La Junta Electoral Central (JEC) ha comunicat al Parlament de Catalunya que ha deixat sense escó Laura Borràs, condemnada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per prevaricació i falsedat documental. En una resolució enviada aquest dijous, la JEC, inspirant-se en els casos de Quim Torra i Pau Juvillà, defensa que la presidenta suspesa concorre en causa d'"inelegibilitat sobrevinguda" i reclama que assumeixi l'acta de diputat el següent a la llista de Junts per la circumscripció de Barcelona, que és Antoni Castellà. La resolució es pot recórrer al Tribunal Suprem en un termini de dos mesos.
La JEC es torna a inspirar en la llei orgànica de regulació electoral general (LOREG), que en l'article 6.2.b) explica que són causa "d'inelegibilitat sobrevinguda" els condemnats per sentència, encara que no sigui ferma, per delictes contra l'administració pública, entre els quals hi ha el delicte de prevaricació, al qual Borràs ha estat condemnada pel TSJC. Aquesta interpretació de la condemna fa incompatible els seus drets per ser escollida com a candidata i per exercir com a diputada autonòmica.
La JEC és competent
En la resolució filtrada dimecres a la nit i enviada aquest dijous a la tarda, els magistrats i catedràtics de l'òrgan administratiu rebutgen les al·legacions presentades per la defensa de Borràs i el mateix Parlament, a la vegada que argumenten els paral·lelismes que hi ha amb els casos de l'expresident de la Generalitat Quim Torra i l'exdiputat de la CUP Pau Juvillà, tots dos condemnats per desobediència i expulsats de la cambra. En aquest punt, la JEC rebat les al·legacions en les quals s'assegurava que la Junta Electoral no era "competent" per tractar aquesta matèria i que les incompatibilitats estaven regides pel reglament de la cambra catalana. De seguida, argumenta, citant jurisprudència del Tribunal Suprem, que "la inelegibilitat sobrevinguda no és una competència exclusiva" del Parlament i subratlla que, en aquest cas, si ningú ho fa, "pot actuar l'administració electoral", que es regula per la Constitució i altres normes diferents del reglament.
També dona motius per a la retirada després que el Parlament digués que la mesura és "innecessària" i "desproporcionada" un cop a Borràs la van suspendre de drets i deures com a diputada després de l'obertura de judici oral. I aquesta és la diferència entre aquest cas i els de Torra i Juvillà. En aquest punt, la JEC creu que la suspensió de drets i la privació del càrrec són dos elements "de naturalesa jurídica ben diferent", per la qual cosa "són decisions polítiques que la cambra pot adoptar o no (...) però res d'això té a veure amb la privació automàtica establerta per la LOREG". "És cert que el principi de proporcionalitat ha de constituir una guia de l'actuació en matèria de drets fonamentals, però no ho és menys que aquest principi no pot servir de base per inaplicar una conseqüència extrapenal establerta pel legislador", afirma el text.
En la llista d'al·legacions, els lletrats de Borràs van afirmar que la seva clienta havia estat "indefensa" per no haver-li enviat l'expedient i l'escrit en el qual es donava un termini per presentar al·legacions. La JEC recorda que va enviar l'expedient per via telemàtica, perquè era massa voluminós, al Parlament, qui havia de facilitar-lo. També neguen la "indefensió material" afirmant que els seus advocats van disposar del termini "legalment establert" per formular al·legacions oportunes. A més, defensen que el PP, Ciutadans i Vox tenien legitimitat per portar la causa a la Junta Electoral, a la vegada que neguen que s'estigui vulnerant la seva presumpció d'innocència, al ser suspesa abans d'una condemna ferma.