Les paraules del director general de la Casa de Perpinyà del Govern a la Catalunya Nord, Christopher Daniel Person, en seu parlamentària, on va rebutjar utilitzar aquest terme per "neutralitat institucional", persegueix l'Executiu de Salvador Illa. Després que el mateix president hagi hagut de donar explicacions durant la sessió de control davant les preguntes de Junts i Esquerra Republicana, el conseller de Presidència, Albert Dalmau, també ha estat qüestionat per aquest cas, concretament pel diputat de Junts, Agustí Colomines, que era present durant la comissió d'afers institucionals al Parlament quan van tenir lloc les declaracions de Person. Colomines ha retret a l'Executiu el que ha definit com a "microespanyolismes": tant Illa com Dalmau han evitat utilitzar aquest terme en la sessió d'aquest dimecres. Cal tenir en compte que la forma 'Catalunya Nord' és oficial en català, fixada per l'IEC i la Universitat de Perpinyà, i la Carta a favor del català, aprovada el 2007 pel Consell General dels Pirineus Orientals, reconeix de manera legal el català com a llengua oficial del departament.
La no visita d'Illa a Pompeu Fabra o Rovira i Virgili
"Vostès sempre diuen que qui la fa la paga, però resulta que tenen un director de la casa de Perpinyà que en seu parlamentaria es nega a anomenar el territori com s'anomena. I que diu que a la Catalunya Nord no es parla català. Vostè creu que pot venir un delegat a dir això?", ha qüestionat Colomines al conseller Dalmau, recordant-li que la Casa de Perpinyà depèn del seu Departament i no del des d'Exteriors, reclamant-li alhora que "reflexionin" i redueixin la seva "arrogància". Precisament aquesta "arrogància" va ser un dels elements que els exdirectors de la Casa de Perpinyà van retreure al seu successor al capdavant de l'entitat en la carta on en reclamaven la destitució. El Govern però, que ha deixat clar que no en vol saber res de polèmiques per topònims, ha manifestat que manté la confiança en Person.
El diputat de Junts també ha fet referència al desplaçament del president Illa a la Catalunya Nord, on va visitar la xarxa d'escoles La Bressola, que han fet un crit d'auxili a les institucions per reclamar més suport econòmic i evitar haver de tancar aules. Allà, Illa va visitar la tomba del poeta Antonio Machado, a Cotlliure, on va anunciar un acte de reparació del president Lluís Companys coincidint amb els cinquanta anys de la mort del dictador Franco. En aquest sentit, Colomines ha assegurat que "en aquest país és tan important visitar la tomba de Machado" com les dels catalans que van morir a l'exili, com són Pompeu Fabra, a Prada del Conflent, o Rovira i Virgili, al Pertús: "No fem diferències entre qui va ser reprimit, però sí que volem la nostra tradició". Minuts abans, Colomines havia preguntat a Dalmau si sabia on estaven enterrats aquests dos catalans il·lustres però no ha obtingut resposta, ja que el conseller ha fugit d'estudi.