El vicepresident en funcions, Oriol Junqueras, demanarà aquesta setmana el seu trasllat a una presó catalana i el permís per assistir al ple d'investidura. Fonts de la defensa de Junqueras han explicat la nova estratègia a El Nacional. 

L'advocat Andreu Van den Eynde té prevista l'estratègia, que passa per Catalunya i acaba a Europa amb la presentació del cas del vicepresident al tribunal de Drets Humans d'Estrasburg. Ja no pensa a tornar a recórrer la presó al magistrat instructor, Pablo Llarena, perquè ara mateix no hi ha res que garanteixi que el jutge deixi en llibertat Junqueras després de la negativa de dijous passat de la Sala Penal. "Ho demanaré quan tingui un escenari de progressivitat factible". A Van den Eynde li ha quedat clar el missatge del Suprem, que bàsicament es resumeix en una frase: "Vull saber què farà políticament".

L'advocat de Junqueras admet que "acatant la Constitució uns han sortit i uns altres no", i per tant, ja no es basa tot en les declaracions ni en què diguin davant un jutge, sinó en fets.

En un moment on parlar de diàleg sembla que no serveixi per a res, perquè el Govern espanyol ha deixat clar que no vol parlar, tot passa per veure quines accions polítiques fa Junqueras si és al Govern. I això, és evident que només es pot saber a partir de la investidura i de la conformació del nou executiu català, a la qual cosa Oriol Junqueras no renuncia. Per això la primera peça a moure és la d'apropar el vicepresident. Treure'l de Madrid i aconseguir el trasllat a una presó catalana que garanteixi que pugui ser present al ple d'investidura i als que faci falta per complir amb les seves funcions com a representant polític de la ciutadania. Aquesta mateixa setmana, demà o a molt estirar dimecres, la defensa demanarà el trasllat i els permisos per sortir de la presó i assistir als plens que faci falta. Aquest tràmit es demanarà al magistrat instructor, Pablo Llarena, que dijous té previst prendre declaració al conseller d'Interior en funcions, Joaquim Forn, i a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

Per la defensa és clau que el jutge vegi que amb el que vol fer Oriol Junqueras al Govern de la Generalitat no hi ha reiteració delictiva. "Si és president i diu què vol fer, veuran que el risc ha baixat", diu l'advocat. "La clau està que volen saber quin paper polític té", afegeix Van den Eynde. Per la defensa "a nivell jurídic, la pressió és brutal si Junqueras és president".

L'altra fitxa a moure passa per Europa. La defensa de Junqueras prepara els tràmits per portar al Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg el seu cas. Però per fer aquest pas, primer cal demanar un recurs d'empara al Tribunal Constitucional. I això, pot fer que endarrereixi la sortida del cas Junqueras cap a Europa. L'advocat espera que no dilatin el temps amb una resposta tardana, però sap que podrien no ser diligents.

La tercera és la bona

Ningú no s'atreveix ja a posar la mà al foc per al Tribunal Suprem i per la llibertat provisional del vicepresident Oriol Junqueras, el conseller Joaquim Forn i els Jordis.

A Oriol Junqueras li han tombat ja dos recursos. El que va presentar al magistrat Pablo Llarena per sortir de la presó al novembre i aquest.

El primer es va resoldre el 4 de desembre, el dia que començava la campanya electoral, i va mantenir a la presó el vicepresident, Joaquim Forn i els Jordis, mentre que la resta de consellers van sortir en llibertat sota fiança. Llarena els va citar a declarar el divendres, 1 de desembre, però no va fer pública la decisió fins dilluns. La resta de consellers van sortir pagant una fiança de 100.000 euros cada un.

Aquell recurs, que per a quatre dels empresonats es va desestimar, es podia recórrer. És el que han fet Forn, Sànchez i Cuixart que declararan aquest dijous. En canvi, Junqueras va optar per la via del recurs d'empara a la Sala Penal segona del Tribunal Suprem. Un altre tribunal entrava a valorar si la mesura cautelar de presó preventiva era la idònia o si calia revocar-la. Però els tres jutges van entrar a valorar els fets, empesos per la Fiscalia, i la decisió s'ha acabat centrant en les possibilitats que hi ha que Oriol Junqueras, un cop entri a formar el nou Govern de la Generalitat, persisteixi en la idea de proclamar la República catalana. No van donar validesa a la seva declaració apostant pel diàleg ni a les seves conviccions d'home de pau i creient, atribuint-li la violència que segons la policia hi va haver en les concentracions del dia 20 de setembre davant la Conselleria d'Economia, seu, també, de Vicepresidència.