Canvi de criteri. La Junta Electoral de Barcelona ha permès que la Comissió de la Dignitat celebri una de les seves concentracions periòdica contra la Prefectura de la policia espanyola de Via Laietana, malgrat que coincideixi amb les eleccions europees del 9 de juny. La Junta, amb el suport del Tribunal Superior de Catalunya (TSJC), va prohibir la concentració del 7 de maig passat perquè coincidia amb les eleccions catalanes del 12 de maig i sostenia que en època electoral només poden convocar aquestes accions partits polítics, i que es podria afavorir a una formació en concret. No va servir de res que Pep Cruanyes, advocat i membre de la Comissió de la Dignitat, al·legués que la concentració se celebra cada primer i tercer dimarts de cada mes des de fa tres anys, que mai hi han defensat cap partit polític i que és per exigir que l’edifici policial de Via Laietana es converteixi en un centre de la memòria de les tortures durant el franquisme. Ara la Junta electoral de Barcelona no posa objecció a la protesta en parlar només de “repressió política”.
🔴 Resultats eleccions europees 2024, DIRECTE | Escrutini i recompte de vots
Així, amb la nova resolució de la Junta Electoral, el pròxim dimarts, 4 de juny, es farà la nova concentració davant del número 43 de Via Laietana, ara considerada legal, tot i que coincideix amb període electoral. Manuel Delgado i Lluís Llach hi donaran el seu testimoni de les tortures i vexacions viscudes en aquesta comissaria. Habitualment, els convocants tallen el trànsit de Via Laietana, es concentren davant l'edifici policial, s'escolten els dissidents convidats o dels seus familiars, i finalment l'advocada Pilar Rebaque llegeix els noms dels policies torturadors. Cap d'ells ha sigut jutjat per aquests fets perquè els empara la llei d'Amnistia de 1977, i per ara no es pot fer ni amb la nova llei de Memòria Democràtica espanyola, segons tribunals de Barcelona i del mateix Tribunal Suprem.
Pendents de la Fiscalia
Tot i la prohibició de la Junta electoral i del TSJC, el 7 de maig passat unes 300 persones es van aplegar davant a comissaria espanyola per exigir que aquesta “casa dels horrors” i de persecució d'activistes i minories sigui entregada a les administracions catalanes per fer-hi un centre que recordi aquestes accions, com estableix la llei espanyola de Memòria Democràtica. La policia espanyola va fer un atestat de l’acte i el va enviar a la sala del contenciós administratiu del TSJC, que és la que va validar la prohibició de la concentració. El TSJC l'ha derivat a la Fiscalia perquè analitzi si aquesta desobediència es pot considerar delictiva. Ara, està a la taula de la Fiscalia Superior de Catalunya.
Raonament canviat
En període d’eleccions, les juntes electorals són les que aproven les manifestacions i protestes que s’anuncien, tot i que segons la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) no s’han de restringir, ni les més molestes, si no és que es posa en perill la seguretat de les persones. Les manifestacions no necessiten permís, sinó que es comuniquen a l’administració competent, que pot recomanar canvis de recorregut o mesures.
En aquest cas, la direcció general d’Administració de Seguretat va informar la setmana passada que la Comissió de la Dignitat els comunicava una nova concentració pel 4 de juny amb el lema "denunciar la repressió franquista duta a terme a la Comissaria de Via Laietana 43". I la resposta de la Junta Electoral de Barcelona ha estat ara que “no constitueix els actes públics de campanya electoral” que refereix la llei i la jurisprudència del Tribunal Constitucional per prohibir-la i precisa que “no hi ha cap obstacle perquè prossegueix la seva tramitació administrativa”.
Els responsables de la convocatòria han canviat parcialment el seu enunciat i no han posat que “es reivindica la transformació de la comissaria en un centre de memòria d’interpretació de la tortura i la repressió política”. Un petit canvi amb el qual ara la Junta Electoral de Barcelona n’ha tingut prou per discernir que no es tracta de cap acte polític i per, segurament, no ser acusada novament de restringir la llibertat d’expressió en democràcia.