La Junta Electoral de Zona de Mataró ha ordenat l'Ajuntament d'Òrrius retirar les estelades i els llaços grocs de la façana, així com la fotografia del president Carles Puigdemont de la sala de plens. També ha exigit eliminar l'estelada i la bandera negra independentista que actualment onegen en el pal que es troba a uns 50 metres de l'edifici del consistori. Una decisió que arriba a les portes de les eleccions europees, però que no té poc calat, perquè aquest petit municipi del Maresme és precisament l'indret que va acollir el setembre de l'any passat una consulta per ratificar la declaració unilateral d'independència del 2017.
La resolució de la Junta Electoral, que ha estat motivada arran de la denúncia de l'entitat espanyolista Impulso Ciudadano, reclama que la retirada es produeixi de forma immediata. Concretament, parla de "les banderes estelades, llaços grocs i fotografia en veient que són espais públics de titularitat pública". Incideix que la foto de Puigdemont correspon "a un membre principal d'una de les organitzacions sense que s'al·legui motiu que justifiqui la seva presència i que no infringeixi la neutralitat política que l'Ajuntament ha de mantenir". L'alcaldia d'Òrrius és en mans de Junts des de les eleccions municipals del 2023.
No és ni de bon tros el primer cop que la Junta Electoral fa aquestes exigències. La demanda ja va ser a l'epicentre de la caiguda de Quim Torra de la presidència de la Generalitat. I l'any passat, en el marc de les eleccions generals, va obligar una trentena de municipis catalans a retirar símbols independentistes, en una nova resolució promoguda per Impulso Ciudadano. Per això, en la nova resolució, la Junta recorda la seva "reiterada" doctrina sobre el deure de mantenir "la neutralitat" de les institucions. En cas que l'alcalde Xavier Masgrau no respecti aquesta obligació, el jutge recorda que incorrerà en infracció electoral o delicte de desobediència a l'autoritat.
Òrrius, poble per la independència
El suport d'Òrrius per la independència de Catalunya no pot entrar en cap mena de dubte. A les eleccions catalanes del passat 12 de maig, Junts, ERC i la CUP van ser les formacions més votades, acaparant el 70% del vot. A més, és en aquest petit municipi del Maresme on el passat 1 d'octubre va celebrar-se una consulta sobre si s'havia de fer efectiva o no la declaració d'independència de 2017. L'objectiu de la convocatòria era de "bellugar consciències" i sacsejar l'independentisme. Els resultats d'aquesta consulta van estar aclaparadors. En total, van votar 2.110 persones, 2.086 de les quals van optar pel sí, un 98,8%.