La Junta Electoral Central (JEC) té una altra patata calenta sobre la taula relacionada amb polítics independentistes. Després de la condemna del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra Laura Borràs per prevaricació i frau, el PP, Vox i Ciutadans han enviat la sentència a correcuita a la JEC perquè ordeni al Parlament que li retiri l’escó. Fonts de l’òrgan que regula els processos electorals confirmen a ElNacional.cat que ja tenen el cas Borràs entre mans encara que asseguren que “segur” que es resoldrà passada la Setmana Santa. Ara bé, els precedents de l’expresident Quim Torra i l’exdiputat Pau Juvillà fan pensar que la JEC empenyerà la cambra catalana a desbancar Borràs de la seva cadira.
Juvillà i Torra, els precedents gens encoratjadors
La JEC s’ha aferrat històricament a l’article 6.2.b de la Llei Orgànica de Règim Electoral General (LOREG) per arrabassar la credencial a l’expresident de la Generalitat Quim Torra i l’exdiputat de la CUP Pau Juvillà. Tot i que tampoc tenien sentències fermes, la JEC va tirar pel dret arran de les denúncies promocionades per la dreta espanyolista al Parlament amb l’argument de la “ineligibilitat sobrevinguda”. L’articulat en qüestió detalla que són “inelegibles” els condemnats per sentència, “encara que no sigui ferma”, per delictes de rebel·lió, de terrorisme, contra l'Administració Pública o contra les Institucions de l’Estat. En aquest sentit, es considera que la prevaricació a la qual s’ha condemnat Borràs és un delicte contra l’Administració Pública.
En el cas de Quim Torra, la JEC va revocar la decisió de la Junta Electoral de Barcelona, que havia rebutjat declarar-lo inelegible al considerar que fer-ho abans de la condemna fos ferma vulneraria el dret fonamental a representació política. En la resolució emesa a principis de 2020, la Junta —dividida per 7 vots a favor i 6 en contra— va acordar retirar-li la credencial de diputat autonòmic, condició indispensable per ser president de la Generalitat, després que el TSJC el condemnés per un delicte de desobediència en negar-se a retirar una pancarta a favor dels presos polítics en període electoral. El president del Parlament en aquella època, el republicà Roger Torrent, li va retirar l’acta fent complir l’ordre. Tot i resistir, el Tribunal Suprem (TS) va acabar confirmant la pena d’inhabilitació derivada de la sentència.
L’altra precedent afecta l’exdiputat de la CUP Pau Juvillà, que el desembre de 2021 el TSJC el va condemnar a sis mesos d’inhabilitació i una multa de 1.080 euros per negar-se a retirar llaços grocs de l’Ajuntament de Lleida, on era regidor, durant les eleccions de 2019. A petició del PP, Ciutadans i Vox, la Junta va emmarcar el delicte de desobediència al catàleg de delictes contra l’Administració Pública i, per tant, la seva condemna es va convertir "en causa d’inelegiblitat”.
En la resolució, la JEC citava el cas de Torra i es reafirmava en què Juvillà havia de ser substituït conforme a la llei electoral i a la jurisprudència del TS. En aquella ocasió, la mateixa Laura Borràs, com a presidenta del Parlament, va acatar l’ordre de la JEC tot i que s’havia compromès a protegir l’acta del que també era secretari de la Mesa.
La JEC contra els eurodiputats independentistes
L’òrgan dels processos electorals també va tenir un paper cabdal en les eleccions europees del maig de 2019. Fruit dels resultats, els exiliats Carles Puigdemont i Antoni Comín, i l’empresonat preventivament Oriol Junqueras van ser escollits com a eurodiputats. Un cop efectuat el Brexit, l’exiliada Clara Ponsatí també va ocupar un escó al Parlament Europeu. Doncs bé, en tots els casos la JEC va posar pals a les rodes perquè fossin considerats europarlamentaris deixant els escons vacants perquè, segons van argumentar, no havien acatat degudament la Constitució espanyola.
De fet, els reclamava que acudissin al Congrés dels Diputats en persona perquè acceptessin el mandat de la Carta Magna. Com a resultat dels impediments, ni Puigdemont ni Comín ni Junqueras van poder assistir a la sessió constitutiva de principis de juliol de 2019. Tot i això, després que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) els reconegués la immunitat, l’Eurocambra va incorporar l’expresident i l’exconseller de Junts com a parlamentaris de ple dret a principis de 2020. Després va fer el mateix amb Ponsatí. En el cas de Junqueras, el Parlament Europeu va acatar la sentència condemnatòria del TS que l’inhabilitava per ocupar un càrrec públic.
Qui conforma la Junta Electoral Central?
La JEC és l’òrgan encarregat de vetllar perquè els processos electorals funcionin d'acord amb el correcte funcionament, la transparència i la igualtat. La LOREG li atribueix la potestat per resoldre queixes, recursos i reclamacions relacionats amb les eleccions. És un organisme que es renova a cada legislatura, està compost per 8 vocals escollits per sorteig entre els magistrats del Suprem i cinc catedràtics elegits pel Congrés dels Diputats. Al marge d’aquesta llista de 13 membres, també en formen part, encara que sense dret a vot, el secretari general de la cambra espanyola i el director de l’Oficina del Cens Electoral.
En l’actualitat el president de la JEC és el magistrat de la Segona Sala Penal del Tribunal Suprem Miguel Colmenero, des del 2002, sent Ángel Acebes ministre de Justícia. Colmenero va competir, sense èxit, amb Maunel Marchena per presidir la Sala Penal de l’Alt Tribunal, que després condemnaria per sedició els líders del procés independentista. El 2018, va ser un dels tres magistrats que va ratificar la presó preventiva per Oriol Junqueras.
Com a magistrat, va formar part del tribunal que va condemnar Baltasar Garzón, va ser el ponent del cas dels ERO d’Andalusia i va sonar com a candidat per ocupar la vacant de Fiscal General de l’Estat després de la mort sobtada de José Manuel Maza. D’altra banda, el vicepresident de la JEC és el president en funcions del Suprem, Francisco Marín Castán, substituint María Luisa Segoviano, que va prendre possessió com a magistrada del Tribunal Constitucional.