Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Jordi Sànchez demanaran al Suprem la nul·litat de la revisió de pena, segons ha avançat aquest dilluns Europa Press. És a dir, les seves defenses estudien presentar un incident de nul·litat contra la revisió de condemna que ha fet el Tribunal Suprem — amb la intenció d'anar després al Tribunal Constitucional. En canvi, les defenses de Josep Rull i de Jordi Cuixart encara planegen què fer. La defensa de Carme Forcadell descarta combatre la revisió de pena, una idea que també estudia la defensa de Joaquim Forn. En el cas de Junqueras, l'advocat Andreu van den Eynde ja havia anunciat que portarà la batalla a Europa.

Les fonts indiquen que el primer pas serà plantejar un incident de nul·litat, cosa que la llei concep de forma excepcional per casos en els quals es produeixi "qualsevol vulneració d'un dret fonamental dels referits a l'article 53.2 de la Constitució", això és, la tutela judicial efectiva, "sempre que no hagi pogut denunciar-se abans de recaure resolució que posi fi al procés". Es formula davant del mateix tribunal que ha dictat la resolució qüestionada, de manera que hauran de ser els mateixos magistrats que van jutjar l'1-O i que ara han revisat les condemnes els qui hauran d'estudiar-lo. Fonts de l'alt tribunal ja han avisat a Europa Press que és estrany que el Suprem anul·li les actuacions, però és un tràmit necessari per arribar al Constitucional — que és l'objectiu últim.

Suprem, Constitucional... i Europa

Per la seva banda, ERC ja havia dit aquest dilluns al matí que esgotaran la jurisdicció espanyola amb un recurs davant del mateix Suprem. El primer pas era probablement l'incident de nul·litat davant de l'alt tribunal, per després fer el pas al tribunal de garanties i així arribar tant a la justícia europea com als organismes internacionals. La portaveu republicana, Marta Vilalta, ha considerat que la sentència constitueix una "arbitrarietat" que "facilitarà la defensa davant dels tribunals internacionals". Una opinió compartida pel mateix Junqueras.

Van den Eynde havia afirmat que recorreran la nova pena fins a Europa, on les seves "tesis" tenen millor "acollida". I la recorreran "per seguir denunciant la deriva de sempre, que el poder judicial reinterpreta la llei quan li convé per efectuar repressió política". "No és lògic (que interpretin la malversació així), però ens hi tenen acostumats i ens dona força a Europa, on durem aquesta interpretació esbiaixada del dret", ha reblat. A quina "tesi" es referia l'advocat? Doncs a la de "la imprevisibilitat en l'aplicació del dret penal en el cas català". "No sabem quin jutge ens jutjarà, quina llei ens aplicaran, quina pena ens imposaran, però no és perquè no sabem llegir el dret, sinó perquè el dret es reinterpreta de forma imprevisible", ha conclòs.