El president d'Esquerra Republicana (ERC), Oriol Junqueras, i el coordinador d'EH Bildu, Arnaldo Otegi, han intervingut aquest dissabte al congrés anual del partit polític irlandès Sinn Féin, l'esquerra que advoca per la unificació d'Irlanda i que ara mateix és la principal força de l'oposició a l'illa —i antigament també associat com a braç polític del ja inactiu IRA—, en un acte en el qual les tres formacions han reivindicat les similituds de les lluites nacionals de Catalunya, Euskal Herria i Irlanda i la via democràtica per a la resolució dels conflictes polítics als respectius territoris. "Si és possible per Irlanda, pel Quebec o per Montenegro, també ha de ser possible per Catalunya, Euskal Herria i tots els pobles del món", ha enaltit el líder republicà català, clamant per un referèndum d'autodeterminació.

Des de l'acte a la ciutat irlandesa d'Athlone, Junqueras ha afirmat que ERC, EH Bildu i el Sinn Féin comparteixen la "convicció i el principi profund" que els tres països "han de decidir democràticament, a través d'un referèndum", el seu futur polític, per a aconseguir "la unificació d'Irlanda i la independència" de Catalunya i el País Basc. També, ha argumentat el líder d'ERC, "la voluntat de generar oportunitats per a tothom i de viure en un món més just, pròsper i lliure", posant el focus, no només en la qüestió nacional, sinó també en el vessant d'esquerres de les tres formacions. 

Junqueras ha assegurat que els republicans miren amb molt d'interès l'exemple irlandès i els acords de Divendres Sant, perquè, assenyala, "estableix que el futur d'Irlanda l'hauran de decidir els seus ciutadans mitjançant de referèndum". En aquest sentit, el líder d'ERC també ha citat l'exemple del Quebec, a on l'acord de claredat amb l'estat canadenc expressa l'obligació de les institucions a organitzar un referèndum si es dona de forma reiterada en el temps la voluntat popular democràticament expressada i pacífica de fer-ho. Finalment, un altre aspecte que Junqueras ha reivindicat com a similitud entre Catalunya i Irlanda és tenir "economies obertes al món, capaces de prosperar i atraure inversions", i la presència de problemes com el de l'habitatge i els preus dels lloguers. "Volem resoldre els conflictes polítics democràticament, això inclou sempre el dret a votar, a decidir. Visca Irlanda i visca Catalunya", ha conclòs. 

Otegui reivindica la llibertat dels pobles i se'n recorda de Palestina

D'altra banda, el líder d'EH Bildu, Arnaldo Otegi, ha assenyalat que "Espanya ha d'acceptar que és un estat plurinacional i que Catalunya i Euskadi han de ser reconegudes com les nacions que són, de forma lliure i democràtica".  Autodefinint-se com a "solidaris i antifeixistes", el líder basc ha aprofitat per expressar suport a Palestina durant la seva intervenció "i a la gent arreu del món que lluita per la seva llibertat". Otegui ha enaltit les relacions històriques, "forjades a foc i durant moltes dècades", entre el Sinn Féin i EH Bildu. Finalment, el líder de l'esquerra basca també ha aprofitat per reivindicar que la seva formació s'ha convertit en el principal partit basc en suport a les urnes i el creixement que ha experimentat en els darrers anys.

Presents a l'Ard Fheis

Otegi i Junqueras s'han dirigit als congressistes de l'Ard Fheis anual just abans del missatge de cloenda de la presidenta del Sinn Féin, Mary Lou McDonald, a qui les enquestes situen al capdavant de cara a les eleccions generals irlandeses del 2025. Segons les fonts de Bildu i ERC, Otegi i Junqueras mantindran també durant la jornada d'avui trobades amb dirigents del Sinn Féin. D'aquesta forma, les tres formacions d'esquerra sobiranista dels respectius països estrenyen llaços i mostren la solidaritat mútua en les seves respectives lluites nacionals: "Els nostres camarades, perseguits i empresonats per les seves polítiques i que han patit opressió dels estats per voler exercir el dret a l'autodeterminació i l'alliberament nacional", en els termes expressats per portaveus del Sinn Féin a l'acte. 

Relacions fluides entre ERC, EH Bildu i Sinn Féin

La líder irlandesa i el president d'ERC ja es va reunir el mes passat a Dublín, en el marc d'una gira per Irlanda en què el polític català també va mantenir a Belfast una trobada amb l'històric Gerry Adams, pocs dies abans de signar un acord per a la investidura del president espanyol en funcions, Pedro Sánchez. Junqueras va analitzar durant la visita a l'illa el procés de negociació del conflicte a Irlanda del Nord, que va donar lloc a l'acord de pau del Divendres Sant (1998), que contempla la celebració d'un referèndum de reunificació d'Irlanda pactat si hi ha voluntat popular i una àmplia força democràtica que es pronuncia en aquest sentit. "L'Acord de Divendres Sant entre els governs britànic i irlandès és una de les experiències internacionals en les quals cal referenciar la resolució democràtica dels conflictes polítics", va afirmar el republicà durant la seva primera visita, ja que considera que d'aquell pacte, que va posar punt final a la lluita armada de 35 anys del grup terrorista d'alliberació irlandès IRA, "se n'extreuen aprenentatges metodològics transcendents, també aplicables al conflicte entre Catalunya i l'Estat espanyol".

Era la primera ocasió que el president d'ERC trepitjava terres irlandeses, mentre que Otegi, per part seva, s'ha reunit en anteriors ocasions amb dirigents del Sinn Féin, entre ells Adams, en senyal dels llaços històrics que uneixen les dues parts. El líder basc anirà al congrés anual, que se celebra a la localitat d'Athlone (centre), acompanyat del senador i responsable de relacions internacionals d'EH Bildu, Gorka Elejabarrieta, segons ha informat el partit abertzale en un comunicat.