El seu retorn va acaparar flaixos i titulars, però des que gaudeix del tercer grau penitenciari, Oriol Junqueras ha passat més hores lluny de la llum dels focus que no pas dalt de l'escenari. Rere el teló, el president d'Esquerra Republicana ha exprimit cadascun dels segons fora de la presó per fer compatible la vida en família amb la missió trepidant d'impulsar Pere Aragonès a la presidència de la Generalitat.
Junqueras i Aragonès se saluden amb el puny a la seu del partit al carrer Calàbria. / Marc Puig
Els republicans s'han entregat al que ja han batejat com efecte Junqueras, la injecció d'adrenalina que necessitaven per aixecar la moral i les expectatives. Des del partit expliquen a ElNacional.cat que han notat la irrupció en campanya del seu tòtem. "Estàvem estancats i amb la sortida de l'Oriol hem revertit la tendència", assegura sobre els trackings interns el director de campanya, Sergi Sabrià.
Més enllà de la repercussió pública d'haver recuperat el seu líder en la cursa per les eleccions catalanes, l'equip de campanya ressalta que de portes endins, Junqueras és sinònim d'esperança, que la seva presència "impregna de força l'equip". No en va ha fet cèlebre la frase "treballeu, treballeu, treballeu". Ara bé, segons Sabrià, si bé és cert que "dóna moltes instruccions" també "escolta".
Junqueras entra a la seu d'ERC l'endemà de la concessió del tercer grau. / Marc Puig
Al llarg de l'última setmana, la que ha viscut en règim de semillibertat, Junqueras ha estat enganxat al telèfon i a la pantalla per connectar amb tots els quadres del partit. Als que no ha pogut veure in situ a la seu del carrer Calàbria, els ha contactat via Zoom. S'ha entrevistat amb els grans alcaldes del territori, però també amb la resta de batlles i regidors d'ERC. "Ha insuflat oxigen a la nostra representació municipal", asseguren des del seu equip. El missatge, que davant la por estesa i contagiosa que genera anar a votar en pandèmia, cal que tota la militància es bolqui per fer campanya i mobilitzi el vot. I és que ERC té clar que, més enllà d'Illa o Puigdemont, la gran amenaça el 14-F és l'abstenció.
La consigna és clara, apel·lar al vot útil, mostrar la cara amable i pragmàtica de l'independentisme, amb l'objectiu de seduir l'electorat d'esquerres que fins ara ha vist amb recel i por el projecte d'ERC per construir una república. L'estratègia és doble. D'una banda, llançar una OPA a l'electorat socialista i dels comuns advertint-los que els seus vots poden acabar sumats als de Vox per fer president Illa. De l'altra, convèncer els independentistes que per guanyar al bloc del 155 cal concentrar el vot en un sol partit, el que fins ara és favorit a les enquestes.
Junqueras reunit amb Forcadell, Bassa i Romeva abans de l'acte unitari dels presos al Palau Robert. / Marc Puig
Des del backstage Junqueras no s'ha dedicat, només, a dirigir l'orquestra republicana, sinó que també ha agafat el telèfon per obrir línies més enllà d'ERC. Ho ha fet amb sindicats i patronal, amb representants de la societat civil. I també amb el seu aliat i a la vegada rival, Carles Puigdemont.
Dimarts, amb el soroll de fons de la batalla permanent entre Junts i ERC, va decidir despenjar el telèfon per trucar l'expresident. Primer no va tenir resposta, però un parell d'hores més tard, Puigdemont va tornar la trucada. En aquell moment, Junqueras es trobava al Parlament, al despatx del president Roger Torrent. Va ser, eminentment, una conversa personal, humana, entre dos pares de família forçosament allunyats dels fills, però també van comentar el context electoral. En algun moment de la trucada, Junqueras va aprofitar per apuntar que calia trobar la manera de trobar sinèrgies per seguir ampliant i sumant aliats a la causa.
La bombolla tuitaire
En una de les primeres intervencions públiques en campanya, Junqueras va confessar que no havia pogut resistir la temptació de tornar a endinsar-se a escrutar les xarxes socials. Va ser després del seu primer míting a Badalona, on va entrar en tromba per reivindicar que ha arribat "el moment d'ERC" de governar la Generalitat i fer fora "els de sempre", en al·lusió al PSC i Junts per Catalunya.
L'afirmació va generar una cadena de desqualificacions a Twitter, on Junqueras s'ha convertit en blanc de moltes crítiques també per la seva aposta per la negociació i la recepta de no tornara transitar pel camí fracassat d'octubre de 2017 amb una DUI que no pugui sostenir-se. Per alleujar l'excés de tensió tuitaire, un dels seus homes de confiança va animar-lo a sortir a passejar pel carrer, pel voltant de la seu de Calàbria. Segons expliquen, la caminada va ser balsàmica, va poder conversar amb gent a peu de carrer, sense retrets, punxant així la bombolla de Twitter. Des de llavors ha repetit la sortida arreu on ha pogut.
Junqueras passeja pels carrers de Gràcia. / Marc Puig
La Ventafocs i el tren de la Joana
Fa deu dies que ha començat la campanya i Junqueras ha actuat en tres mítings, a Badalona -el dia de la seva reaparició-, a L'Hospitalet i a Lleida. Llevat del primer dia, cada vegada que ell ha participat, ERC ha avançat l'hora de l'acte. Si habitualment arrenquen a partir de les set de la tarda, quan hi ha intervingut Junqueras, tot ha anat més d'hora. Per dues raons.
Moment en que Junqueras es retroba amb la seva esposa a la sortida de Lledoners. / Marc Puig
Entre dilluns i dijous, l'exvicepresident ha de tornar a dormir a la cel·la. Per tant, com en el conte de La Ventafocs, a dos quarts de nou s'esvaeix la vida en llibertat i com la carrossa que es reconvertia en carbassa, tornen a alçar-se les reixes.
L'alenada d'aire és més durable els caps de setmana, entre divendres i diumenge, quan els presos poden quedar-se a passar la nit a casa. El primer divendres, Junqueras havia passat el dia amb els seus fills, i quan a mitja tarda tornava a marxar per anar de míting, ells van demanar-li si ja se'n tornava a la presó. El següent divendres, el president d'ERC va avisar al comitè de campanya que no comptessin amb ell.
Aprofitant el tercer grau, Junqueras ha sortit de la presó cada dia a quarts de vuit del matí per poder arribar a temps d'acompanyar els nens a l'escola. L'última vegada que havia pogut fer-ho, la petita, la Joana, anava a l'escola bressol. Ara és a punt de fer sis anys i més de mitja vida l'ha passat amb el pare empresonat. Dilluns passat, camí del col·legi, ella va fer-li una confessió. Quan anaven junts a la llar d'infants, passaven pel davant de la via del tren i quan en passava un, sempre xiulava. Mentre Junqueras no hi ha sigut, el tren havia deixat de saludar, va explicar-li la petita a son pare.
Junqueras, Aragonès i Romeva, al backstage del míting d'ERC a Badalona. / Sergi Alcàzar