El portaveu de Junts per Catalunya, Josep Rius, ha fet una crida als socis de Govern d'ERC per demanar que se sumin a la seva alternativa a la reforma de la llei de política lingüística. De la mateixa manera, el dirigent de Junts no ha volgut donar cap pista sobre quina és la proposta del seu partit ja que ha argumentat que primer es presentarà al Govern i després a la resta de partits i entitats. En declaracions a Catalunya Ràdio, Rius ha admés que tant ells com ERC tenen la mateixa voluntat, "protegir el català", però que ho fan des d'"aproximacions diferents"; és per tot això que confien en convèncer els republicans de sumar-se a la seva proposta. 

Junts va anunciar aquest dijous que es despenja definitivament de l'acord amb ERC, PSC i En Comú Podem per reformar la llei de Política Lingüística arran de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que fixa el 25% de classes en castellà. El seu portaveu va explicar que han decidit sortir definitivament del pacte perquè la reforma "no impedeix una decisió judicial que imposa el 25% de castellà a les escoles" i perquè tampoc té el "consens" amb el sector. "No adaptarem una llei de política lingüística per acatar una sentència injusta", va dir Rius en una roda de premsa a la seu del partit. Rius ja va avançar que en els pròxims dies traslladaran al Govern "una proposta concreta de com es pot actuar" per fer front a la sentència del TSJ. A Junts creuen que s'han de prendre decisions "valentes i amb celeritat", però tampoc van revelar el contingut de la proposta. 

Auditoria a ERC

Aquesta setmana la presidenta del Parlament, Laura Borràs, anunciava que hi ha en marxa una auditoria, encarregada per Junts, per evaluar el pacte de Govern amb ERC, i Rius ha apuntat que està previst que acabi aquest mes de maig. Un cop el partit tingui els resultats de l'auditoria, es traslladarà a la direcció del partit i posteriorment a la militància, que tindrà l'última paraula sobre la continuïtat o no del pacte de Govern. El portaveu de Junts ha deixat clar que, fins ara, la relació dins el Govern amb ERC ha tingut coses que han funcionat molt bé i d'altres que no tant com la taula de diàleg o la coordinació de resposta de l'independentisme a Madrid en casos com l'actual del CatalanGate.

El CatalanGate i la relació amb el govern espanyol

Finalment, el dirigent de Junts ha fet referència als arguments del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) per aconseguir autorització judicial del Tribunal Suprem i poder espiar els dirigents independentistes. "Les intervencions telefòniques són l'única manera d'evitar una secessió a Espanya". Aquestes són les paraules que va fer servir el magistrat del Suprem que és responsable del control judicial del CNI per justificar la intervenció de les comunicacions de 18 persones de l'entorn independentista. Aquestes intervencions es van realitzar en un moment clau per a l'independentisme, l'octubre de 2019, quan es va conèixer la sentència del judici al procés. El de Junts ha subratllat que el bé major és preservar els drets i llibertats dels ciutadans i no pas la unitat d'Espanya com creuen el Tribunal Suprem i el CNI. "Nosaltres no estem en contra del diàleg, estem en contra d'una taula que no existeix i que només serveix perquè Pedro Sánchez faci veure que el conflicte polític està arreglat", ha dit Rius sobre la congelació de relacions amb el govern espanyol. Una vegada més, el de Junts ha insistit en que l'executiu espanyol ha de donar explicacions sobre l'espionatge.