La maniobra per a accelerar una llei contra les ocupacions il·legals que afecten la "convivència" ha acabat tirant endavant. Hi havia dues lleis damunt la taula: una de Junts per Catalunya i una altra de Ciutadans. Ja es va pactar la setmana passada entre aquestes dues formacions i aquest dimecres la cambra catalana l'ha ratificat. Per una banda, s'ha aprovat tramitar per lectura única la proposició dels juntaires, que significa escurçar els tràmits perquè sigui aprovada abans. Per altra banda, la formació taronja ha decidit retirar la seva iniciativa per esmenar el text de Junts, que ha agraït el gest. Tot plegat ha comptat amb el vot a favor del PSC.
L'encarregada de defensar la iniciativa per part de Junts ha estat l'alcaldessa de Girona, la diputada Marta Madrenas, que ha alertat que no totes les ocupacions afecten la convivència, però que és "una problemàtica que es dona arreu del país" i fa que "la pau social es degradi en molts barris i municipis" de Catalunya. "Fan la vida impossible als seus veïns", ha insistit. Per això Madrenas ha defensat que cal trobar unes "eines" que avui "no existeixen". Plantegen un triple objectiu: "El restabliment de la convivència, la protecció social i el canvi de percepció de la ciutadania sobre que la llei protegeix el que provoca el conflicte i no qui el pateix". Per la seva part, Anna Grau, de Ciutadans, ha defensat la necessitat de “debatre la gravetat del fenomen de l’ocupació” i ha lamentat que “fa molt temps que alguns lluitem en solitari”.
La resta de formacions no s’han estalviat els retrets. El diputat d’ERC Pau Morales ha denunciat un "acord inconfessable de Junts, el PSC i la dreta espanyolista". Ha atacat el PSC, per la seva "doble vara de mesurar", i Junts: "Ha passat d'ampliar drets a rebre aplaudiments de la dreta espanyolista". La diputada dels comuns, Susana Segovia, ha denunciat el que considera “populisme amb les ocupacions”.
Què planteja Junts?
Concretament, la reforma legislativa plantejada per Junts per Catalunya busca facultar tant els ajuntaments com les comunitats de propietaris a reclamar judicialment el desallotjament de l'immoble ocupat si el propietari no ha actuat en un termini de trenta dies i es compleixen dos requisits: que hi hagi una "alteració greu de la pau social" i que siguin propietat de grans tenidors, com ara la SAREB. També els ajuntaments podrien "adquirir temporalment l'ús" d'aquests immobles per a habitatge social. És una iniciativa en la qual treballava l'exconsellera de Justícia Lourdes Ciuró abans del trencament del Govern el passat octubre.
I què proposava Ciutadans?
Per la seva part, la proposició de Ciutadans, que ni s'ha arribat a votar, plantejava una reforma del Codi Civil de Catalunya per a “garantir la convivència pacífica en les comunitats de propietaris davant l’ocupació il·legal”. La iniciativa facultava les comunitats de veïns per a emprendre accions legals davant “accions contràries a la convivència normal a la comunitat o que danyin o facin perillar l’immoble”, així com “les activitats que els estatuts, la normativa urbanística o la llei exclouen o prohibeixen de forma expressa”. Ara intentaran esmenar el text de Junts.