Oriol Junqueras torna a la universitat. Després d'uns anys lluny de les aules i de 852 dies de presó, el líder d'Esquerra ha sortit aquest matí de Lledoners, en aplicació de l'article 100.2, per reincorporar-se a la vida acadèmica. A partir d'aquest dimarts treballarà al campus de Manresa de la Universitat de Vic, a tan sols cinc quilòmetres del centre penitenciari, i ho farà tres dies a la setmana durant sis hores. Després, haurà de tornar a la cel·la.
Amb pas ferm i posat content, el dirigent republicà ha sortit de Lledoners quan passaven pocs minuts de les onze del matí. Tot i que l'havien vingut a buscar alguns assessors del partit i gent del seu entorn més proper, Junqueras ha sortit sol del centre penitenciari i ha somrigut a la forta expectació mediàtica que l'esperava. "Bon dia a tothom, esteu tots bé?", han sigut les úniques paraules que ha pronunciat, ja que el permís per treballar no li permet fer declaracions a la premsa.
Impartirà un curs d'història del pensament
A l'arribada al campus universitari de Manresa, Junqueras ha estat rebut per la vicerectora, Sílvia Mas, mentre una setantena d'estudiants, professors i curiosos l'ovacionava. El líder republicà, que és doctor en Història del Pensament Econòmic i llicenciat en Història Moderna i Contemporània, impartirà al centre un curs de formació contínua de curta durada sobre història del pensament.
En el seu primer dia de feina, Junqueras ha començat a apamar el terreny i a preparar la proposta de programa per al curs, que començarà aproximadament després de Setmana Santa, segons han informat des del centre educatiu. Fins aleshores, el líder republicà tindrà despatx propi i dedicarà les sis hores diàries de permís a donar forma a les classes que impartirà, és a dir, a definir-ne el contingut, l'especialització i el perfil de l'alumne. Un procediment habitual en cursos d'aquestes característiques, segons informen fonts de la universitat.
El tipus de curs que farà Junqueras no forma part de cap grau, sinó que està obert a tothom qui s'hi vulgui apuntar. Tot i això, podria tenir algun requisit prefixat per limitar-ne la demanda en cas que sigui molt alta. Des de que es va fer públic que l'exvicepresident impartiria classes a la universitat, el campus ha notat un fort interès pel curs, a través de diverses trucades i visites al centre per demanar informació, segons ha explicat la vicerectora.
Entre els alumnes actuals, la majoria estan il·lusionats amb la presència de Junqueras a la universitat, però també hi ha qui ni tan sols saben qui és, ja que en aquest centre un 30% dels alumnes són francesos i alguns són aliens al procés i al conflicte Catalunya i Espanya. Tot i això, hi ha molta acceptació amb la seva presència i docència al centre.
Sota la lupa de la fiscalia
Malgrat l'alegria del primer dia, la fiscalia ja està estudiant si la contractació del dirigent independentista s'ajusta a la condemna de 13 anys que l'inhabilita per exercir un càrrec públic, després que el col·lectiu Convivència Cívica denunciés que la fundació que el contracta, malgrat ser una universitat privada, té lligams amb el sector públic. El ministeri públic ja s'ha pronunciat en altres casos en contra l'aplicació del 100.2 als presos del procés.
Amb aquest permís, Junqueras s'afegeix al cas de Raül Romeva, que aquest dilluns va sortir per primera vegada, així com als de Jordi Cuixart, Jordi Sànchez i Joaquim Forn, que ja fa alguns dies que s'han reincorporat al món laboral fora de la presó o estan fent voluntariats, i als de Carme Forcadell i Dolors Bassa, que també fan sortides per poder cuidar els familiars d'edat avançada. Tots ells, però, han de tornar cada dia a la cel·la a dormir.
Junqueras va ser condemnat a 13 anys de reclusió pels delictes de sedició i malversació per l'organització del referèndum de l'1 d'octubre i des del 2 de novembre de 2017 que està empresonat. Fins ara només havia sortit de la presó durant el judici, per anar a buscar l'acta de diputat al Congrés i participar en el primer ple, el maig de l'any passat, i per comparèixer en la comissió d'investigació de l'article 155 del Parlament, el 28 de gener.