El sector d'Oriol Junqueras vol avançar la data del Congrés d'Esquerra Republicana al setembre. Fonts de l'expresident dels republicans insisteixen en aquesta aposta i argumenten que els estatuts del partit fixen un màxim de tres mesos des de la dimissió del president. Una data que expiraria el 10 de setembre perquè Junqueras la va fer efectiva el 10 de juny. A hores d'ara el Congrés està fixat el 30 de novembre i l'únic candidat que hi ha sobre la taula és el mateix expresident del partit Oriol Junqueras.
En aquest sentit, des del junquerisme es remarca que ho estan "recordant" a la direcció i que no es dona cap dels supòsits recollits als estatuts -com ara un escenari electoral- que justifiquin que es facin més endavant. Les mateixes fonts apunten que Junqueras continua les trobades amb militants i seccions locals buscant suport i que la sintonia és bona. De fet, tenen un acte obert previst amb joves el pròxim 30 d'agost a Sant Vicenç dels Horts. Amb relació a la llista alternativa, insisteixen que estan oberts a parlar "amb tothom" però apunten que aquesta predisposició no seria recíproca.
Des del junquerisme sempre s'ha considerat que la data escollida per l'actual direcció encapçalada per Marta Rovira va ser una maniobra per guanyar temps per buscar candidats i preparar una candidatura alternativa a Junqueras, malgrat que el rovirisme ho hagi negat. I és que l'expresident dels republicans ha estat treballant els últims mesos per aconseguir suports arreu del país, a través de trobades en seccions locals i reunions gairebé diàries.
Què diuen els estatuts?
L'article 72 dels estatuts, que regula la figura de la presidència, exposa que en "cas de dimissió, incapacitat o defunció" de la persona que ocupa aquest càrrec, la secretaria general "s'ha d'encarregar d'impulsar la celebració d'un congrés nacional extraordinari per escollir una nova executiva nacional en el termini de tres mesos des del moment en què s'hagi produït la vacant". Junqueras va formalitzar la seva dimissió el 10 de juny, just l'endemà de les eleccions europees. Per tant, s'hauria de fixar una data del congrés abans del 10 de setembre.
Tanmateix, hi ha un altre article dels mateixos estatuts (art. 54) que estableix que "es pot ajornar per acord de l'executiva nacional, fins a un termini màxim de sis mesos quan hagi de coincidir amb un procés electoral". La idea de convocar el Congrés el 30 de novembre rau en el fet d'una possible repetició electoral. Ara, ja investit Salvador Illa president de la Generalitat, aquest article seria inaplicable. Tanmateix, un dels elements clau que interpreta el rovirisme és que la data del congrés es va fixar el 15 de maig, gairebé un mes abans de la dimissió d'Oriol Junqueras. Per tant, la situació rau en la interpretació dels estatuts i si la dimissió d'un president del partit pot fer canviar una decisió presa amb anterioritat.
El suport a Junqueras
A hores d'ara, el junquerisme està format per dirigents del partit forjats en el seu entorn, com ara el de l'exconseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, que podria aspirar a la secretaria general del partit. També en formen part l’exconseller Raül Romeva o l'històric diputat Joan Tardà, juntament amb l’exconseller, exalcalde de Sabadell i actual diputat Juli Fernàndez; el diputat al Congrés Gabriel Rufián; l’exconseller Bernat Solé -també condemnat pel Primer d’Octubre-; Lluís Salvadó, exdiputat i president del Port; Laura Palay, exsecretària general UGT a Catalunya, i Cesc Poch, també dirigent d’UGT.
A més, també té el suport de membres de la direcció del partit, com el secretari d'Organització i influent dins les joventuts d'ERC, Pau Morales, o el responsable de coordinació, Oriol López. Junqueras també compta amb l'exdiputada a Madrid Marta Rosique; la secretària d’ens supramunicipals, Norma Pujol; la responsable d'afiliació, Kènia Domènech; o el secretari responsable de mobilització i coordinació municipal, Santi Valls.
L'expresident d'ERC també rep el suport de diversos càrrecs territorials, com el president dels republicans a la federació del Baix Llobregat, Eduard Suárez; la de Barcelona, Eva Baró; Albert Salvadó, de Terres de l’Ebre; Oriol Ramon, de, Vallès Oriental; Marian Lamolla, del Pirineu; Carles Comas, de Lleida, i la federació del Baix Besòs, amb Dani Villalaín. Alhora, rep el suport de l'exalcalde de Roda de Ter, Jordi Serra o Isaac Albert.
Altres noms són Adam Tomàs, alcalde d’Amposta; Marc Puigtió, alcalde de Sant Julià de Ramis; Joan Borràs, actual delegat del Govern de la Generalitat a Barcelona; Jordi Estiarte, alcalde de Bellpuig; Roser Bombardó, de la Cerdanya i Margarida Feliu, de Viladrau. També l'exalcalde de Solsona, David Rodríguez; Laia Capdevila, presidenta de la secció local de Sant Joan de les Abadesses; Estefania Rufach, alcaldessa d’Os de Balaguer i diputada provincial; Montse Soler, regidora de Rubí i secretària general de la federació del Vallès Occidental; Pepi Sans, de la Selva del Camp i Irina Moreno, regidora a Cervelló i secretària general al Baix Llobregat.
També compta amb el suport d'altres membres, com ara el president d’ERC al Berguedà, Isaac Lozano; l’alcalde etern de Sant Pere de Torelló, Jordi Fàbrega; Mireia Ingla, exalcaldessa de Sant Cugat del Vallès; Maite Aymerich, exalcaldessa de Sant Vicenç dels Horts; Marc Giribet, alcalde de Sant Andreu de la Barca; Lluïsa Llop, exalcaldessa de Gelida i exdiputada; l’alcalde de Sallent, Oriol Ribalta; l'exdiputat José Rodríguez; l’exalcaldessa de Ponts i actual delegada del Govern a Lleida, Solés Carabasa; David Alquézar, alcalde de Sant Martí de Tous i delegat del Govern a la vegueria del Penedès; Adrià Guevara, exregidor de Vilanova i la Geltrú; Toni Massana, alcalde de Vacarisses i Joan Plana, exalcalde de Roses.