Han passat 203 dies d'ençà que ERC va perdre 13 diputats i centenars de milers de vots en les eleccions al Parlament de Catalunya. Aquell 12 de maig va ser la gota que va fer vessar el got i va enfonsar Esquerra en una guerra interna que s'ha allargat durant més de mig any. Va ser el començament del final, però durant els mesos anteriors, començant per les eleccions municipals del 2023 on el partit ja va patir una important patacada, el que durant els anys de bonança semblava un partit granític i unit al voltant d'un líder es va anar desfent. Aquest dissabte, 30 de novembre, la militància d'Esquerra escull la seva nova direcció i les primàries internes s'han acabat convertint en un plebiscit sobre la figura del seu expresident que ho vol tornar a ser: Oriol Junqueras. El líder de la formació durant 13 anys, fins al 10 de juny, s'enfronta a les urnes a Xavier Godàs, candidat de Nova Esquerra Nacional, opció beneïda per Marta Rovira, i a Helena Solà, candidata dels crítics de Foc Nou que defensen a trencar amb el PSC i retornar al partit a l'independentisme.
Un congrés polaritzat
El congrés es va convocar de nit després d'una llarga executiva, dimecres 15 de maig. I tret d'algunes setmanes més tranquil·les, almenys en públic, com ara durant la campanya de les europees (una nova patacada republicana) i durant el mes de novembre, fins que va arribar un debat entre els candidats a secretaris generals on les espases es van tornar a posar en alt. Durant tot aquest temps, la polèmica ha girat al voltant de la figura d'Oriol Junqueras i sobre si qui ha estat el president durant més d'una dècada, en la qual s'han registrat els millors resultats des de la República però també fortes patacades, ha de ser qui estigui al capdavant d'Esquerra en aquesta nova etapa en què l'independentisme ha perdut la seva majoria al Parlament i ha vist reduïda la seva mobilització als carrers. L'afer dels cartells contra els germans Margall, que va esclatar al juliol, també ha estat una arma tant pels que consideren que Junqueras ha de plegar com per qui creu que ha de continuar sent president. Els primers han assegurat que se li havia comunicat que era un atac de falsa bandera, mentre ell ho nega i assegura que es va crear l'estructura paral·lela mentre era a la presó i se li havia amagat durant tot aquest temps.
Junqueras i la seva candidatura han anat recriminant que les altres (especialment Nova Esquerra Nacional de Xavier Godàs) es basen únicament en la idea que Junqueras no s'hauria de poder presentar i Elisenda Alamany, la seva candidata a substituir Rovira com a secretària general, els ha arribat a comparar amb els tribunals espanyols i la ultradreta: "El voleu inhabilitar!". Pere Aragonès, Marta Vilalta, Carme Forcadell o Dolors Bassa, per posar alguns exemples, han demanat a Junqueras que deixi pas a nous lideratges, una idea que va plantejar ja al maig Marta Rovira en una carta dirigida a la militància en què deia que ella no es tornaria a presentar i demanava a Junqueras que seguís el seu camí.
El trencament d'un tàndem
No és l'única carta que ha fet pública Rovira. Després que es filtressin missatges que demostraven que coneixia l'estructura B del partit i on reclamava aprofitar els cartells contra els Maragall per arrencar vots de solidaritat (llavors encara no sabia que aquests eren un atac de falsa bandera), la vigatana va buidar el pap contra Militància Decidim, la candidatura de Junqueras, a qui va acusar de guerra bruta per intentar guanyar el congrés d'aquest dissabte. Un cop el congrés estava convocat, Rovira va fer una conferència per tancar el seu mandat. En aquella ocasió, va retreure a Junqueras que s'hagués esborrat de l'1-O després de la seva celebració, que hagués pactat l'entrada d'ERC a la Diputació de Barcelona per col·locar càrrecs i que hagués començat a negociar l'entrada a l'Ajuntament de Barcelona sense els comuns, fet que va provocar, segons ella un efecte dominó que va portar fins a la convocatòria d'eleccions anticipades. Amb tot, va acabar demanant-li que es retirés i que igual que havien començat l'aventura de la direcció junts, en el congrés de Girona el 2011, ara també tanquessin l'etapa plegats.
Era l'esperada resposta de la secretària general a Junqueras, que dies abans havia protagonitzat a Olesa de Montserrat un acte polèmic. Aquell dia, el de Sant Vicenç dels Horts va assegurar que caldria fer net dins el partit abans de recosir-lo i va acusar de traïció els responsables de l'estructura B, apuntant cap a Sergi Sabrià i la mateixa Rovira. Va fer referència a un grup de Signal, 'Pa amb Tomàquet', que ella mateixa va explicar que l'havia creat un cop a Suïssa. Durant aquesta crisi interna, Rovira ha tornat de l'exili després de sis anys i ha arribat a assegurar que s'ho ha passat pitjor aquestes setmanes de guerra fratricida que a Ginebra. Junqueras i Rovira només s'han vist en una ocasió d'ençà del 12 de juliol: a Cantallops, Alt Empordà, on es van retrobar. L'acte de presentació a Olesa ha estat el moment en que més bel·ligerant s'ha mostrat Junqueras. A partir de llavors ha baixat el to (també davant les declaracions de Xavier Vendrell, per exemple), però la crispació entre les bases s'ha mantingut amb missatges creuats i retrets a través de les xarxes.
Avantatge de Junqueras davant Godàs i Solà
Des d'un primer moment, la candidatura de Junqueras ha estat favorita per tornar a presidir ERC. D'ençà que va deixar el càrrec va començar a voltar Catalunya (ja ho feia abans que es convoquessin eleccions) i mai no havia amagat la seva intenció de presentar-se a la reelecció. Els seus dos rivals han anat més justos de temps: Nova Esquerra Nacional es va presentar a finals d'agost i el nom del candidat a la presidència es va fer públic un mes més tard; Foc Nou es va començar a gestar després del sí de la militància a Salvador Illa. Les tres candidatures, però, han pitjat l'accelerador i han començat una gira per Catalunya per intentar convèncer la militància en una campanya llarguíssima. Són molts els militants que lamenten que si totes aquestes visites arreu del país s'haguessin fet abans, si els haguessin escoltat quan encara hi havia marge de maniobra, la crisi pot ser ni tan sols s'hauria produït.
Aquest avantatge es va veure reflectit en la recollida d'avals. L'expresident en va aconseguir 2.500, que representen un terç de la militància i suposen un miler més que els del seu competidor més directe, Xavier Godàs (1.500) i de Solà, al voltant de 450. Pel camí s'ha quedat una quarta candidatura, Recuperem ERC del Col·lectiu Primer d'Octubre, que no va passar el tall i demana el vot en blanc. Els rivals de Junqueras han volgut minimitzar aquesta distància, atribuint-lo al fet que els avals van signats i el vot es secret. Foc Nou, de fet, ha parlat de pressions d'una de les candidatures i tots els ulls s'han posat sobre Militància Decidim, que ho han negat.
Possibilitat d'una segona volta
Que la militància voti aquest dissabte el seu nou president o presidenta no significa forçosament que aquest surti escollit avui. Si cap de les candidatures supera el 50% dels vots hi haurà una segona volta el 14 de desembre, entre les dues opcions més votades. Els de Junqueras, que ja van intentar avançar el congrés sense èxit, es posen les mans al cap amb aquesta possibilitat, assegurant que el que darrer necessita el partit, paralitzat pràcticament des del maig, són dues setmanes més d'interinitat. En canvi, per les altres dues candidatures això seria bo, segons ells, pel debat intern, i també perquè significaria que almenys una continua amb vida i amb possibilitats d'enderrocar Junqueras. Aquesta setmana han fet un comunicat conjunt lamentant que els junqueristes no hagin permès debats territorials i Godàs va obrir la porta sense manies a un possible pacte en segona ronda. A les 20 h sabrem si Junqueras guanya el seu plebiscit.