L’estratègia d’Esquerra Republicana d’un referèndum pactat, aprovada en el 39è Congrés de Lleida d’aquest dissabte, és l’única viable. Així ho ha defensat Oriol Junqueras, president del partit, un cop s’ha aprovat pel 97% la ponència política que aposta per la via Montenegro. En aquest context, el dirigent republicà ha assegurat que “no sabem veure altres camins”, altres estratègies d’altres formacions. Per això ha interpel·lat la resta a abandonar l’”amargor” i sumar-se a l’aposta republicana. “Puc entendre qui sucumbeixi a la temptació de deixar-se portar pel ressentiment, la tristor, la decepció o l’amargor. En alguns casos perquè hi ha raons i en altres perquè, quan no tens camí per recórrer, voldries que ningú no el tingués. Però nosaltres el tenim”, ha etzibat.

En la seva intervenció per a cloure el congrés nacional dels republicans, Oriol Junqueras ha volgut fer una interpel·lació a la resta de formacions polítiques: “O aquesta és una causa col·lectiva del nostre país o no podrem guanyar”. En aquest sentit, ha defensat que ERC ofereix “un objectiu” (la independència) i “una manera d’arribar-hi, un referèndum que interpel·li el conjunt de la nostra societat i que sigui assimilable als que s’han fet en tantes democràcies occidentals”. I també ha ofert una “mà estesa” a aquells que “volen aquests mateixos objectius però no saben ben bé com assolir-los”. I ha afegit: “El nostre objectiu paga la pena i la nostra forma d’assolir-lo és la més eficaç, la que genera més consensos i ens permet l’acompanyament internacional”.

En aquest punt, el dirigent republicà ha assegurat que el seu partit és l’únic que està proposant una estratègia concreta. “No sabem veure altres camins. No sabem entendre que ningú ens estigui explicant una alternativa”, ha constatat Junqueras. És per això que ha cridat tothom a sumar-se al seu camí: “Si col·laborem tenim un camí d’èxit davant nostre”. En canvi, ha contraposat, els qui no s’hi sumen “només contribueixen a allargar aquest temps i la consecució d’aquests objectius”.

Una estratègia que es basa en un pacte de claredat i que s’ha de concretar a la taula de diàleg entre el govern espanyol i el Govern de la Generalitat. No obstant això, s’ha mostrat convençut que si Pedro Sánchez no s’hi compromet, “també es pot concretar en moltes altres maneres i fórmules, al nostre país i a la comunitat internacional”. I ha reblat: “Hem fet coses molt difícils i, en molts aspectes, hem arribat molt més enllà del que mai havíem arribat”. Ha posat com a exemple els pronunciaments internacionals sobre els presos polítics i exiliats independentistes.

Ponència a la búlgara

Les bases d'Esquerra Republicana tanquen files amb l'estratègia del seu partit per assolir el dret a l'autodeterminació. Fins al 96,7% dels participants en el 29è Congrés Nacional d'ERC, celebrat a la Fira de Lleida, ha avalat la ponència política. En total, 632 vots a favor, set en contra i catorze abstencions. Amb algunes modificacions, aquest document referma l'aposta estratègica per celebrar un referèndum pactat amb l'Estat. Parteix de dos exemples: el pacte de claredat del Quebec i les condicions del referèndum de Montenegro, avalades per la Unió Europea. El conclave republicà, però, no ha escapat el soroll extern pels pressupostos de la Generalitat.

La via Montenegro és el nucli central de la ponència política aprovada. És la concreció del pacte de claredat que el president Pere Aragonès va plantejar al debat de política general del Parlament el passat setembre, i que només va rebre el suport dels comuns. Però els republicans insisteixen en aquesta estratègia per pactar un referèndum amb l’Estat i es fixen, entre altres, en el cas del referèndum de Montenegro per a fixar unes possibles condicions, obertes al debat. El més rellevant són els llindars, que estan extrets de l’experiència montenegrina (avalada per la Unió Europea): una participació mínima del 50% i un mínim del 55% de suport al sí. S'ha rebutjat l'esmena viva que volia suprimir la referència explícita a aquest país, segons fonts perquè podria evocar un escenari bèl·lic.

A banda de l’experiència montenegrina, també recullen condicions d’altres casos. Començant pel referèndum de l'1-O, amb una pregunta que “hauria de ser clara” i una “resposta de caràcter binari sí-no”. Del referèndum d'Escòcia de 2014 se’n recull l’eventual cens: “totes les persones residents legals a Catalunya més grans de 16 anys; així com tota altra persona no-resident que tingués dret de vot a les eleccions al Parlament”. I del Quebec, el pacte de claredat per a establir “un procés de negociació de bona fe i d’igual a igual” en cas de victòria del sí. En aquest punt se subratlla que “la mediació europea i internacional esdevé indispensable per assegurar el progrés de la negociació, de forma que el compliment de la voluntat ciutadana expressada en referèndum no pugui ser bloquejat per la negativa d'alguna de les parts a col·labora