Divisió i trencadissa a la Fiscalia a costa de l’amnistia. Finalment, la Fiscalia demanarà l’amnistia total per a Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Toni Comín, Lluís Puig, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa, condemnats o processats per malversació, després que així ho hagi ratificat la Junta de Fiscals de Sala, que s’ha alineat amb la postura d’Álvaro García Ortiz: a favor, dinou fiscals (divuit més el fiscal general) i en contra, disset. Acabada la reunió, que s’ha allargat més de cinc hores, aquesta és la decisió ferma i definitiva, que esmena la posició dels quatre fiscals del procés, contraris a incloure la malversació en el perímetre de l’amnistia. Els fiscals de sala, doncs, donen suport majoritàriament que els fets de l'1 d'octubre no van provocar un “enriquiment personal de caràcter patrimonial” i no van produir una afectació directa als interessos financers de la Unió Europea. Consegüentment, Fidel Cadena, Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal i Jaime Moreno han estat apartats de la causa i García Ortiz ha designat la seva segona, la tinent fiscal del Suprem, Ángeles Sánchez Conde, i el fiscal en cap de la sala penal del Suprem, Joaquín Sánchez-Covisa, com a fiscals encarregats de signar l’informe i defensar el posicionament del Ministeri Fiscal davant Pablo Llarena i Manuel Marchena. Demà acaba el termini per pronunciar-se.
Després que el 30 de maig els fiscals del Suprem expressessin el seu rebuig a demanar l’amnistia per a la malversació i reiteressin el seu criteri dies més tard, el divendres passat el fiscal general de l’Estat els va ordenar que defensessin que tots els delictes vinculats al referèndum de l’1 d’octubre “estan compresos” en el perímetre de l’amnistia i que, per tant, tots els líders del procés han de ser amnistiats. En el seu informe, de 133 pàgines, posava en dubte el criteri dels fiscals del procés i argumentava que “el perjudici patrimonial per a l’administració, resultat del delicte de malversació, no és equiparable a l’enriquiment personal de caràcter patrimonial”. Aquesta tesi és la que s’ha acabat imposant. García Ortiz deixava clar que “sempre que el responsable del delicte de malversació s’hagués limitat a desviar fons públics amb l’única finalitat de finançar, sufragar o facilitar la convocatòria i/o celebració” del 9-N o l’1-O, cal considerar que aquesta conducta entra dins del perímetre de la norma “per imperi de la llei”. Qualsevol cosa que no fos això “contradiu la voluntat del legislador i el tenor literal dels articles”.
Sobre la suposada afectació als interessos financers de la Unió Europea, asseverava que és difícil “acceptar” que la conducta fos una “amenaça greu”. “La hipòtesi que la secessió de Catalunya, en cas d’arribar a produir-se i ser viable, hagués produït una efectiva afectació als interessos de la UE resulta difícilment demostrable, ja que s’ignoren els termes concrets en què hauria pogut tenir lloc aquest imaginari succés i si Catalunya hauria assolit algun acord econòmic concret amb la Unió Europea”, concloïa.
📝 La repassada jurídica del fiscal de l’Estat als fiscals del Suprem: tergiversen l’1-O i fan política
Poc més tard, els fiscals del Suprem li van contestar ratificant fil per randa la seva posició i qüestionant la seva directriu. Recriminaven al fiscal de l’Estat que els seus arguments eren “manifestament insuficients per legitimar la viabilitat i l’ajust a la legalitat de l’ordre impartida” i li etzibaven que la seva ordre era “improcedent i contrària a les lleis perquè no s’ajusta als criteris més elementals de la lògica jurídica i de legalitat penal exigibles en interpretació i aplicació de les normes”.
El fiscal de l’Estat carrega contra els fiscals del procés: fan política i “comprometen” la neutralitat de la Fiscalia
Tanmateix, l’escrit del fiscal general de l’Estat era contundent: reprovava les “valoracions polítiques i ideològiques” dels fiscals del Suprem i les titllava de “mera expressió d’una convicció personal amb la qual el Ministeri Fiscal mai no pot identificar-se”. A més, els acusava de fer servir arguments “totalment improcedents” que “desbordaven el pla estrictament jurídic” i “comprometien la necessària imatge de neutralitat i imparcialitat del Ministeri Fiscal”. “L’amnistia constitueix un institut admès pel dret de la Unió, i difícilment cal afirmar que l’aprovació d’una llei d’amnistia sigui contrària als principis de separació de poders i a la independència judicial”, esgrimia. I enviava un dard final als quatre fiscals del procés: “No s’aporta ni un sol argument objectiu que permeti concloure que la llei orgànica d’amnistia no contribueix a la consecució del seu objectiu”.
Els arguments dels fiscals del Suprem per oposar-se a amnistiar la malversació
I què deien els fiscals del procés? Argumentaven que els membres del Govern de la Generalitat del 2017 “van sostreure per si mateixos cabals públics en forma de milions d’euros”, cosa que va implicar un “enriquiment personal”, ja que “van poder disposar de fons públics per a les seves finalitats il·lícites”. Arguïen que “la malversació de cabals públics va suposar un benefici patrimonial per als autors”, donat que els van destinar a “l’elaboració, desenvolupament i concreció del seu projecte il·legal i inconstitucional de desintegració d’Espanya, que els va produir un indubtable benefici patrimonial”. A més, esgrimien que la malversació de fons públics va suposar un “risc de fractura territorial de la UE i la consegüent disminució dels ingressos i fons que formen part del seu pressupost” i, en conseqüència, “repercuteix negativament en els interessos financers de la Unió”.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l’actualitat, en un clic!