4.650 dies ha estat, de moment, president d’ERC Oriol Junqueras. Del 17 de setembre del 2011, quan va ser proclamat en un congrés del partit celebrat a Girona fins a aquest 10 de juny. De moment perquè a l'horitzó hi ha el congrés nacional convocat pel 30 de novembre, on Junqueras podria presentar de nou candidatura per tornar a presidir el partit, una possibilitat a la qual mai no ha tancat la porta. D'aquests pràcticament tretze anys al capdavant dels republicans, gairebé quatre els va passar a la presó i des que en va sortir indultat el juny del 2021 ha estat inhabilitat, fet que li ha impedit, per exemple, ser candidat a la presidència de la Generalitat, una posició que només va tenir de manera efectiva el 2012, ja que el 2017 ja es trobava en presó preventiva.
Junqueras Plega, tal com va prometre, l’endemà de les europees, unes eleccions en les quals ERC ha tornat a perdre gairebé 400.000 suports i en les que a Catalunya ha quedat per darrere de Junts. Ell ha participat molt activament durant la campanya tot i haver anunciat que deixaria el càrrec després de les eleccions: ha format part de la majoria dels mítings, sent ell l’últim a intervenir i no la candidata Diana Riba, la seva cara apareixia als cartells electorals i també era el primer a sortir en l’espot d’Ara Repúbliques. Avui, després de quatre setmanes amb la seva dimissió a l'horitzó, des de Sant Vicenç dels Horts farà oficial avui en comunicar-la a la permanent del partit i en la reunió de l’executiva que se celebra cada dilluns. Dissabte la formació celebrarà un Consell Nacional on Junqueras també hi assistirà. Tot i que no està previst que parli, si vol podrà demanar la paraula per acomiadar-se també d’aquest òrgan del partit.
Un adeu no definitiu?
Aquest adeu de Junqueras, però, té un regust molt estrany perquè ningú sap si serà definitiu. Si aquest diumenge va ser el seu últim dia com a president d’un partit del qual en va prendre les regnes en un moment molt delicat, després d’una forta desfeta electoral el 2011 i una guerra interna. La setmana postdesfeta del 12-M va ser molt intensa per als republicans: a la derrota de diumenge se li va sumar l’anunci dilluns de Pere Aragonès de deixar la primera línia política, la carta de dimarts d’Oriol Junqueras que descartava la seva retirada i una llarga reunió de l’Executiva dimecres que es va resoldre amb tres punts: la convocatòria d’un congrés a finals de novembre, l’anunci de Junqueras que dimitiria aquest dilluns 10 de juny per obrir un període de reflexió i la carta de Marta Rovira descartant-se per repetir com a secretària general i reclamant nous lideratges. Junqueras va aclarir l’endemà que ell s’apartava de la presidència del partit per fer un procés d’escolta del territori. És a partir d’aquí que decidirà si a diferència de Rovira, ell sí que presentarà una candidatura per continuar presidint el partit a partir del 30 de novembre, que a hores d'ara és la seva intenció. En aquelles dates, si no s’hagués aconseguit formar govern, Catalunya ja hauria passat per una repetició electoral.
En aquella roda de premsa, Junqueras va assegurar que el que deia a la carta i la seva dimissió no eren dues idees contradictòries. En aquella missiva al conjunt de la ciutadania catalana, Junqueras assegurava que se sentia amb forces per continuar presidint el partit i es posava en mans de la militància, que en tots els congressos des del 2011 ha fet costat a la seva candidatura conjunta amb Marta Rovira. La incògnita rau en el fet que què passarà si el 30 de novembre, les bases d’ERC han d’escollir entre la proposta de Junqueras i una altra.
Rovira al control del partit i de les negociacions
L’endemà de fer pública la seva decisió de dimitir, Junqueras explicava en la carta que volia posar el seu futur en mans de la militància del partit. Aquesta, en els mesos que venen, haurà de decidir què fer amb la investidura d’un nou president a la Generalitat. Rovira es queda amb el control del partit i serà qui comandi aquestes negociacions amb la resta de formacions des de l’exili i davant d’un possible retorn de Ginebra quan s’aprovi la llei d’amnistia. Junqueras sempre ha deixat clar que el seu partit en aquesta nova legislatura que comença ha d'anar a l'oposició, però no ha aclarit si creu que s’ha d’investir Salvador Illa —que necessita els vots d’ERC o els de la dreta i la ultradreta—, a Carles Puigdemont —a qui li cal l’abstenció d’un PSC que de moment s’hi ha negat— o anar directament a una repetició electoral en la qual és pràcticament impossible que ja se li hagi aplicat la llei d’amnistia, ja que es preveu que el de Junqueras sigui un dels casos més complicats a amnistiar. ERC es trobaria amb uns nous comicis sense candidat clar, però Rovira ha deixat clar que el seu partit no té por d'una repetició electoral si no s’accepten les seves condicions d’investidura que passen principalment per un finançament singular pel país.
Junqueras, un militant més des d'aquest dilluns
A partir d’aquest dilluns, Junqueras passarà de ser president a un militant més del partit. Deixarà de tenir, per exemple, un despatx a la seu de la formació al carrer Calàbria de Barcelona i començarà un procés d’escolta del territori que recorda d’alguna manera al de Pedro Sánchez quan va ser apartat de la direcció del PSOE i es va recórrer Espanya en cotxe per conèixer de prop els militants del partit, salvant les evidents distàncies entre les dues situacions. Durant els últims mesos Junqueras ja havia voltat per Catalunya, per pobles i ciutats on es reunia amb empresaris i treballadors de la zona, per conèixer més de prop les seves inquietuds, havia fet dinars amb pagesos en les setmanes següents a la seva revolta o havia anat a fer campanya a les portes de fàbriques per repartir tríptics explicant com havia millorat la situació econòmica del país des que ERC ha estat al Govern.
En la seva roda de premsa explicant la decisió, va assegurar que per parlar amb la ciutadania era imprescindible fer-ho d’igual a igual perquè la conversa fos sincera i no com a president d’un partit. Passades aquestes setmanes d’escoltar el país i la militància, que al final serà qui decidirà la nova direcció del partit en la que segur que no hi ha Rovira, decidirà si es presenta en el congrés del 30 de novembre per tornar a presidir el partit.