa per a Catalunya, és la banda baixa de la valoració. El vicepresident ja ho ha explicat. Per la banda alta seria el 21%, que és el percentatge dels impostos que paga Catalunya en el conjunt de l'Estat espanyol. Això suposaria 210.000 milions d'euros. Junqueras ja ha fet servir aquesta estimació en el passat.

Els altres càlculs que esmenta prenen com a base el percentatge de la població catalana (16% del conjunt d'Espanya) o de la part del PIB que aporta Catalunya (19%).

Més deute

A la quantitat que es pacti caldria afegir els 68.000 milions d'euros de deute públic signats a nom de la Generalitat de Catalunya, equivalents al 34% del PIB català i de què el Govern espanyol n'és el principal creditor via el FLA: en té el 58% (39.500 milions).

El vicepresident insisteix en els arguments que ha fet servir recentment per defensar que els mercats i les institucions financeres rebran bé la independència de Catalunya: que una república catalana serà un client més fidel i més segur que l'Estat espanyol. Insisteix també que vol un "divorci pacífic".

Mercats en guàrdia

Catalunya "ja no és un afer intern [espanyol]", diu a Global Capital Matthew Cairns, estratega en deute sobirà del banc holandès Rabobank. "Si l'amenaça de separar-se es transforma en un risc real, no només afecta la unitat d'Espanya, sinó els ciments de l'Eurozona", afegeix.

Els mercats del deute sobirà, però, no compten que la independència arribi de seguida. El bo espanyol a 10 anys manté els seus retorns, a més que l'última oferta de 9.000 milions d'euros espanyols es va veure superada per un volum d'ordres de compra per valor de 29.000 milions.

Optimisme i ràtings

Els analistes que consulta Global Capital, avisen que és qüestió de focus: els mercats ara no estan per Catalunya, sinó amb els preus del petroli, la política de la Reserva Federal o la crisi xinesa. Tot això, però, pot canviar en funció del soroll que Catalunya faci, expliquen.

Junqueras és optimista que Catalunya sense Espanya por fer-ho millor. "Catalunya té ara mateix els nivells d'exportació més alts de la seva història –un terç del nostre PIB–, els ingressos del turisme, la inversió estrangera directa...".

Sobre els baixos ràtings del deute català, el vicepresident argumenta que aquestes qualificacions només reflecteixen la mala gestió que Espanya fa "dels nostres impostos" i no "el nostre potencial".