El professor Oriol Junqueras ha tornat a posar-se davant d’una classe després de 8 anys. Ha estat des d’una aula virtual de la Universitat de Manresa en plena pandèmia pel coronavirus i mentre compleix la condemna de 13 anys de presó al centre penitenciari de Lledoners per la seva responsabilitat al referèndum de l’1-O. El títol de la conferència no podia ser més escaient: “Valors clàssics per a temps difícils”.

Amb els anys, Junqueras ha aconseguit encarnar una fusió peculiar dels seus perfils d’humanista i de polític. Pot convertir un acte de campanya en una classe magistral i alhora resulta inevitable escoltar el crit de la seva reivindicació contra la injustícia de la presó en una conferència a la universitat sobre els clàssics.

 

Enmig d’una situació tan complexa, els clàssics en què s’ha centrat el doctor Junqueras són aquells textos que remouen emocions i sentiments del lector al llarg dels segles, des de Sòcrates, Plató i Aristòtil fins a Dante, Petrarca, Shakespeare, Cervantes, Goethe, Tolstoi, Lord Byron, Zweig... Tots aquells que encarnen valors universals i que “acostumen a ser una bona guia, un bon referent, quan el món canvia”.

Curiosament, però, l’obra en què ha centrat més atenció en la seva classe ha estat la sagnant tragèdia de l’Orestea d’Èsquil, quan davant d’una successió de terribles crims la comunitat ha de decidir i l’autor demostra que l’única justícia possible neix del pacte dels representants de la comunitat, de persones lliures.

Pel doctor i vicepresident, els clàssics permeten entendre el món i allò que ens afecta, perquè apel·len l’ànima, a emocions i sentiments que poden ser compartits per humans de tots els temps, sedueixen al llarg dels segles amb emocions que estan presents a l'ésser humà generació rere generació, ja sigui l’amor, la por o el dol de la mort d’una persona estimada.

“La seducció és aquesta capacitat que té una persona o una obra literària de portar-nos cap a ella, atrapar-nos dins de la seva trama, imatges i referències, i quan ens hi sentim atrapats, agermanats amb els protagonistes d’aquella obra, podem experimentar els mateixos sentiments, emocions, reflexions que va viure aquella persona, ara fa 25 segles o fa un segle”, ha explicat.

Aquesta seducció “il·lumina tots els racons de la nostra ànima, totes les emocions i sentiments que la nostra ànima pot sentir” i col·loca el lector davant d’un mirall de la universalitat. Aquesta capacitat és el que conforma una obra clàssica: “Ens agrada descobrir que allò que hem sentit, abans ho ha sentit algú altre".

També és així enmig d’una pandèmia. “En temps difícils passa de tot. Pot provocar reaccions molt diferents”, ha explicat. Al segle XIV la pesta negra, que en qüestió de setmanes va eliminar entre una quarta part i un terç de la població en algunes parts del planeta, va ser el context en què va sorgir el Decameró de Boccaccio quan una desena de joves van buscar refugi en l’àmbit rural fugint de l’epidèmia i decideixen explicar-se històries.

També a principis del segle XIX una explosió volcànica va provocar un refredament del planeta que va generar nevades a ple estiu i la pèrdua de collites agràries durant dos estius seguits. Lord Byron va escriure Tenebra, sovint interpretat com una ficció, quan en realitat descriu la realitat que ell veia, amb dies sense sol i nits sense estrelles.

És la mateixa realitat que recull el pinzell de Turner en obres on el sol apareix sempre difuminat i que Junqueras ha convidat l’audiència a buscar a internet. “Jo no ho puc fer perquè en el lloc on visc no existeix això d’internet”, ha deixat anar en l’única referència directa a la seva situació a Lledoners.

Aquell mateix estiu glaçat de començaments del segle XIX, ha recordat, un grup de persones es van refugiar als Alps suïssos, entre els quals Mary Shelley i John William Polidori, i a partir dels contes que es van explicar en aquell estiu i a la mateixa casa van sorgir Frankenstein i El Vampir. 

Junqueras ha conclòs la classe subratllant l'oportunitat que representa el plaer de saber, el gust pel coneixement i ho ha il·lustrat amb el capítol dels Simpson que va veure ahir on Lisa Simpson porta amb ella el llibre de Walt Whitman Fulles d’herba, l’autor que va inspirar El Club dels poetes morts perquè convidava les noves generacions d’autors a viure i alimentar-se dels poetes que ja eren morts.

El professor Junqueras ha desplegat aquest matí a la Universitat de Manresa les seves indiscutibles habilitats didàctiques. Les eines per captar l’audiència esmolades durant molts anys i perfeccionades amb la vida pública. “No hi ha res tan fàcil a l’hora de cridar l’atenció d’un auditori com començar dient hi havia una vegada, perquè això desperta el record de la nostra infantesa quan vam començar a descobrir el món a través d'un conte”, ha relatat, abans de donar per tancada la classe i abans de tornar de nou aquell món on hi arriba el consol dels clàssics, però no hi arriba internet.