Després de sis anys de patir vulneracions, la darrera esperança és Estrasburg. El líder d’ERC Oriol Junqueras, i els exconsellers Raül Romeva i Dolors Bassa han anunciat aquest dimecres a la tarda que han presentat les seves demandes al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), en les que denuncien la "persecució política contra l'independentisme" per part de l'Estat espanyol. Són els darrers dels presos polítics en presentar-les, després que el Tribunal Constitucional (TC) els negués l'empara.“En les tres demandes exposem la vulneració de drets i que tots ells s’aglutinen en la falta d’imparcialitat. S’ha tergiversat tot el dret: de perseguir fets delictius a perseguir polítics”, ha declarat el penalista Andreu Van den Eynde, en un acte en el Col·legi de Periodistes de Catalunya. Van den Eynde ha fonamentat les demandes juntament amb Clara Serra i Mariano Bergés.
Junqueras, com a vicepresident del Govern el 2017 va rebre el càstig més gran per part del Tribunal Suprem: 13 anys de presó pels delictes de sedició i malversació de fons, seguit per Romeva i Bassa, a 12 anys de presó. Tres magistrats de Tribunal Constitucional (TC) ja van expressar que el càstig era excessiu, i recentment, en resoldre les causes dels tres republicans, el magistrat Ramón Sáez Valcarcel fins i tot afirma que no entén la sentència redactada per Manuel Marchena, un els arguments que Van den Eynde ha indicat que també recullen, a més d’insistir que els seus casos han de servir per a altres, com -ha dit- el cas Junqueras sobre la inviabilitat dels parlamentaris europeus, que tenen els polítics a l’exili i propiciar canvis de lleis a l'Estat espanyol.
L’advocat ha exposat que és molt probable que el tribunal d’Estrasburg uneixi les 9 demandes presentades pels presos polítics de Junts i ERC, ja que van ser jutjats i condemnats pel mateix tribunal, i que la sentència no arribi abans de dos o tres anys.
La valoració dels polítics
“La voluntat de l’Estat espanyol ha estat escapçar el moviment independentista”, ha assegurat Bassa, que ha afegit que espera trobar al tribunal europeu la justícia que no ha tingut a l’Estat espanyol, amb el procés penal i el judici al Tribunal Suprem. Per la seva part, Romeva ha recordat que va ser jutjat i condemnat “per exposar idees i l’acció de govern” i que el seu cas “ha estat per dissuadir el moviment social i polític”, i per això els seus casos representa alhora "la defensa de drets col·lectius".
Oriol Junqueras també ha expressat que “s’ha construït una causa general contra drets polítics i d’electors i s’ha criminalitzat el republicanisme i l’independentisme, a més de deshumanitzar als seus representants”. El líder d’ERC ha assegurat que la seva actual inhabilitació a càrrec públic “també afecta a exercir de professor”. En aquest sentit, el fet que els 9 presos polítics fossin indultats parcialment pel govern espanyol no ha d’endarrerir ni suavitzar la resposta del TEDH, a parer de Van den Eynde, ja que ha recordat que ara aquests indults són revisats, en haver-se canviat la jurisprudència vigent, i que no poden exercir com a càrrecs públics perquè la seva inhabilitació, amb els mateixos anys que les penes de presó, és vigent.
Un acte a Estrasburg l’11 d’octubre
Finalment, ha intervingut la secretària general d'Esquerra Republicana, Marta Rovira, per streaming des de Suïssa, i ha anunciat que es farà un acte el pròxim 11 d’octubre a Estrasburg per explicar la vulneració de drets als líders polítics catalans. Rovira ha exposat que, a banda de la denúncia als tribunals, també es difon la causa catalana en àmbits polítics i institucions, com el Consell d’Europa. “No hi anem sols ni amb les mans buides”, ha declarat Rovira. Preguntada per la personació d'Anna Gabriel al Tribunal Suprem, després de quatre anys a l'exili, Rovira ha estat ben clara: "Estic processada pel delicte de rebel·lió amb ordre d'ingrés a presó si torno. Ni la reforma del delicte de sedició em pot beneficiar."
Els vuit drets vulnerats
Les demandes dels republicans es van presentar entre el 15 i el 19 de juliol i es precisa que l’Estat espanyol els ha vulnerat 8 drets reconeguts en el Conveni Europeu de Drets Humans, que són: principi de legalitat, a la llibertat, a la llibertat d’expressió, a la llibertat de reunió i manifestació, a la doble instància penal, a la presumpció d’innocència, abús de poder, i a les eleccions lliures.
Carme Forcadell, cas únic
Dels republicans condemnats, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, acompanyada dels seus advocats Iñigo Iruín i Olga Arderiu, ja va anunciar l'abril passat que presentava la seva demanda al TEDH contra la sentència del Tribunal Suprem que la va condemnar a 11 anys i mig de presó. El seu cas s destaca com a excepcional pel càrrec que ocupava i sense jurisprudència a Europa.