Junts critica la continuïtat de Robles i Marlaska per la seva bel·ligerància amb l'independentisme

Junts veu una oportunitat perduda en la configuració del nou govern de coalició del PSOE i Sumar que encapçala Pedro Sánchez. El portaveu del partit, Josep Rius, ha comparegut després de l'executiva de la formació i ha apuntat que Junts considera que Sánchez "ha perdut una oportunitat per canviar algunes cares de l'executiu". En concret, els juntaires posen el focus en la ministra de Defensa, Margarita Robles, i el titular d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, per ser "dos noms presumptament vinculats a la guerra bruta contra l'independentisme". Tot i que Rius ha posat per davant que és a Sánchez qui li correspon nomenar els ministres, sí que ha lamentat la continuïtat de dos perfils "bel·ligerants" contra el moviment independentista.

Això no obstant, el portaveu de la formació ha volgut assenyalar la "valoració positiva" que l'executiva fa de l'acord amb el PSOE i del fet que la militància l'avalés amb un 86% dels vots la setmana passada. En aquest sentit, tot i discrepar del fet que Pedro Sánchez no hagi prescindit de Robles i Marlaska, el missatge amb els socialistes ha estat conciliador: "Són més importants els fets que les persones". També Junts subratlla la "pèrdua d'influència i de pes" del PSC en el nou executiu de Sánchez pel fet de passar de dos a un ministre i per haver perdut la presidència del Congrés en relació amb l'anterior legislatura. En aquest sentit, els juntaires celebren la "caiguda" de Raquel Sánchez, per ser la "ministra del caos de Rodalies", i la "desaparició" de Miquel Iceta.

El també vicepresident de Junts, Josep Rius, ha fet èmfasi en la "dependència parlamentària" del nou govern amb Junts: "És l'únic que pot fer canviar les seves polítiques centralistes". Sobre l'acord, ha afirmat que permet "fixar un marc de negociacions que parteix del reconeixement del conflicte polític i l'existència d'un mecanisme de verificació internacional que certifiqui i aixequi acta dels acords que es puguin anar produint". Rius ha indicat que la primera reunió "bilateral" amb el PSOE es farà "en els propers dies", tot i que ha apel·lat a mantenir la discreció. En tot cas, ha assenyalat, com recull l'acord, que els primers temes que Junts posarà al damunt de la taula serà que Catalunya pugui recaptar el 100% dels impostos i la celebració d'un referèndum d'autodeterminació: "És important posar en valor que, després de sis anys, es pugui parlar de la possibilitat de l'autodeterminació en una taula de negociació". Si no hi ha avenços, ha alertat el també regidor de l'Ajuntament de Barcelona, "la legislatura es veurà afectada i també la vida del govern".

Manifestacions "intolerables" de la cúpula judicial i un PP que mostra la seva cara "més extremista"

Josep Rius també ha defensat l'entrada a registre de la llei d'amnistia i de les dues comissions d'investigació pactades amb el PSOE, referents als atemptats del 17-A i a les clavegueres de l'Estat. En clau d'amnistia, el portaveu de Junts ha ressaltat que "no deixa ningú fora, inclou les causes de Tsunami i els CDR, els exiliats, totes les persones que han col·laborat amb l'exili i persones que, exercint els seus drets, han participat de les mobilitzacions que hi ha hagut aquests darrers anys". Sobre l'onada de protestes que la llei d'amnistia ha generat, Junts ha carregat contra les que fa la cúpula del poder judicial i les ha titllat d'"intolerables": "Confirmen en bon grau que la separació de poders no existeix". Encara sobre aquesta qüestió, ha asseverat que aquestes protestes han mostrat "la cara més extremista" del PP: "No es distingeix de l'extrema dreta, agiten el carrer intentant aconseguir allò que no van obtenir a les urnes".

Preguntat pel fet que ERC no descarti introduir esmenes a la llei d'amnistia, Josep Rius ha defensat que aquest tràmit es fa amb qualsevol llei i que aquesta "no és una excepció". De fet, no ha tancat la porta a la possibilitat que Junts pugui fer el mateix, tot i que ha reiterat que és una llei "molt ben treballada". Per últim, en relació amb l'oficialitat del català a la Unió Europea, Josep Rius no creu que sigui un tema que estigui "encallat", sinó que s'ha mostrat esperançat que es pugui resoldre aviat: "S'ha anat avançant i treballant perquè sigui una realitat i confiem que breument sigui així".