PSOE i Junts tenen fins al 21 de febrer per assolir un acord que tregui del congelador del Congrés dels Diputats la llei d’amnistia. El fre dels independentistes a la norma amb l’exigència d’incloure-hi els delictes de terrorisme i de traïció ha abocat Junts i PSOE a una negociació llarga. Perquè a hores d’ara les posicions estan tan allunyades que ja comença a parlar-se, fins i tot, de la necessitat de prorrogar encara més dies la celebració d’una nova Comissió de Justícia que abordi la llei que ha de reparar la persecució judicial als independentistes. Junts manté la confiança a tancar-ho en els pròxims quinze dies, però des del govern espanyol són més prudents. Els independentistes s’aferren a les seves esmenes per retocar l’amnistia, mentre que des del PSOE asseguren que el redactat actual no es modificarà de cap de les maneres.
Aquest dilluns, Pedro Sánchez posava sobre la taula la proposta de reformar la Llei d’Enjudiciament Criminal per tal de convèncer Junts d’aprovar la llei d’amnistia tal com està ara redactada. Això no té res a veure amb el que demana el partit de Carles Puigdemont, i és per això que fonts del govern espanyol declaren que desconeixen “si això acontentarà Junts”. Insisteixen, però, que la proposta feta aquest dilluns pel líder socialista és bona i democràtica per a “l’equilibri” entre poder fer una bona instrucció i “evitar que els processos durin quinze anys”. “Cal una defensa efectiva”, insisteixen des de la cúpula del govern espanyol. Sigui una mesura oportuna o no, és l’única que ha posat a hores d’ara la Moncloa sobre la taula, perquè les mateixes fonts asseguren que “el terrorisme no es toca” i el mateix Pedro Sánchez va descartar redefinir el terrorisme al Codi penal. “Junts està mesurant ara mateix si va fer bé” frenant l’amnistia, opinen les mateixes fonts.
Des de Junts per Catalunya, mantenen un silenci escrupolós sobre l’evolució de les negociacions i sobre les possibilitats que hi ha ara sobre la taula. Fonts de la formació apunten que ells sempre han mantingut “oberta” la negociació i tenen la voluntat i l’objectiu d’arribar a un acord. Sobre la possibilitat de reformar la Llei d’Enjudiciament Criminal, no aclareixen quina és la seva postura, però sí que deixen clar que les seves esmenes són “l’únic que cobreix a tothom”. Després que avui la Mesa del Congrés hagi fixat el 21 de febrer com a primer termini per elaborar un nou dictamen —termini que es podria prorrogar encara quinze dies més—, des de Junts confien a assolir un acord dins dels primers quinze dies hàbils.
Per part d’Esquerra Republicana, Teresa Jordà ha fet una crida a aprovar l’amnistia com més aviat millor perquè “el factor temps és extremadament clau”. La portaveu adjunta dels republicans al Congrés ha recordat que hi havia “un dictamen tancat on s’havien transaccionat dues esmenes que, per totes les parts, aportaven seguretat jurídica i robustesa” i ha lamentat que, com que “alguns s’entesten a seguir l’agenda que marquen alguns jutges”, tot això “va quedar en no res”. Jordà ha desmarcat la proposta de Pedro Sánchez del text de la llei d’amnistia, però ha reconegut que no poden “valorar malament, al contrari”, qualsevol iniciativa que “ajudi a posar fi a la repressió en totes les seves formes”.
Els fiscals del Suprem demanen imputar Puigdemont per terrorisme
La insistència de Junts per Catalunya d’incloure els delictes de terrorisme i de traïció a l’amnistia va cobrar encara més sentit aquest dilluns. La junta de fiscals del Tribunal Suprem va acordar rebutjar l’informe del fiscal Álvaro Redondo, que sosté la manca d’indicis per perseguir Carles Puigdemont i Tsunami Democràtic a través dels delictes de terrorisme.
La decisió, que fonts del govern espanyol admeten que no va generar sorpreses a la Moncloa, va ser ràpidament contestada per Pilar Alegría, portaveu de l’executiu presidit per Pedro Sánchez. Va assenyalar que el govern espanyol confia la “decisió final” sobre Puigdemont al fiscal general de l’Estat, per més que “respecti” la decisió presa dilluns per la junta de fiscals.