Junts reuneix aquest dissabte al Morell (Tarragonès) el seu consell nacional. Serà la primera trobada que organitza el principal òrgan de decisió del partit entre congressos —i que presideix Josep Rull— després del pacte amb el PSOE per a la investidura de Pedro Sánchez. La formació arriba a aquesta jornada amb dues resolucions importants per al full de ruta del partit: una proposta per eixamplar el nombre de militants amb la incorporació dels independents que van concórrer a les llistes de Junts (amb la coalició Compromís Municipal) a les eleccions locals —és a dir, que no tenien el carnet de la formació— i una altra per celebrar una convenció nacional sobre la immigració el segon semestre de l’any.
Via per incorporar els independents de les municipals
Una altra de les carpetes dels consellers nacionals de Junts per a aquest dissabte és la proposta per facilitar l’afiliació dels membres independents que es van presentar a les llistes del partit en les eleccions municipals sense tenir el carnet de Junts. Es calcula que això agruparia unes 3.000 persones, fet que ampliaria substancialment la formació, que té més de 6.000 militants. La proposta de resolució, a la qual hi ha accedit ElNacional.cat, insta a “obrir” el partit perquè “les persones que van manifestar en el seu dia el compromís amb Junts davant l’administració electoral, ara ho puguin acreditar dins les mateixes estructures” de la formació. El text recorda que els més de 6.000 candidats que van presentar sota la coalició de Compromís Municipal van haver de signar una declaració formal de "voluntat de pertinença" a la candidatura per poder presentar-s'hi.
Per poder participar en totes les eleccions i votacions internes del partit, qualsevol afiliat ha de tenir una antiguitat mínima de sis mesos, tal com contemplen els estatuts. Ara bé, aquesta iniciativa —que ja va ser avalada per unanimitat a la permanent i a l’executiva de Junts— proposa que aquells independents que van anar amb ells a les municipals i que es vulguin afiliar a la formació entrin ja com a membres de ple dret: “Que se’ls concedeixi un període de gràcia on se’ls convalidi la carència establerta per participar de l’activitat del partit en plenes facultats, considerant que aquestes ja van adquirir el seu compromís el 24 d’abril de 2023”. Aquesta mesura reforçaria l’ala més pragmàtica del partit respecte als més afins a la presidenta del partit, Laura Borràs.
"Formar part de la candidatura va suposar participar en plenes facultats de representació en nom de Junts en la precampanya i campanya electoral, fet que conclou que des de principis d'abril totes aquestes persones estan integrades en la dinàmica del projecte compartit de Junts, invertint-hi recursos i temps", justifica el document.
Una convenció nacional sobre el fet migratori
El debat de la proposta de resolució per organitzar una convenció nacional de la formació sobre el fet migratori coincideix en la mateixa setmana que Junts ha acordat amb el Partit Socialista la delegació de competències sobre la immigració. Aquesta és una de les carpetes en les quals els juntaires han fet més èmfasi al llarg dels darrers mesos. El document intern del partit que planteja fer un conclave per definir el discurs de Junts sobre la immigració, al qual també ha tingut accés aquest diari, recull que si el partit “aspira a ser la força política central a Catalunya [...] no pot seguir obviant un debat necessari”, del qual la sectorial de Migracions, Arrelament i Ciutadania —que és qui presenta la proposta de resolució— sosté que cal sortir-ne amb “propostes valentes, però assenyades, reals i útils”. La sectorial recull que la població catalana és “multicultural” i que el problema “no és el fet migratori en si, sinó la manca de gestió de la diversitat”.
Al mateix temps, el text de la sectorial és autocrític —“la feblesa de Junts en les persones migrades és palesa”, afirmen— i alerta sobre dos aspectes: “l’increment de la xenofòbia i el racisme” i el “creixement del nacionalisme xenòfob català”. De fet, carreguen contra les forces polítiques que “alimenten aquestes actituds” i fan una mirada a Catalunya: “La xenofòbia i el racisme eren residuals històricament en el nacionalisme i sobiranisme [...] Això està canviant perquè discursos com els que venen de Ripoll i altres indrets, que eleven fets concrets a categoria nacional i manipulen tota mena de dades, s’expandeixen i van calant en part de l’electorat nacionalista i sobiranista, inclosos els nostres votants potencials”. La sectorial de Migracions reclama al partit “posicionar-se amb fermesa” contra aquestes actituds i afegeix: “Tenim l’obligació moral i política d’evitar que aparegui un equivalent a Vox que parli en català i que es reivindiqui com a força sobiranista aparentment al servei i en defensa d’un poble català definit de forma estreta”.
Per tot plegat, consideren que la manera de canalitzar tot aquest debat seria a través d’una convenció nacional el segon semestre de l’any. En aquest, la sectorial de migracions, arrelament i ciutadania defensa arribar-hi amb un document final que parteixi de les propostes de tres grups diferents: un integrat per membres dels tres corrents ideològics de Junts —d’esquerres, socialdemòcrata i liberal—, un format per representants de les sectorials del partit, i un darrer per la Comissió Municipalista. A tota aquesta qüestió de la migració cal recordar les veus dels alcaldes del Maresme, que han demanat poder expulsar de les seves viles els multireincidents. Després de l’acord amb el PSOE per la delegació de competències, el secretari general, Jordi Turull, va defensar la possibilitat que la Generalitat pugui decidir sobre què fer per combatre la multireincidència.
A més, es portarà a votació una proposta de reglament de la Comissió de Garanties, que compta amb diverses esmenes. Aquest òrgan, presidit per Magda Oranich, s’encarrega d’instruir els procediments disciplinaris per conductes o actes dels afiliats contraris a la normativa del partit. Un dels punts que incorpora la proposta de reglament defensa que “els membres de la Comissió de Garanties s’abstindran de fer declaracions públiques relacionades amb qualsevol qüestió tractada per aquest òrgan, amb la finalitat de preservar i la imatge pública del partit”. Aquesta Comissió de Garanties haurà de gestionar el cas d’Aurora Madaula, vicepresidenta del partit, que va denunciar haver patit “violències masclistes silencioses”. Això va enfurismar un gruix important del grup parlamentari i la sectorial de Feminismes, que van clamar contra “l’ús polític de la violència masclista” per part de Madaula. I un altre afer del partit (tot i que no està denunciat internament) té a veure amb la diputada per Lleida i membre de l’executiva, Cristina Casol —també afí a Borràs—, que va denunciar a l’oficina d’Igualtat del Parlament el grup parlamentari per assetjament per raó de gènere.
L’últim consell nacional es va fer el 10 de novembre, que va ser telemàtic i va servir per validar el pacte amb els socialistes. La reunió d’aquest gener estava prevista per al 2 de desembre a la mateixa localitat tarragonina, però es va posposar fins al 13 de gener adduint que encara “no hi havia prou elements” per valorar el seguiment de l’acord amb els socialistes. La realitat, però, era que coincidia amb la reunió del mecanisme de verificació internacional a Ginebra (Suïssa).