El Tribunal Suprem ha tancat una porta més a Oriol Junqueras. Ha decidit que manté en presó provisional el vicepresident, que està tancat a Estremera des del 2 de novembre. Ara, Junqueras, si ho vol tornar a intentar, haurà de presentar un recurs al magistrat instructor Pablo Llarena, com van fer Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

La sala penal no ha recollit l'aposta pel diàleg i la bilateralitat que es va materialitzar durant la campanya i el programa d’ERC i que Junqueras va defensar durant la vista d'apel·lació.

El vicepresident, a la presó des del 2 de novembre, "s’ha ratificat en aquest compromís personal demostrat en la seva trajectòria política i basat en les seves conviccions morals", va dir dijous en sortir de la vista el seu advocat Andreu Van den Eynde, que va remarcar que Junqueras havia defensat l'acatament de les vies pacífiques.

El vicepresident va argumentar el seu dret a llibertat, de representació política i a defensar-se amb garanties. Oriol Junqueras es va presentar davant del tribunal com un "home de pau" i creient, per tal de guanyar la confiança i els arguments per poder sortir de la presó d'Estremera, on fa 63 dies que està tancat.

La fiscalia havia demanat mantenir Junqueras a la presó. El Ministeri Públic ha expressat la seva desconfiança que Oriol Junqueras pugui exercir la seva tasca política, i ha tractat el Govern de la Generalitat com una organització delictiva amb un full de ruta planificat per fer el referèndum i la posterior república.

L'advocat del vicepresident, Andreu Van den Eynde, lamentava abans de saber la resolució que el tema polític estigui "prenyant tot el discurs".

La decisió l'han presa per unanimitat els tres magistrats que integren la sala d'apel·lacions, després de determinar que "hi ha indicis de la comissió per part de Junqueras de delictes de rebel·lió, sedició i malversació de fons públics", i que també hi ha "un risc important de reiteració delictiva".

La interlocutòria, el ponent de la qual ha estat el magistrat Miguel Colmenero, comença destacant que defensar la opció política de la independència d'una part del territori és legítim, atès que la Constitució admet la defensa de qualsevol posició política, però que en tot cas "s'ha de propugnar sense cometre un delicte". El Suprem considera que el vicepresident en funcions no s'ha situat en aquesta posició teòrica, sinó que ha anat "molt més enllà participant com a vicepresident del Govern en un pla de declaració unilateral d'independència en contra de les resolucions del Tribunal Constitucional".