Álvaro García Ortiz es manté ferm al capdavant de la Fiscalia General de l’Estat. L’endemà que el Tribunal Suprem comuniqués que li ha obert una causa per presumpta revelació de secrets en el cas de la parella d’Isabel Díaz Ayuso, el fiscal de l’Estat ha reunit la Junta de Fiscals per fer-la “partícip” de la seva decisió de no dimitir, per donar les “explicacions oportunes” i per “escoltar el que vulguin manifestar” els fiscals que en formen part. La conclusió, segons apunten fonts de la Fiscalia, és que García Ortiz ha aconseguit un “suport personal majoritari” de la cúpula de la Fiscalia, malgrat que hi ha hagut vuit fiscals que li han aconsellat explícitament que dimiteixi. Altres fonts xifren en onze les veus contràries a la seva continuïtat. Durant la reunió, han intervingut (del més recent al més antic a la Junta) més de vint dels trenta membres presents, ja que cinc dels integrants no hi han pogut assistir. Així doncs, després de la reunió, Álvaro García Ortiz sent que ha rebut el suport de la Junta de Fiscals, que és el màxim òrgan del Ministeri Públic. Està presidida pel fiscal de l’Estat i està integrada per la seva mà dreta (la tinenta fiscal del Suprem), María de los Ángeles Sánchez Conde, i per tots els fiscals de Sala. És l’òrgan, per exemple, que el juny va avalar l’ordre del fiscal de l’Estat d’aplicar la llei d’amnistia a la malversació atribuïda al referèndum de l’1 d’octubre.
🔎 L’incendi que ha desencadenat la imputació d’un fiscal de l’Estat per primera vegada a la història
En la reunió, que s’ha allargat dues hores i mitja, el primer a intervenir ha estat Álvaro García Ortiz, que ha insistit en els arguments que va defensar ahir en un comunicat i que va esgrimir en una entrevista en TVE. Segons fonts de la Fiscalia, el fiscal general de l’estat ha verbalitzat que per dimitir hi ha d’haver una raó “molt fundada” i ha insistit que no ha comès “cap delicte”. Per aquesta raó, addueix que no té perquè dimitir i que ell no ha de “demostrar” la seva innocència. Els fiscals que han encapçalat les demandes de dimissió han sigut els quatre fiscals del procés, que en el seu moment ja van plantar batalla amb la llei d’amnistia: Javier Zaragoza, Jaime Moreno, Fidel Cadena i Consuelo Madrigal. En canvi, entre els que han mostrat suport a Álvaro García Ortiz hi ha hagut María José Segarra (fiscal general de l’Estat els dos primers anys de Pedro Sánchez a la Moncloa), Alejandro Luzón (fiscal cap Anticorrupció) i Pablo Crespo (fiscal del Tribunal Constitucional). Dels cinc fiscals que no han pogut assistir-hi, dos havien enviat un àudio de suport al fiscal de l’Estat, però no s’ha arribat a escoltar perquè algun fiscal ha objectat que no era procedent. Així mateix, hi ha hagut fiscals que han verbalitzat la preocupació per com la imputació del fiscal de l’Estat afecta i afectarà la institució, altres han expressat l’opinió que la causa s’acabarà arxivant, mentre altres no s’han mostrat tan optimistes.
El Tribunal Suprem va obrir una causa per investigar si Álvaro García Ortiz va revelar “secrets o informacions” dels quals va tenir coneixement per “raó del seu ofici o càrrec” i que no havien “de ser divulgats”. És un delicte previst a l’article 417 del Codi Penal, que preveu que quan siguin “secrets d’un particular”, com és el cas d’Alberto González Amador, les penes seran de presó de dos a quatre anys. A més, si la revelació de secrets provoca un “greu dany per la causa pública o per un tercer” té una pena d’inhabilitació especial per a càrrec públic d’entre tres i cinc anys.
La Junta de Fiscals va avalar l’abril la decisió de demanar l’arxivament de la querella d’Alberto González Amador
No és la primera vegada que la Junta de Fiscals té sobre la taula el cas de la parella d’Isabel Díaz Ayuso. El passat mes d’abril, va avalar la postura de la tinent fiscal del Tribunal Suprem, Ángeles Sánchez Conde, de demanar l’arxiu de la querella que havia presentat Alberto González Amador contra la fiscal cap de Madrid, Pilar Rodríguez, i el fiscal de delictes econòmics Julián Salto per suposada revelació de secrets. La decisió va tirar endavant per dinou vots a favor, dotze en contra i una abstenció. Després de sis hores de deliberació, la Junta de Fiscals va donar suport a la postura de la mà dreta d’Álvaro García Ortiz, que argumentava que no hi havia delicte ni existien indicis contra els querellats. En canvi, la fiscal María de la O Silva era partidària d’investigar abans de donar una resposta al jutge.
A la tarda, el Consell Fiscal es regirarà previsiblement contra Álvaro García Ortiz
La reunió de la Junta de Fiscals era la primera de les dues que acull avui la Fiscalia General de l’Estat. I estava cridada a ser la més plàcida. A la tarda, Álvaro García Ortiz reunirà el Consell Fiscal, que presumiblement li donarà l’esquena: està format per dotze membres i els fiscals conservadors tenen majoria. Té tres membres nats (el fiscal general de l’Estat, la tinent fiscal del Suprem i el fiscal inspector en cap) i nou fiscals de qualsevol categoria. Entre aquests nou, n’hi ha sis de l’Associació de Fiscals (la majoritària i conservadora), dos de la Unió Progressista de Fiscals i un de l’Associació Professional i Independent de Fiscals.
Ahir, tant l’AF com l’APIF van reclamar la dimissió del fiscal general de l’estat. Els fiscals conservadors van expressar que la seva imputació “planteja, lamentablement, dubtes sobre la seva actuació” que “afecten de manera intolerable la institució”. “No pot mantenir-se en el càrrec si valora la dignitat de la carrera fiscal, de la Fiscalia, de la institució garant de la legalitat i dels drets dels ciutadans”, va sostenir Cristina Dexeus. La presidenta de l’AF va lamentar que aquesta situació “genera una tensió sense precedents a la institució i erosiona la credibilitat de l’actuació” dels fiscals. Per la seva banda, l’Associació Professional i Independent de Fiscals va esgrimir que la imputació comporta la “pèrdua de la consideració de jurista de reconegut prestigi” que exigeix l’Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal per arribar a ser nomenat fiscal general de l’estat i va denunciar que “mantenir-lo és deteriorar greument l’estat de dret”.